L’ecosistema emprenedor que aquests dies ha omplert els pavellons del Mobile World Congress ha tingut en el 4YFN un dels seus principals espais de debat sobre el futur de la tecnologia i els nous models de negoci. Tot i que en moltes sessions el focus ha estat en la intel·ligència artificial, una altra de les grans converses de l’esdeveniment ha girat al voltant de la transició energètica i del paper que poden jugar les startups per accelerar-la.
En aquest context, Banc Sabadell, a través de BStartup, el servei financer per a startups i scaleups del Banc Sabadell, ha organitzat aquest dimecres la taula rodona “Scaling the Energy Transition: Investment and Technological Innovation” (“Escalar la transició energètica: inversió i innovació tecnològica”), una trobada que ha reunit inversors i experts del sector energètic per analitzar què està frenant —i què pot accelerar— la transformació del sistema energètic.
La sessió ha estat moderada per Yolanda Pérez, subdirectora general del Banc Sabadell i directora de BStartup, i ha comptat amb la participació de Fernando Casado, general partner de Inclimo Climate Tech Fund; Diego Díaz Pilas, responsable de Global Technical Ventures i Noves Tecnologies a Iberdrola; i Jan Lozek, CEO i managing director de Future Energy Ventures.
La transició energètica global encara està lluny del necessari per complir els objectius climàtics
Un sector que avança, però no prou ràpid
Els ponents han coincidit que la transició energètica global ja està en marxa, tot i que el ritme encara està lluny del necessari per complir els objectius climàtics. Segons ha explicat Lozek, el 2025 s’han invertit al voltant de 2,3 bilions d’euros en la transició energètica a escala mundial, una xifra que reflecteix un creixement significatiu. Tanmateix, l’inversor ha advertit que el repte no és només invertir més, sinó accelerar el desplegament de les solucions existents.
Des de la seva perspectiva, Europa s’enfronta a tres grans colls d’ampolla: la manca d’ambició global per competir amb altres mercats com els Estats Units, una infraestructura energètica que necessita tornar-se més intel·ligent i digital, i una col·laboració encara insuficient entre startups, corporacions, administracions i inversors. “El sistema energètic ha de funcionar 24 hores al dia, set dies a la setmana. Innovar-hi requereix que tots els actors treballin junts”, ha assenyalat.
Electrificació: el gran repte de la pròxima dècada
Per a Díaz Pilas, un dels principals desafiaments és ampliar el pes de l’electricitat dins del consum energètic global. A Espanya, prop del 35% de l’energia consumida procedeix ja de fonts verdes, tot i que l’electricitat continua representant únicament el 25% del mix energètic total. La resta continua depenent de combustibles fòssils per moure vehicles, escalfar edificis o alimentar processos industrials.
Díaz: “El focus ara és desplegar, regular i accelerar”
“El repte és fer créixer aquest 25% fins al 30%, el 35% o el 40%”, ha explicat. Per aconseguir-ho, ha subratllat la importància d’invertir en xarxes elèctriques, essencials per connectar la creixent generació renovable amb la demanda.
A més, ha recordat que moltes de les tecnologies necessàries per avançar ja estan disponibles: vehicles elèctrics, bombes de calor o solucions d’emmagatzematge tèrmic per a la indústria. “La major part del hardware ja existeix. El focus ara és desplegar, regular i accelerar”, ha afirmat.
Infraestructura i regulació: dues bretxes crítiques
Fernando Casado ha posat l’accent en un altre obstacle estructural: el desfasament entre l’evolució tecnològica i els marcs regulatoris. Les xarxes elèctriques actuals, ha explicat, van ser dissenyades per a un sistema energètic centralitzat i previsible, molt diferent del model renovable actual, caracteritzat per la generació distribuïda i la variabilitat de les fonts. “Tenim una doble bretxa: infraestructura obsoleta i regulació desactualitzada”, ha advertit.
Casado: “Tenim una doble bretxa: infraestructura obsoleta i regulació desactualitzada”
Aquesta situació limita la capacitat de les startups per escalar les seves solucions i exigeix inversions significatives en modernització de xarxes, digitalització i innovació sistèmica. En aquest sentit, Casado ha defensat la necessitat de capital pacient, amb horitzons d’inversió d’entre 10 i 20 anys, si es vol transformar realment el sistema energètic.
On s’inverteix
Els experts també han coincidit que el context global està impulsant els inversors cap a tecnologies amb models de negoci ja provats. Actualment, gran part del capital es dirigeix a sectors com l’energia renovable, l’electrificació del transport o les solucions industrials capaces d’oferir retorns clars a curt i mitjà termini.
Lozek: “Si invertim en bons models de negoci, l’impacte climàtic arribarà igualment”
Segons Lozek, aquest enfocament respon a una lògica econòmica: “Si invertim en bons models de negoci, l’impacte climàtic arribarà igualment”. A parer seu,, Europa hauria d’adoptar una mentalitat més pragmàtica i orientada a resultats.
Del pilot al mercat
Un dels temes centrals del debat ha estat el paper de les startups en la transició energètica i les dificultats que moltes troben per passar de la fase pilot a la implantació comercial.
Casado ha assenyalat que un dels errors més comuns és dependre excessivament de marcs regulatoris favorables o d’incentius públics per justificar el model de negoci. Al seu entendre, les startups que realment aconsegueixen escalar són aquelles capaces de competir en preu i valor fins i tot sense subvencions. També ha criticat la proliferació de pilots que s’allarguen durant mesos sense perspectives reals d’escalat. “Comunicar com més aviat millor el fracàs del pilot és la millor manera d’ajudar a una startup a escalar, perquè li permet pivotar ràpidament i reorientar els seus recursos sense demores”, ha afirmat.
Des de la perspectiva corporativa, Díaz Pilas ha assenyalat que el principal acostuma a ser el timing tecnològic. En un sector amb cicles d’inversió llargs i una gran exigència en termes de fiabilitat, provar solucions abans que estiguin llestes pot tancar oportunitats futures.
El factor humà, decisiu
Per tancar la conversa, Lozek ha recordat que, més enllà de la tecnologia o el capital, el factor més determinant en l’èxit de les startups continua sent l’equip emprenedor. “La persona emprenedora és el factor diferencial”, ha assenyalat. “Resiliència, ambició i capacitat de pivotar són les qualitats que realment marquen la diferència”.
La sessió ha posat de relleu que accelerar la transició energètica requerirà infraestructures més intel·ligents, una major col·laboració entre els actors de l’ecosistema i una inversió decidida en tecnologies escalables que ja estan disponibles.
