Vi a doll

Parlàvem de la possibilitat de neu a Barcelona amb l’alegria del no acostumat, del que té casa, del que pot faltar un dia a la feina i no s’ensorra el món (com sí que s’ensorra, per exemple, si no vas a munyir les vaques). Però on ha nevat és al Priorat i la neu ha fet ensorrar la teulada del celler Vall Llach. On s’han produït els danys (quina pena que em fa fer servir un llenguatge tan asèptic per parlar-ne) hi havia ampolles de guarda, i molta part de la collita del 19 que, per coses del Covid, tots els cellers han pogut vendre menys. Des d’aquí, una abraçada. Això em dona peu a parlar-vos d’un lloc de Barcelona relacionat amb ells: el Tros Vall Llach.

El trobareu a la Dreta de l’Eixample, al carrer Mallorca, 303. Hi tenen (no hi he anat des d’abans de la pandèmia, però suposo que encara va així) embotit i formatge, pa de coca i un recuit de postres que serà dels millors que heu tastat. Sobretot, el que tenen és tot el vi del celler Vall Llach (hi podreu trobar moltes anyades d’Idus, per exemple) i també vi de petits productors del Priorat que és probable que no conegueu, perquè no tenen distribució comercial.

Els viticultors que fan aquesta mena de vins—sense distribució comercial—són els que estan patint més ara que els restaurants tenen tantes restriccions. Però la gran diferència entre El Tros i altres establiments és aquesta: a l’entrada del local hi ha tres tines, plenes, cadascuna d’elles, d’una varietal del Priorat (de les vinyes del celler). Carinyena, garnatxa negra, syrah, merlot i carbernet sauvignon, pel que fa als negres, i viognier i garnatxa blanca, pel que fa als blancs. Sense sulfits i sense filtrar. Vi a doll.

La gràcia d’això és que a banda de tastar varietals (“Posi’m mitja copa de cabernet”) que sempre ajuda a aprendre’n, pots fer-te tu mateix el cupatge. A mi, això, m’encanta. Pots jugar a ser Déu, perquè per jugar a ser Déu només hi ha tres maneres: ser un escriptor, ser un infant que ha demanat ninots als reis o ser un enòleg. Així, pots demanar que et posin el cupatge típic del Priorat, pots demanar que et posin el cupatge d’un vi que admires i pots jugar amb el teu grup bombolla a que endevinin el que els has posat a la copa.

Aquesta idea feliç no l’havia vist a Barcelona, i no sé si en ciutats vinícoles es fa. Només l’havia vista a Nova York, fa anys, quan hi vaig anar, gràcies a la meva editorial, que em va fer un dels regals més esplèndids que m’han fet mai: un bitllet d’avió i un dorsal per a la marató, a canvi d’un llibre que ho expliqués. Com no havia de celebrar la penosa arribada a la meta amb vi?