De la promoció a la gestió turística

Aprofitant l’impuls olímpic, la política turística de Barcelona va tenir una missió clara: situar Barcelona en el mapa. La ciutat relativament invisible va esdevenir una ciutat atractiva, gràcies a la promoció i a la presentació dels seus actius, el patrimoni, Gaudí, el disseny, la gastronomia, la vida mediterrània, el mar. Això ha permès que la ciutat lideri alguns dels rànquings internacionals, com la captació de congressistes, i ha ajudat a atraure talent, empreses, startups, projectes i festivals.

El 2017 la ciutat va prendre una decisió transcendental: va decidir limitar el creixement de l’oferta d’allotjament i, per tant, limitar el nombre de turistes. Hem entrat en una nova etapa que ha desplaçat el centre de gravetat de la política turística des de la promoció a la gestió. Gestionar vol dir prendre decisions sobre el com i no sobre el quant. Implica incidir en la tipologia de turistes, en la petjada ambiental, en l’ús de l’espai i la distribució territorial o en el paisatge urbà dels espais turístics.

No només s’han limitat els llits turístics de la ciutat. L’acord amb el Port de Barcelona redueix de set a cinc el nombre de terminals i, quan es completi el previst el 2030, reduir la capacitat del port dels 37.000 als 31.000 creueristes dia. Finalment, el pla Bus 4.0 ha incidit en el tercer vector de visitants, els excursionistes, i reduir la pressió dels busos turístics en el centre. Gràcies al programa, l’ocupació dels busos turístics en les zones de major concentració s’ha reduït sensiblement. Per tant, els límits al turisme actuen en els tres sistemes d’entrada a la ciutat: els turistes, els creueristes i els excursionistes.

El segon eix de la gestió turística és la reorientació del perfil de visitants. Actualment, més del 60% dels visitants tenen una motivació principal d’oci i l’objectiu és orientar la demanda als tres terços: un terç de turistes professionals (congressos i fires), un terç de turistes culturals i un terç de turistes d’oci. Aquest model diversificat no només genera una estructura turística més resilient, menys depenent d’un sol perfil, sinó que crea una major diversificació en les estades i una menor pressió en les zones de major concentració turística.

Segurament, l’element singular de la gestió turística de la ciutat de Barcelona són els Espais de Gran Afluència (EGA). Aquests vuit espais turístics concentren la major part de les visites i també acumulen el major nombre d’impactes: en la mobilitat, en la vida quotidiana, en l’estructura comercial… El pla d’EGA inclou més de 100 mesures encaminades a reduir la pressió del turisme en el paisatge urbà i en l’ús de l’espai. El pla proposa un procés de reapropiació d’aquelles zones que han pogut perdre una part de la seva identitat per l’excés del turisme. Potenciar el comerç local, incentivar el joc infantil, procurar el compliment de les normes de convivència, reduir l’extensió de les terrasses (com es fa a la Rambla) o recuperar la venda de productes que no són de consum immediat a la Boqueria són algunes de les estratègies per retornar als ciutadans l’ús dels grans corredors turístics.

L’objectiu és fer del turisme una força positiva a la ciutat, una part de la solució i no del problema

Aquest model centrat en la gestió necessita una dotació econòmica extraordinària, que permeti al mateix temps fer front a l’ambiciós pla dels Espais de Gran Afluència i finançar els serveis públics que s’incrementen per la pressió turística (neteja, seguretat, espai públic). Per això, Barcelona ha decidit augmentar fins el màxim que li permet la llei l’impost d’estades turístiques i el recàrrec, el que permetrà finançar els grans projectes de recuperació del paisatge urbà, de l’estructura comercial i de la mobilitat quotidiana.

L’objectiu és fer del turisme una força positiva a la ciutat, una part de la solució i no del problema. Barcelona ha dissenyat un model centrat en el límit, en la redistribució, en la sostenibilitat i en la recuperació de l’espai públic en les zones més tensionades. Som en una nova etapa basada en la gestió, complexa i subtil, de conciliació entre els fluxos turístics i la dinàmica urbana, entre visitants i residents, entre la ciutat que acull i la ciutat que hi viu.