Ha tornat a ser un any de rècord. L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar el 2025 amb 57,48 milions de passatgers, un 4,4% més que el 2024, assolint de nou el seu màxim històric anual. Unes xifres que confirmen la fortalesa de la infraestructura… i que també en posen de manifest els límits.
Al llarg de l’any passat es van operar 360.786 moviments d’aeronaus, un 3,7% més, i es van transportar 200.741 tones de mercaderies, fet que suposa un notable increment del 10,5%. Tres indicadors (passatgers, operacions i càrrega) que baten rècords simultàniament i consoliden Barcelona com un dels grans aeroports del sud d’Europa.
Per fer-nos una idea real d’aquestes magnituds, n’hi ha prou amb un exemple senzill: repartits al llarg dels 365 dies de l’any, més de 157.000 persones van enlairar-se o aterrar cada dia a El Prat, amb una mitjana de gairebé mil vols diaris.
Créixer en hores vall
Tot l’anterior, però, no deixa de ser una mitjana aritmètica. El creixement ja no és homogeni. A l’espera d’una ampliació llargament debatuda, l’augment del trànsit s’està produint principalment en les anomenades hores vall: dies de menor demanda i fora dels grans pics estacionals. És a dir, l’aeroport creix allà on encara tenia marge operatiu i ho fa també gràcies a una progressiva desestacionalització, una tendència clau per sostenir el creixement sense afegir pressió a les hores punta.
El mes de desembre en va ser un bon exemple: es van assolir 4,3 milions de passatgers, un 5,8% més que el mateix mes de l’any anterior, establint un rècord mensual. El trànsit internacional continua sent el gran motor. En el conjunt del 2025, 43,25 milions de viatgers van volar en rutes internacionals (un 6,2% més), mentre que el trànsit nacional va retrocedir lleugerament, amb 14,1 milions de passatgers (un 0,6% menys). El tren i, en menor mesura, fins i tot algunes connexions marítimes, continua guanyant terreny a l’avió en determinades rutes.
Més vols, més càrrega… i més valor afegit
Pel que fa a les operacions, l’aeroport també va signar el seu millor any històric, amb pics mensuals com el del desembre, quan es van fregar els 28.000 vols. Però potser la dada més reveladora és la de la no tan coneguda càrrega aèria, un termòmetre directe de l’economia productiva: més de 200.000 tones transportades el 2025, amb increments de doble dígit i un desembre especialment fort (un 17,1% més).
Barcelona-El Prat no només mou persones; també mou negoci, en forma de mercaderies que volen a la bodega, sota els seients dels passatgers o en avions exclusivament de càrrega.
Barcelona al context europeu
En el rànquing europeu per volum de passatgers, Barcelona manté una sòlida setena posició. Un lloc estable que reflecteix la seva maduresa i una particularitat clau: el 90% dels seus passatgers són d’origen-destinació. A diferència de grans hubs de connexió com Istanbul, París, Madrid o Frankfurt, BCN continua sent, sobretot, un aeroport pensat per viatjar cap a i des de la ciutat i el seu hinterland. Un fet especialment rellevant si es té en compte que es manté dins del top 10 europeu sense una aerolínia de referència a l’estil de Turkish Airlines, Lufthansa, Air France o Iberia.
Això no impedeix que el trànsit en connexió vagi guanyant pes, impulsat en part per aerolínies com Vueling, que alimenten vols de llarg radi. De fet, si s’analitza únicament el trànsit origen-destinació, Barcelona ascendeix a la cinquena posició europea, per davant de ciutats com Madrid, Roma o Amsterdam. Londres continua liderant amb claredat, mentre que Palma apareix com la sorpresa del top ten, reflex del fort atractiu turístic balear.
El gran salt: llarg radi i menys estacionalitat
El gran titular estratègic del 2025 és la connectivitat intercontinental. Fins a l’octubre, aquest trànsit ja representava el 18,3% del total, el seu màxim històric. Per a la temporada d’hivern 2025-2026, Barcelona ofereix 46 rutes de llarg radi, una més que l’any anterior, amb una oferta total de 3,69 milions de seients, un 21,9% més.
Els Estats Units lideren la capacitat intercontinental, seguits del Marroc —tot i que alguns dels seus destins estiguin més a prop d’El Prat que certs aeroports europeus, continuen sent vols cap a un altre continent— i els Emirats Àrabs Units. A les rutes ja consolidades s’hi van afegir novetats com Chicago i Dallas (American Airlines), Shanghai (China Eastern), Santa Cruz de la Sierra (Boliviana de Aviación) o nous reforços cap al nord d’Àfrica. Emirates i Level encapçalen l’oferta de seients de llarg radi des de Barcelona.
Aquest creixement té un efecte estructural clar: redueix l’estacionalitat. Entre 2022 i 2025, totes les regions intercontinentals han crescut tant a l’estiu com a l’hivern, amb Àsia i Amèrica del Nord al capdavant. El resultat és un aeroport més estable i menys dependent del pic estival.
Mirant cap al 2026 (i més enllà)
El context global acompanya. Després d’uns quants anys difícils, el sector aeri mundial va tornar als beneficis el 2024 i les previsions per al 2026 continuen sent positives, especialment a Europa, Amèrica del Nord i l’Orient Mitjà. L’arribada de nous avions de llarg radi i, sobretot, de l’Airbus A321XLR —capaç de cobrir rutes de fins a 8.700 quilòmetres amb costos més baixos— obre noves oportunitats per a Barcelona: connexions directes amb el Canadà, la costa est dels Estats Units, el Brasil, l’Índia o l’Àfrica occidental ja no són escenaris tan llunyans. Una altra cosa és que les aerolínies hi apostin: en aviació, no tot és tan senzill com “vull volar cap a/des de Barcelona”; hi ha moltes variables a quadrar.
En resum, els 57,4 milions de passatgers del 2025 consoliden Barcelona com un aeroport dinàmic, cada vegada més intercontinental i menys estacional, amb rècords en passatgers, operacions i càrrega. El cel sembla clar, però no està exempt de turbulències, tant globals com molt locals: sense millores estructurals, el creixement continuarà sent selectiu. L’Observatori del Trànsit Aeri de Barcelona és optimista, tot i que aquest optimisme sempre ha d’anar acompanyat de realisme. En aviació, com en l’economia, el vent pot canviar ràpidament, i en els darrers mesos els penells geopolítics (i, de retruc, econòmics) són sorprenents.
