Amb el cop d’estat del juliol de 1936 es va donar el tret de sortida a tres anys de conflicte bèl·lic entre els defensors del Govern de la República i les forces de dretes. Tres anys d’atacs militars que no només es van produir a les trinxeres, sinó que també va afectar la població civil i el patrimoni artístic. Per a protegir i salvaguardar aquest patrimoni, la Generalitat va crear la Junta del Tesoro Artístico que s’encarregava de confiscar milers d’obres, provinents de col·leccions privades, esglésies o museus, per a traslladar-les a diferents dipòsits repartits pel territori republicà, a València, el nord de Catalunya i, amb l’avenç de la guerra, també a Ginebra.
Quan el bàndol franquista va guanyar la guerra, els republicans van entregar aquestes obres d’art a l’anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) que va començar a retornar aquestes peces als seus propietaris, des de grans museus com el Museo del Prado fins a esglésies o particulars. Tanmateix, en alguns casos aquest procés de retorn no es va culminar mai, ja que se’n desconeixia la seva procedència. D’aquesta manera, alguna de les obres confiscades durant la Guerra Civil mai van ser retornades als seus propietaris originals i es van repartir entre centres i institucions, des de museus fins a universitats.
En total, vuit universitats espanyoles van rebre obres provinents del SDPAN, com la Complutense de Madrid o la d’Oviedo. Així, al gener i juny de 1942, la Universitat de Barcelona (UB) va rebre dos dipòsits amb més d’una vintena d’objectes, entre pintures, escultures i peces d’orfebreria, que s’utilitzarien principalment per a decorar la nova capella de l’edifici. El centre ha iniciat ara un procés per a resseguir el rastre d’aquestes obres donades a la universitat i intentar aclarir el seu propietari original.
El resultat d’aquesta recerca és l’exposició Art dispersat pel franquisme. Les obres dipositades a la Universitat de Barcelona, comissariada pels catedràtics Arturo Colorado i Santos M. Mateos, i que es podrà veure fins al 18 de juliol a l’Aula Capella de l’Edifici Històric. Del conjunt patrimonial que va ser donat a la institució, la UB encara en conserva onze objectes —nou pintures i dues escultures— que decoren diferents espais, nou dels quals formen part d’aquesta nova mostra. Una mostra on el més important, com relata el doctor en història de l’art Santos M. Mateos, no és l’obra d’art en si mateixa, sinó allò que normalment queda ocult, com són les etiquetes o la història darrere la peça.
Per a resseguir aquesta història que amaga cada peça, s’ha dut a terme una “extensa i àrdua tasca documental per a aclarir qui era el seu propietari”, segons el seu comissari, a partir de documentació procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Com a mínim en un d’aquests casos, la recerca documental ha donat els seus fruits i s’han pogut establir els seus orígens.
Es tracta de la figura Sagrat Cor de l’escultor català Josep Llimona, l’autor de la reconeguda obra El desconsol, que actualment es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i una rèplica de la qual presideix la font del Parlament de Catalunya a la Ciutadella. A partir de fotografies, s’ha pogut esbrinar que l’obra Sagrat Cor decorava, fins a l’esclat del conflicte, l’escala principal del Foment de la Pietat Catalana, entitat a la qual el SDPAN va retornar algunes obres però no aquesta de Llimona. Donada per desapareguda durant vuitanta-cinc anys, en realitat havia estat dipositada a la UB, i ara la seva història es recupera mitjançant aquesta exposició.
En els altres casos, de moment, la recerca no ha pogut resseguir la seva traçabilitat i esbrinar els seus orígens. Tot i que gairebé totes les obres dipositades a la UB conserven la seva etiqueta, la informació que aquestes faciliten no permet descobrir la seva procedència abans de la Guerra Civil, sinó només conèixer el dipòsit on es van guardar, com el del monestir de Pedralbes, el del palau del duc de Solferino, el del palau Mercader de Cornellà de Llobregat o el del Foment del Treball.
A banda de l’escultura de Llimona, també s’exposen altres peces rellevants com l’oli sobre tela La continència d’Escipió, del segle XVII i atribuïda a l’escola de Luca Giordiano, o la còpia de la Sagrada Família de l’ocellet de Murillo, pintada per Antonio Estrada. Tot i desconèixer l’origen d’aquestes obres, i per a contextualitzar-les, l‘exposició no només mostra aquestes peces d’art —que durant anys han decorat diversos espais de la universitat— sinó també documents d’arxiu, etiquetes originals, números de registre i altres elements que revelen la traçabilitat de les peces i el seu ús institucional.
“El més important és donar a conèixer la procedència del conjunt d’obres, però també la tasca documental que permet determinar tot el seu itinerari”, sosté Mateos. Per aquest motiu, la mostra no només es podrà visitar físicament a la universitat, sinó també recórrer virtualment dins del Museu Virtual de la UB. Així mateix, està previst que aquest conjunt d’obres formi part del segon volum del catàleg de pintures del centre acadèmic, amb l’objectiu de posar a l’abast de la ciutadania el seu llegat artístic.
