Més de 200 milions d’euros d’ingressos, un benefici de 59 milions i un “rècord absolut” d’importacions, en un equilibri amb les exportacions situat entorn dels 720.000 contenidors. Són xifres amb les quals el Port de Barcelona ha tancat el 2025, durant el qual més de 5,7 milions de passatgers han passat per la infraestructura; 2,3 d’ells, han visitat Barcelona, a través d’un port que vol continuar obrint-se a la ciutat.
Amb aquests resultats, el Port es prepara per a un nou cicle inversor, en el qual se superaran els 300 milions destinats a millorar la infraestructura en múltiples angles al llarg del 2026. No obstant això, l’any ha començat marcat pels talls ferroviaris que condicionen la quotidianitat i l’economia catalana des de fa dues setmanes.
Malgrat els talls i incidències que han bloquejat la circulació de trens cap al nord i limiten la direcció sud, el port no ha vist bloquejada la seva operativa, sinó que ha recorregut al transport per camió. “Hi ha hagut capacitat suficient del transport via camió, però hem de disposar d’un pla de contingència ferroviari”, ha destacat el president del Port, José Alberto Carbonell.
Aquest pla de contingència serà clau no només per a l’operativa del Port, sinó per a la seva reputació. “Primer cal resoldre la crisi; encara no està resolta, i ho estarà quan els trens puguin sortir en els seus horaris comercials habituals. Després, haurà de venir el pla de contingència. El guany de reputació és fruit d’una comunicació que expliqui què ha passat i que garanteixi que no torni a passar”.
“Hem de fer un pla de contingència i demostrar als clients que aquesta situació no tornarà a passar”, ha remarcat Carbonell. Ara, la previsió és que el túnel de Rubí pugui reobrir-se dijous, i que dilluns de la propera setmana es pugui reprendre la circulació per les vies de Gelida en horari restringit, encara sense recuperar els horaris comercials habituals.
Un horitzó de 300 milions d’inversió
En paral·lel, el Port avança en l’impuls de projectes estratègics amb els quals s’endinsa en un nou cicle inversor, per al qual ja s’han licitat set grans projectes que sumen 332 milions d’euros. “I aquest any iniciem nou grans projectes per un import de 338,7 milions”, ha destacat Carbonell. Les inversions abasten des de projectes d’infraestructura portuària —com la remodelació del moll de Ponent Nord i el reforç del dic de la bocana Nord—, així com d’accessibilitat viària i ferroviària, a més d’iniciatives per continuar obrint el port a la ciutat.
En aquesta obertura, comença a prendre forma la que serà “l’eina fonamental” del Port per connectar amb els ciutadans: el Port Center. Situat en la planta baixa de l’edifici del Portal de la Pau, les obres de l’immoble acabaran en un parell o tres de mesos, i aviat s’adjudicarà el mobiliari i la tecnologia de l’interior, des del qual s’explicarà el port i el seu impacte als barcelonins. Com ha destacat Carbonell, també sumen en aquest procés d’obertura iniciatives més enllà de les obres, com el Nadal al Port i les portes obertes a la primavera, que ja es preparen per tornar al maig en la seva tercera edició.
Rècord d’importacions i una “situació financera sanejada”
Tot això, després d’un 2025 en el qual el resultat d’explotació s’ha situat en 47 milions d’euros, un 6% menys que l’any anterior, principalment per un motiu: l’operació de finançament de la nova terminal de cafè, la Barcelona International Terminal (BIT), en la qual el Port assumeix un terç dels 30 milions d’inversió que suposarà construir-la —sense aquesta operació, el resultat hauria estat de 57 milions, un 14% més que l’any anterior—.
El trànsit de mercaderies és un dels factors que suma en aquests resultats. El 2025, ha tornat a fregar les 70 tones: en concret, han estat 69,5, pràcticament les mateixes que el 2024. La xifra s’ha mantingut amb menys contenidors, però més plens, i amb un “rècord absolut” en les importacions, com ha detallat el director general del Port, Àlex Garcia.
Tant és així que el 2025 les importacions van augmentar un 4%, un increment amb el qual es van superar els 719.000 contenidors. A l’altre costat, es van exportar 721.000 contenidors, en un “equilibri” en el qual la Xina és la gran protagonista. De fet, la Xina, els Estats Units i Turquia són, un any més, els principals socis comercials del port —Xina destaca amb una quota de mercat del 28%, mentre que els Estats Units i Turquia li segueixen amb uns allunyats 6% i 5%—.
En aquest context, el Port ha tornat a situar-se com el principal contribuent al sistema portuari estatal, amb 14,6 milions d’euros. No és una xifra menor, i és que representa un 45% més que el segon. Tot això, en una “situació financera sanejada”, segons la subdirectora general de Finances, Gestió Corporativa i Estratègia del Port, Míriam Alaminos: 88 milions d’endeutament bancari —18 menys que l’any anterior— i un saldo de tresoreria de 365 milions, en una situació financera clau per avançar en els projectes estratègics del Port.
