Barcelona és el principal hub de startups del sud d’Europa i el cinquè ecosistema emprenedor més gran de tot el continent. És la primera ciutat europea en captació de projectes d’inversió internacional, i és el tercer lloc preferit d’Europa per emprendre. Entre els seus atractius, la ciutat presumeix de disposar d’un ecosistema potent integrat per múltiples actors que el dinamitzen, i que alhora el connecten amb oportunitats internacionals que contribueixen al posicionament global de la capital catalana.
Aquest ecosistema es nodreix de reconeguts centres de recerca, universitats i grups d’investigadors que l’enriqueixen a través de la formació de professionals i la generació de coneixement. Alhora, institucions que van des de l’àmbit públic al privat interactuen per generar una xarxa que propulsa i articula l’ecosistema emprenedor: hubs, incubadores, acceleradores, clústers… cadascun amb el seu paper, aquests centres canalitzen les iniciatives emprenedores de la ciutat i més enllà per accelerar i maximitzar el seu impacte, mitjançant institucions que van des de les públiques Acció i Barcelona Activa fins a Impact Hub, el Tech Barcelona, Biocat i Norrsken.
Però poc farien tots aquests actors sense la matèria primera de l’emprenedoria: els fundadors són l’arrel de la qual creix tot ecosistema startup. “Els emprenedors arrisquen part dels seus diners i del seu cost d’oportunitat per impulsar un projecte amb més risc que altres alternatives, però amb més impacte o més rendibilitat”, subratlla el Senior Startup Manager d’Acció, Oriol Sans, que defineix la figura de l’emprenedor com un “agent de canvi que pot contribuir a millorar la societat”. La meta que es marca la Generalitat és clara: assolir les 3.000 startups el 2030, des de la convicció que l’emprenedoria representa un motor per a la innovació i la transferència de coneixement, a més d’un imant per a la inversió i el talent.
Actualment, l’ecosistema emprenedor català frega les 2.300 startups, i continua creixent no només en nombre d’empreses emergents, sinó també en facturació i treballadors. El 2024, les startups en el seu conjunt van facturar a Catalunya més de 2.330 milions d’euros, un 10% més que l’any anterior, i van donar feina a més de 22.800 persones. L’ecosistema és, a més, divers, i inclou startups des d’en la fase més inicial de desenvolupament fins a scaleups —el 17% de les empreses emergents catalanes— i fins i tot unicorns. Són startups amb una valoració de més de mil milions de dòlars, en una categoria en la qual s’inclouen les catalanes eDreams, Glovo, Factorial, Travelperk, Letgo i Wallbox, i a la qual opten scaleups com Wallapop, Red Points, Typeform, Heura i SpliceBio, que acaba de captar 118 milions d’euros, la ronda del sector biotecnològic més gran a Espanya fins ara.
Per a aquestes scaleups, Barcelona reuneix característiques clau per créixer, com la capacitat de generar i atreure talent, la seva connexió internacional i la seva projecció que, a més, han anat madurant al llarg dels anys. “Nosaltres vam començar fa gairebé una dècada, i l’ecosistema no tenia res a veure amb l’actual, ni en emprenedors ni en inversors”, explica des de Factorial i Itnig Marcel Queralt. Malgrat aquest avanç de la ciutat, destaca que hi ha grans assignatures pendents, que sovint passen per la burocràcia. “La Llei de Startups ha ajudat, però podria ajudar més als fundadors i empleats de l’ecosistema, també de les scaleups, que queden fora de bonificacions en molts casos”, defensa Queralt: “Es pot fer més i potenciar molt més l’ecosistema i els casos d’èxit”, que emergeixen de múltiples sectors i que podrien fer-ho amb més força.
La diversitat del panorama emprenedor també s’aprecia en els sectors en els quals despunten les startups catalanes, encapçalats pel healtech, les traveltech, les fintech, l’ecommerce i les deep tech. Amb tot això, Barcelona es presenta com el cinquè ecosistema de startups d’Europa, només per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam. A més, com destaca la directora executiva de Negoci i Emprenedoria de Barcelona Activa, Itziar Blasco, la ciutat està posicionada com la tercera preferida per als emprenedors si tornessin a fundar una startup. “Estem en una molt bona situació, des d’una ciutat oberta en la qual hi ha diversitat i talent”, defensa Blasco des de l’agència de desenvolupament barcelonina, que compta amb programes per donar suport a l’emprenedoria en les diverses fases de creixement d’una startup.
Però emprendre no és un camí de roses, ni molt menys. Tant és així que només una de cada deu startups arriba als tres anys de vida; la resta, fracassen abans. I el principal repte per a posar en marxa una startup i fer-la créixer a la capital catalana té com a protagonista a un altre dels actors clau de l’ecosistema: els inversors. Al costat de la burocràcia, l’accés al finançament és la principal barrera que frena el creixement de les iniciatives emprenedores a Barcelona, i així ho constaten els fundadors.
“Sempre hi ha reptes i dificultats en etapes com el desenvolupament del producte o l’arribada al mercat, però darrere de tots sempre està el finançament. És el gran pain i un procés molt desgastant”, segons Iván Martínez, fundador de Robopedics. “Sense diners, no pots fer res, i els esforços dels cofundadors per buscar recursos alenteix la resta del desenvolupament del projecte i fa que es perdi el focus del producte i de l’arribada al mercat”, afegeix l’ara CEO de l’empresa, que ha desenvolupat un dispositiu robòtic que permet tornar a caminar després de patir un ictus.
Obtenir inversió i l’excés de burocràcia són els principals frens per a les empreses emergents
Malgrat les dificultats de la cerca de finançament, la startup està immersa en la seva tercera ronda d’inversió, que ja ha aixecat els recursos que permetran portar el seu sistema biònic al mercat. Des de la seva fundació el 2021, Robopedics ha captat prop de quatre milions d’euros, i abans es va desenvolupar a partir de fons propis de Martínez. El cofundador es va posar a investigar fa deu anys arran d’un ictus que va patir el seu pare i que va afectar-li la mobilitat de manera lateral. El seu pare va morir durant la pandèmia, i Martínez va decidir donar forma al dispositiu per donar resposta als milions de persones que, com ell, veuen la mobilitat reduïda a causa d’un ictus.
Com en el cas de Martínez, emprendre sovint necessita molt més que finançament: per a molts, requereix un propòsit i tenir l’objectiu de generar un impacte positiu en la societat, més enllà de facturar i de generar ingressos. Encara que en múltiples casos l’objectiu inicial i final d’una startup és simplement fer negoci, moltes altres aporten un valor que va molt més allà de la generació de riquesa. De fet, per a moltes, la voluntat de generar aquest impacte és clau no només per millorar la societat, sinó per mantenir el focus i persistir en el projecte quan emergeixen les dificultats. “Has d’estar segur que estàs implicat en el problema que vols resoldre”, defensa des d’Heura el seu cofundador Bernat Añaños. “Davant la incertesa dels canvis, has de tenir clara la teva missió i l’impacte que vols tenir; hem passat per una pandèmia, per guerres, per canvis de preu i en el mercat i, per quan alguna cosa va malament, has d’estar enamorat del problema. És el que et torna a connectar i a donar-te l’energia per a seguir”.
“Si emprendre és només fer negoci, en algun moment dius prou; quan és una cosa emocional, alguna cosa que realment et mou, ho mires des d’un altre prisma i des d’una altra dimensió. És la diferència entre voler deixar un llegat i omplir-se la cartera”. En el cas d’Añaños, aquest objectiu és avançar cap a una alimentació plant-based sostenible en benefici del planeta, de la salut i dels animals. Però aquesta missió pot anar des de la quàntica, com fa LuxQuanta, fins als avanços contra malalties com el càncer i l’Alzheimer, passant per àmbits tan variats com la salut mental i la cura del planeta i dels mars que promou Ocean Ecostructures.
“El nostre objectiu sempre ha estat ser una mica més que una empresa, i aportar valor a la societat”, coincideix a destacar Carlos Manubens, fundador de Livo, que s’encarrega de facilitar l’organització de torns en hospitals i de l’accés de talent als centres: “Al final, si es cuida al professional, es cuida al pacient”. És la mateixa reflexió que va portar a Eholo a virar i a passar de construir un cercador de psicòlegs a crear un saas que facilita el treball a aquests professionals: “Emprendre no té sentit si no és amb impacte”, defensa Sonia Torras al costat del també cofundador d’Eholo, Eduard Martí.
Per a Nora Barata, aquest impacte està en l’alimentació saludable, en el seu cas, a l’oficina. Als seus 50 anys, l’ara fundadora i xef de Nora Real Food es va proposar impulsar una startup de menús saludables per menjar a la feina, que ara serveix més de 4.000 menús diaris a empreses que inclouen companyies com Mango, Glovo i Socialpoint: “Facilitar la possibilitat de menjar de manera saludable en el lloc de treball també és aportar una cosa positiva a la societat”, defensa l’empresària. Per arribar a aquest punt, va passar per moltes etapes: “Vaig tenir por de sortir de la situació de confort i al fracàs, però això cal vèncer-ho. Si fracasses, ho tornes a intentar, o almenys, ja ho has intentat. I si les coses es posen malament i no arriba l’èxit, tot el recorregut és bo, tot són valors que es van conreant”. Són pors molt comunes entre els fundadors, que s’accentuen en el cas dels qui emprenen en solitari. Per superar-los, Barata proposa una recepta: “Treballar intensament i projectar, però pensar sobretot en el present, i envoltar-se de gent implicada”.
De la incertesa a l’adrenalina
I és que la incertesa és una constant intrínseca del panorama emprenedor, tant en les fases més inicials com en les més avançades. Des d’Eholo, Torras ho il·lustra rememorant les seves primeres vendes: “Quan es van oferir per primera vegada a pagar pels serveis d’Eholo, em vaig adonar que també m’havia convertit en comercial i que estaven validant el nostre producte. I això genera una adrenalina que t’acaba tornant addicte”, assegura la cofundadora de la startup, que ara compta amb 23 persones a l’equip. I aquesta adrenalina porta a generar més i més idees, “i s’ha d’anar amb compte, perquè és fàcil despistar-se, i mantenir el focus és clau”, com afegeix Martí. Eholo està ara en plena ronda d’inversió, amb la qual vol captar uns dos milions d’euros.
Malgrat la intensitat i al ritme de treball —o a causa d’ell—, tots dos cofundadors destaquen la necessitat de cuidar la salut mental. El mateix defensa la cofundadora de Fabbric, Alba Rocafort, que va impulsar la startup amb el seu amic de la infància Hugo Cuesta per poder dissenyar, produir i vendre col·leccions de moda en uns quants clics i unes poques setmanes. “A qualsevol emprenedor li passen milers de coses, des del tancament de rondes fins a trobar clients; t’enfrontes a molts reptes constantment, i la salut mental i treballar la bona relació entre cofundadors ha de ser una prioritat”, relata la cofundadora de la startup. I encara que els reptes no van a menys, s’afronten d’una forma diferent a mesura que es guanya experiència. “Una cosa que fa quatre anys era un problema, ara és el pa de cada dia i el resolem més fàcilment, perquè estàs acostumat al ritme i guanyes capacitat resolutiva”, defensa Rocafort. Segons ella, “el més interessant de l’emprenedoria és això: és un aprenentatge continu”.
L’ecosistema startup està embridat amb les universitats i centres de recerca
Fabbric compta ara amb deu treballadors, en una Barcelona que facilita l’atracció de talent. Precisament aquest accés a professionals adequats és una altra de les necessitats de les startups, i per donar-hi resposta la ciutat juga a dues lligues: la generació de talent a través d’universitats i centres formatius, i l’atracció de professionals internacionals. De fet, el 20% dels treballadors i també fundadors de startups a Catalunya són d’origen estranger. Els coneguts com expats enriqueixen l’ecosistema econòmic i de coneixement català i contribueixen a posicionar-lo internacionalment, alhora que poden generar efectes en la pujada del preu de l’habitatge i la gentrificació. Per afrontar la garantia de l’accés a l’habitatge, segons defensa el conseller Miquel Sàmper en una entrevista a TheNBP, cal posar a disposició de la ciutadania més pisos públics, motiu pel qual el Govern està impulsant la construcció de 50.000 habitatges fins el 2030.
A més de l’accés al talent i l’accés al finançament, el Senior Startup Manager d’Acció posa el focus en una altra de les necessitats dels emprenedors, sobretot de l’àmbit científic: l’accés a determinades infraestructures científiques, un element en el qual les universitats i centres de recerca juguen de nou un paper fonamental. I és que una gran diversitat de startups requereixen fer proves i desenvolupar solucions que només poden dur a terme utilitzant equips capdavanters, com pot ser l’accelerador de partícules del Sincrotró Alba o el supercomputador del Barcelona Supercomputing Center (BSC), que s’obren a aquestes iniciatives per testar les seves recerques i productes.
L’objectiu final de potenciar l’ecosistema, segons Sans, és generar ocupació de qualitat
A través de totes aquestes peces, l’ecosistema emprenedor barceloní continua expandint-se i guanyant rellevància internacional. I no ho fa sol, sinó envoltat i connectat amb altres nodes d’emprenedoria local que guanyen pes en ciutats com Sant Cugat, Girona, Terrassa, Matató i L’Hospitalet de Llobregat, en una realitat emprenedora dinamitzada també a través de grans fires i esdeveniments com el Mobile World Congress y su 4YFN, a més de grans projectes com el Catalunya Media City, que retornarà les Tres Xemeneies de Sant Adrià a l’activitat amb un hub audiovisual amb aspiració global. Aquestes grans iniciatives conviuen i es retroalimenten amb esdeveniments i trobades de formats més reduïts però amb gran impacte, com poden ser el Tech Spirit, el Health Revolution Congress i la Impact Week.
I, al final, tot persegueix un objectiu, segons Sans: “Crear llocs de treball de qualitat”. Barcelona i el seu entorn continuen avançant en aquesta direcció amb l’aspiració de continuar escalant posicions en els rànquings mundials i d’assegurar que la riquesa i valor afegit que genera aquest ecosistema arriba al conjunt de la societat. “L’ecosistema de startups és vital per a la creació de llocs de treball i per a la renovació i diversitat econòmica, així com per donar competitivitat a la nostra economia i impactar en la qualitat de vida”, afegeix Sans: “Estem en una bona posició en un marc en el qual la competència és mundial i no s’atura; hem de continuar avançant per enfortir aquest ecosistema”.
