A Barcelona hi viuen 1,7 milions d’habitants. I si mirem la seva àrea metropolitana gairebé són quatre milions. Menys de la meitat de les persones que viuen a Barcelona van néixer a la mateixa ciutat. La resta, el 55%, provenen d’altres parts de Catalunya, d’Espanya i del món. De fet, una de cada quatre persones que viu a la ciutat és d’origen estranger, amb Itàlia i Colòmbia al capdavant. Bé, i si mirem qui hi viu… també hauríem de parlar dels gossos: a Barcelona hi ha censats prop de 175.000 gossos. És a dir, hi ha gairebé un gos per cada 10 habitants. Més xifres?
En termes macroeconòmics —seré breu— Barcelona representa el 34% del PIB català, amb 107.699 milions d’euros. El Global Power City Index 2024 (The Mori Memorial Foundation) situa la competitivitat global de Barcelona en la 19a posició mundial i la 9a d’Europa. A la ciutat hi ha censades més de 171.000 empreses —per cert, gairebé el mateix nombre d’empreses que de gossos—, 453.568 a la província de Barcelona i 600.000 a Catalunya. La ciutat és hub d’innovació, d’emprenedoria i de talent internacional: ocupa, de fet, la cinquena posició d’Europa quant a nombre d’startups. Els sectors principals? Salut (16,9%), serveis empresarials i software (15,2%); les TIC i el mòbil (5,7%); l’alimentació (5,2%) i la sostenibilitat i energia (5%). És l’economia més emergent de la ciutat i les molletes de pa que marcaran el seu futur.
I m’agradaria continuar, eh? Però no us vull perdre a mitja lectura, i la pluja de xifres que completen la fotografia de la ciutat és d’allò més extensa, o infinita si te la mires amb curiositat: nombre d’estudiants universitaris (més de 240.000), de turistes (15,6 milions el 2024), de hubs tecnològics, de congressos, d’inversió estrangera, d’importacions i exportacions; nombre de visitants a museus, d’estrenes de teatre, de produccions cinematogràfiques, de galeries d’art, de noves obertures gastronòmiques -o de restaurants centenaris!-, de llibreries, de clubs socials i culturals…
Parlem d’una ciutat plena de casos d’èxit, que podria presumir molt més de les seves xifres, però que moltes vegades es perd en l’autoexigència i les crítiques enverinades d’interessos polítics o partidistes que contaminen l’imaginari col·lectiu de la ciutat. No em malinterpreteu, tenim problemes i reptes transcendentals per enfrontar, però fem-ho des del relat positiu i constructiu. Sense perdre la urgència, sense caure en l’autocomplaença. Fem-ho a cop de Good News, que ens recordin que hi ha molt camí per fer, sí, però que hi ha moltes coses que funcionen cada dia i que ens haurien d’omplir el pit d’orgull. I parlem de la ciutat de Barcelona, però, ben mirat, és extrapolable més enllà de les ciutats que abracen el Besòs i el Llobregat.
De fet, la gent s’ha cansat de llegir notícies negatives. En els últims anys, a Europa ha crescut el nombre de persones que han abandonat la premsa per defugir de l’excés de notícies negatives. A Espanya, per exemple, 3 de cada 10 persones eviten llegir o veure notícies “sovint o molt sovint”.
El motiu? Segons un informe de l’Institut Reuters, el 36% dels enquestats diu que tenen un efecte negatiu en el seu estat d’ànim. Altres apunten un excés d’informació i els esgota la quantitat de continguts (29%) i hi ha gairebé un 30% que apunta una manca de credibilitat. No és cap notícia: la premsa pateix una crisi de credibilitat, que no millorarà pas amb la disrupció de la intel·ligència artificial en l’ecosistema informatiu. De fet, ja ho deia Marc Basté fa poc en una entrevista del Col·legi de Periodistes de Catalunya, “la batalla de veritat serà per la confiança”.
“El 36% dels enquestats per l’Institut Reuters diu que les notícies tenen un efecte negatiu en el seu estat d’ànim”
Necessitem bones notícies, cert, però també històries de veritat. True Stories. Tornar-nos a guanyar, els periodistes i mitjans de comunicació, la confiança d’aquells que ens llegeixen, i dels qui ho han deixat de fer. No es tracta de blanquejar la realitat, ni molt menys de pintar-la d’aquell color que més interessi. Ni rosa, ni groc, ni blau…
La voluntat de tenir un relat positiu no pot passar per sobre de la veritat. Com tampoc l’entreteniment s’hauria de disfressar tan sovint de notícia per arribar al gran públic. La gent demana veritat, i comença a no empassar-se moltes de les pseudoveritats que envaeixen cada dia la seva pantalla, com les vides idíl·liques que se’ns presenten a moltes xarxes socials mentre fem scroll.
És simple: Good News. TrueSstories. Així obrim les portes d’aquesta nova temporada al The New Barcelona Post. Bentornats, i benvinguts. Molt feliç d’obrir aquestes portes.
