Al cor del delta del Llobregat, on el riu que neix a Castellar de n’Hug arriba al mar, una modesta granja de pollastres anomenada La Volateria es va convertir en l’improbable “punt zero” de l’aviació a Barcelona i pràcticament a Espanya. Si l’antic hipòdrom de Can Tunis, a prop de l’actual Passeig de la Zona Franca, va ser testimoni del primer avió que va solcar el cel de l’Estat l’any 1910, va ser a La Volateria on aquest somni va enlairar-se de debò, donant origen a l’actual Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.
Un camp humil per a un somni immens
Al 1916, només sis anys després d’aquell vol pioner a l’hipòdrom, la companyia Pujol, Comabella i Companyia, amb oficines a Sant Martí de Provençals, va escollir un terreny pantanós de 600 per 400 metres al Prat per professionalitzar l’aviació a Espanya. El nom “La Volateria” no podia ser més encertat: on abans cloquejaven gallines, oques i galls d’indi, aviat rugirien els motors dels primers avions.
Aquell any es van construir els primers hangars fixos al costat d’una pineda i es va fundar l’Escola Catalana d’Aviació, marcant el naixement de l’aviació organitzada a Catalunya. L’any 1919, La Volateria es va convertir en el primer aeròdrom d’Espanya amb vols comercials regulars. Els biplans de la Compagnie Latécoère, que seguien la línia de la costa per no perdre’s en els seus viatges, connectaven Tolosa amb Casablanca, fent escala a Barcelona per repostar, recollir algun passatger i objectes postals dues vegades per setmana.
Aquells fràgils avions, carregats de correu, aventura i tenint als comandaments a pilots de llegenda com Mermoz o Saint-Exupéry, van posar La Volateria al mapa de l’aviació mundial.
De granja a aeroport internacional
La Volateria no es va quedar en un camp improvisat. El 1927, sota la Llei d’Aeròdroms i Aeroports, va ser declarat aeròdrom d’interès general. Aquell mateix any, Iberia va inaugurar la seva primera línia comercial entre Barcelona i Madrid, rebesavi de l’actual pont aeri. Fa gairebé un segle, els avions Rohrbach Ro VIII Roland, amb espai per a deu passatgers, ja s’enlairaven des de La Volateria. Avui, els moderns Airbus d’Iberia i Vueling, que ostenten més del 43% del mercat al Prat, solquen els cels des dels mateixos terrenys.

El somni d’un gran aeroport internacional, tot i que Lufthansa ja volava a Europa des de Barcelona, va prendre forma el 1934, quan es va planificar integrar La Volateria en un projecte més ambiciós. Tanmateix, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va paralitzar qualsevol projecte de futur. No va ser fins al 1941, amb el Pla General d’Obres, que el projecte va ressorgir. El 1949, es va inaugurar l’Aeroport Transoceànic de Barcelona (ATB), que abastava els terrenys originals de La Volateria. Des del 1992, gestionat per Aena, s’ha consolidat com el segon aeroport més important d’Espanya, un gegant que connecta Barcelona amb el món. Literalment.

Aventures al cel: els pioners de l’aeròdrom
La història d’aquest camp està plena de fites que reflecteixen l’esperit aventurer de l’aviació en els seus primers temps. A més de la formació de pilots, excursions aèries i el primer viatge a Mallorca, l’any 1917 l’Escola d’Aeronàutica Naval, una institució militar, es va interessar per l’aeròdrom, assumint-ne el control el 1921. Els experiments voladors dels professionals uniformats van marcar l’època: el 7 de juny de 1921, els aeronautes Pedro Mª Cardona, Taviel de Andrade i Guillén van ascendir en un globus militar, tot i que el vent els va portar, fora de programa, fins a la muntanya de Montserrat. Setmanes després, a l’agost, un altre globus va caure al mar després d’un vol nocturn. El contratorpediner Audaz, com un heroi de l’Armada, va rescatar els possibles primers “nàufrags aeris”.
Els inicis tampoc van estar exempts de riscos a terra. Els primers hangars, coberts amb lones com carpes de circ, eren tan fràgils que el vent els destruïa, a vegades ferint el personal. Amb el temps, es van reemplaçar per estructures de xapa, i els soldats vivien en barracons improvisats amb materials d’embalatge, en condicions tan rudimentàries com heroiques.

Pioners i gegants: els operadors de La Volateria
La Volateria va ser la llar de visionaris. Pujol, Comabella i Cia. va fundar la primera societat dedicada exclusivament a l’aviació a Espanya. Més tard, Talleres Hereter va prendre el relleu a aquesta empresa, fins que el 1921 l’Aeronàutica Naval va llogar els terrenys, operant-los per a allò que en el futur seria la Flotilla d’Aeronaus de l’Armada Espanyola. La Compagnie Latécoère, que va evolucionar a Aéropostale i després a Air France, també va utilitzar La Volateria com a escala clau per als seus viatges postals, tot i que aviat va construir el seu propi aeròdrom proper, aprofitant l’abundància de terrenys al delta. Iberia, nascuda el 1927, va consolidar La Volateria com a capçalera de línia en la seva ruta Barcelona-Madrid.
Durant la Segona República, la Generalitat va adquirir l’Aeròdrom Canudas, integrant-lo amb La Volateria. Després de la Guerra Civil, el control va passar a l’Estat, i als anys 80, l’Organisme Autònom d’Aeroports Nacionals (OAAN) va donar pas a Aena, que avui gestiona l’aeroport.

La Volateria o el camp dels “marinos”?
Tot i que oficialment es deia La Volateria, els locals també l’anomenaven “el camp dels marinos” per la presència de l’Escola Naval, i aquest nom oficiós va arribar a ser més utilitzat que l’original. Aquest petit terreny de poc més de 24 hectàrees, on el cel, el mar i la terra es van trobar, no només va marcar l’inici de l’aviació a Barcelona, sinó que va establir les bases per a l’aeroport que avui connecta la ciutat amb el món.
Cada vegada que un avió s’enlaira des de les tres modernes pistes del Prat, dues de paral·leles i una de creuada, porta amb si un trosset de La Volateria: un lloc on, fa 109 anys, un grapat de somiadors va transformar una granja de pollastres en el primer pas cap al cel. L’any vinent, l’aeroport complirà 110 anys amb avions cada cop més moderns enlairant-se i aterrant als mateixos terrenys on tot va començar: un camp humil que va gosar somiar en gran. Ho va aconseguir.
