El DFactory, el districte de la indústria 4.0 ubicat a la Zona Franca, es prepara per a la celebració de la sisena edició de la Barcelona New Economy Week (BNEW). L’esdeveniment, que vol erigir-se com un espai de trobada de professionals i un connector dels diferents sectors econòmics que lideren l’economia del futur, convertirà, del 29 de setembre al 2 d’octubre, el DFactory en un autèntic plató de televisió. Un plató on s’oferiran més de 100 hores de contingut entre plafons, debats i sessions de 320 speakers, amb la previsió d’atraure més de 15.000 assistents.
Ho farà en un DFactory que ja ha assolit la seva capacitat màxima d’ocupació i que es troba immers en un ambiciós projecte d’ampliació per a passar dels seus actuals 17.000 metres quadrats als terrenys de l’antiga Seat a uns 60.000 de cara a finals de 2026, amb una inversió d’uns 50 milions d’euros i l’objectiu de consolidar-se com el pulmó industrial de Barcelona. Des de 2018, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CFZB), entitat que impulsa i gestiona el DFactory i el BNEW, està liderat per Pere Navarro (Terrassa, 1959) com a delegat especial de l’Estat en el Consorci. A una setmana del tret de sortida del BNEW, Navarro ens obre les portes al DFactory per a reflexionar sobre la nova economia i el paper que han de jugar Barcelona i la Zona Franca en aquest nou ordre mundial.
— BNEW. Barcelona New Economy Week. Què s’entèn per nova economia?
— Fa uns segles, els canvis socials i econòmics es produïen conforme apareixien noves maquinàries i tecnologies, com el vapor o l’electricitat. Ara, però, la tecnologia i l’economia avancen tan de pressa que, de fet, tots els sectors es podrien considerar com a part d’aquesta nova economia. La societat avança a tanta velocitat que una de les poques garanties d’èxit és la capacitat constant d’adaptació.
— Quin paper juga el BNEW en aquesta societat i economia que canvien constantment?
— El BNEW és un connector, un espai de trobada entre professionals de diferents sectors on s’hi generen oportunitats de negoci. I aquests contactes i oportunitats de negoci generen, al seu torn, empreses i llocs de treball. Al llarg de les seves cinc edicions, s’han reunit més de 48.000 professionals i 2.500 ponents i s’ha afavorit la creació de milers de contactes. Al final, el BNEW vol replicar en forma d’esdeveniment la missió que persegueix el Consorci de la Zona Franca a través de les seves diferents instal·lacions, és a dir, actuar com un connector d’empreses, institucions i organismes. De la mateixa manera que en el DFactory es connecten empreses i generen oportunitats de negoci només pel fet d’estar instal·lades al mateix espai, l’esdeveniment també vol actuar com un connector imprescindible.
“El BNEW és un organisme viu i que, any rere any, s’adapta al món i al seu territori”
— Per què va sorgir la necessitat de crear un esdeveniment com el BNEW?
— En plena pandèmia, vam decidir no quedar-nos paralitzats i adaptar-nos a la situació. Així, a la tardor de 2020 vam celebrar la primera edició del BNEW, que volia ser un missatge d’optimisme i esperança pel món, però especialment pel sector econòmic després del sotrac que la societat havia patit. Una mostra del gran potencial dels diferents sectors econòmics que es concentraven a la capital catalana. Per aquest motiu, també vam decidir apostar per un potent desplegament televisiu, creant una cadena amb diversos platons plens de públic, càmeres i realitzadors que garanteixen el manteniment horari de les conferències.
— Com que l’esdeveniment va néixer en plena pandèmia, es va decidir apostar per un format híbrid que combinés un canal online amb activitats presencials. Però ja fa temps que sembla que hem deixat enrere la pandèmia i aquest format híbrid, de moment, no ha variat.
— El model híbrid, que combina presencialitat i plataforma online, ens permet que l’esdeveniment sigui d’abast global. És a dir, que un professional de Nova Zelanda, que d’una altra forma no podria participar, pugui accedir a una plataforma electrònica on no només assisteixi a les conferències sinó també es connecti de forma digital amb els altres professionals que formen part de l’esdeveniment. A més, també ens permet reunir ponents que, d’una altra forma, no podrien formar-ne part del congrés. Però és cert que també volem garantir una certa presencialitat, no només perquè així es creen connexions més profitoses, sinó també perquè encara que el BNEW sigui un esdeveniment fonamentalment econòmic, també volem que esdevingui un lloc de trobada ciutadà, amb activitats diverses al voltant del congrés: des de gastronomia fins a art.
— Aviació, salut, indústria digital, talent, sostenibilitat, mobilitat i experiència. Aquests són els set eixos que marcaran la programació d’enguany. Per què? Són aquests també els eixos que marquen aquesta nova economia cap a la qual avancem?
— El BNEW és un organisme viu i que, any rere any, s’adapta al món i al seu territori. Des dels inicis, la intenció era barrejar diferents temàtiques i sectors que, en altres congressos, es tracten de forma sectorial i per separat. Per aquest motiu, l’esdeveniment tracta temàtiques tan diverses com salut o aviació, perquè els professionals de sectors tan diferenciats com aquests puguin relacionar-se i aprendre entre ells, especialment en un món tan global i interconnectat com l’actual.
“El talent no és quelcom que es pugui comprar o fabricar en una nau industrial i, per tant, és difícil d’aconseguir i garantir”
— Les temàtiques, però, han anat canviant des dels inicis. I, de fet, des de la primera edició, l’any 2020, fins a l’actual només s’ha mantingut una vertical: indústria digital. La previsió és que en les pròximes edicions les verticals continuïn canviant?
— Cada any intentem estar atents a les problemàtiques o tendències de les empreses per a poder tractar-les. I com que la tecnologia i l’economia canvien de forma constant, les verticals del BNEW també s’han dadaptar. És cert que hi ha temes que ens preocupen des dels inicis, com el talent, que vam introduir ja a la segona edició, la de 2021. El talent no és quelcom que es pugui comprar o fabricar en una nau industrial i, per tant, és difícil d’aconseguir i garantir. Si ara donéssim una volta pel DFactory i preguntem a les empreses quines són les seves principals barreres per a continuar creixent segurament una de les més repetides seria la falta de talent qualificat. A vegades tenim la impressió que, amb les noves tecnologies, com la popular intel·ligència artificial, es destrueixen llocs de treball, però comparativament se’n creen molts més i, a més, qualificats, perquè han d’existir tècnics que dissenyin i programin aquestes noves eines digitals.
— Però a banda d’aquestes temàtiques que es repeteixen gairebé des dels inicis, també hi ha verticals més noves, com l’aviació, que va sorgir per primera vegada en l’edició anterior i que repeteix en aquesta. Per què aquesta nova vertical?
— És evident que l’ampliació de l’aeroport del Prat és un tema de debat i el Consorci hi vol participar activament des del BNEW, esdevenint un espai de debat i reflexió. Però un espai on també s’explori el nou model d’aviació cap al qual estem avançant, amb avions menys contaminants, i on el transport aeri esdevé un paper cada vegada més important.
“La Zona Franca vol esdevenir el cor industrial de Barcelona”
— I quin paper ha de jugar el Consorci de la Zona Franca en aquesta economia que canvia ràpidament?
— La Zona Franca va néixer amb una missió molt clara: actuar com un port franc i impulsar l’economia de Barcelona i del conjunt del país. Tot i que aquesta zona ja no actua com a port franc, el Consorci vol mantenir la filosofia inicial i erigir-se com un important motor econòmic. És més, vol esdevenir el cor industrial de Barcelona. Un cor que batega i fa arribar la seva sang, la seva força industrial, a totes les parts del seu cos, és a dir, a totes les regions de Barcelona. I quan dic Barcelona em refereixo al conjunt de l’àrea metropolitana, és a dir, la Barcelona dels cinc milions d’habitants. En definitiva, el Consorci ha de ser el coet que ha d’impulsar la regió metropolitana i la nova economia.
“El DFactory és un model que difícilment es pot exportar fora de Barcelona”
— I un dels elements fonamentals dins d’aquest cor industrial que representa la Zona Franca és el DFactory. Quina missió té aquest edifici?
— El DFactory és la plataforma d’aterratge global d’indústria 4.0 a Barcelona. En aquest edifici, hi ha ubicades més d’una trentena d’empreses industrials, és a dir, que no fabriquen necessàriament a les instal·lacions del DFactory, però que ho fan en alguna part del món i de forma molt innovadora. I aquí no hi ha start-ups, sinó grans empreses com Siemenes o Kion, que treballen amb tecnologia disruptiva, des de robòtica o intel·ligència artificial fins a impressió 3D. I aquest edifici és únic al món i, a més, irrepetible, és a dir, és un model que difícilment es pot exportar fora de Barcelona.
— Per què?
— Replicar l’edifici del DFactory a altres països és fàcil perquè la seva construcció està molt industrialitzada i, de fet, es va construir en menys d’un any i mig. Però no es pot replicar l’ecosistema que s’ha generat a la Zona Franca, amb la seva proximitat a l’aeroport i el Port, però també a un àmbit metropolità tan potent econòmicament com el de Barcelona. A la ciutat tenim un terreny ben adobat que no es dona a cap altra banda del món. De fet, tenim tots els elements per a liderar aquesta nova economia: infraestructures, connexió i talent. Uns ingredients que, si els barreges, et surt, com a mínim, un plat d’Estrella Michelin.
— En només quatre anys des de la seva obertura, l’any 2021, el DFactory ha crescut tant que la seva ampliació s’ha tornat totalment necessària.
— La seva ampliació resulta imprescindible no només pel Consorci sinó també pel conjunt de la ciutat de Barcelona, que guanyarà metres quadrats per atraure empreses internacionals innovadors. Amb aquesta ampliació, el DFactory passarà a ocupar, a finals de 2026, 60.000 metres quadrats i generarà uns 1.500 llocs de treball, entre directes i indirectes.
— I quin tipus d’empreses s’instal·laran en aquests nous espais?
— D’una banda, companyies ja instal·lades al DFactory i que necessiten més espai per a continuar creixent i que volen fer-ho aquí davant. Però també noves empreses internacionals que vulguin aterrar a la ciutat. De fet, ens agradaria poder focalitzar-nos en nous sectors en què encara no hem incidit gaire, com el de la salut, ja que Barcelona s’ha aconseguit erigir com una ciutat de referència internacional en aquest àmbit, però també empreses innovadores en sectors com el de l’alimentació o l’agricultura.
“El nostre propòsit és que la Zona Franca esdevingui un espai central per als esdeveniments de la ciutat”
— En aquests metres, a banda d’ubicar empreses, també està previst un edifici en forma de cub per a esdeveniments. De quin tipus d’esdeveniments estaríem parlant?
— En aquest nou espai del DFactory s’hi podrien ubicar esdeveniments organitzats pel mateix Consorci, com el BNEW o el SIL, el saló dedicat a la logística i impulsat pel Consorci. Però també és un espai que volem que estigui obert a la ciutadania i al món de la cultura. És una zona amb molt potencial: on no hi ha pràcticament veïns, però que, en canvi, està ben connectada amb la ciutat gràcies a la seva parada de metro. El nostre propòsit és que la Zona Franca esdevingui un espai central per als esdeveniments de la ciutat.
— Tanmateix, el projecte d’ampliació del DFactory és ambiciós i no es quedarà aquí, sinó que preveu una segona fase d’ampliació per a guanyar encara més metres quadrats. Quan preveieu engegar aquesta segona fase d’ampliació?
— Els terrenys ja els tenim preparats i sabem que l’espai genera interès a un gran nombre d’empreses internacionals i que, per tant, podríem omplir sense problemes els 100.000 metres quadrats que ocuparia el DFactory quan s’haguessin completat totes les fases d’ampliació. Però també hem de ser responsables i curosos, ja que les decisions del Consorci es prenen de forma molt consensuada. En el seu plenari, que presideix l’alcalde de Barcelona, hi ha representats el Govern d’Espanya, de la Generalitat, de les forces polítiques de l’Ajuntament, però també entitats com la Cambra de Comerç, el Port de Barcelona, PIMEC o els sindicats.
“Hem de garantir que aquesta nova economia sigui més sostenible i que el progrés arribi al conjunt de la societat”
— En total, el projecte del DFactory suposarà una inversió de més de 100 milions d’euros. D’on surt aquest pressupost?
— Com a empresa pública, el nostre pressupost i ingressos provenen dels lloguers que cobrem a les companyies que es volen instal·lar al DFactory o a altres espais del polígon industrial. Per tant, és important que deixem un llegat a les futures generacions d’una empresa que, aprofitant el seu passat i el seu potencial, no només és rendible econòmicament, sinó que també ofereix un servei públic a la societat, generant oportunitats de negoci i llocs de treball.
— I quin és el llegat cap a l’àrea metropolitana de Barcelona?
— El Consorci ha de ser l’impulsor, el cor industrial, de la nova economia. Però també ha de garantir que aquesta nova economia sigui més sostenible i que les oportunitats de negoci que es generen puguin arribar al conjunt de la societat. És a dir, aconseguir trencar amb la bretxa digital i garantir que no hi hagi una part de la població que, per qüestions d’origen social, geogràfic, econòmic o familiar quedin fora d’aquest progrés compartit.
