El dia en què es commemoren vuitanta anys del final de la Segona Guerra Mundial en sòl europeu, el Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona —conegut com DocsBarcelona— ha inaugurat la seva 28a edició, en la qual explora les fragilitats passades i presents d’Europa. Una edició amb un clara mirada cap al nazisme, amb Alemanya com a país convidat, o el franquisme, però també cap als conflictes que afloren avui en el territori europeu, com la guerra a Ucraïna. El festival explora aquestes ferides que, encara que semblin llunyanes i fins i tot tancades, encara avui supuren i es tornen imprescindibles per entendre el present d’una Europa, marcada per la inestabilitat geopolítica, i fins i tot per entendre el futur del continent.
Fins al diumenge 18 de maig, es podran veure un total de 48 films, 11 dels quals seran estrenes mundials i 13 produccions catalanes, seleccionats entre més de 1.000 títols, consolidant la cita com un punt de trobada imprescindible de la no-ficció. Els films es podran veure al CCCB, els cinemes Renoir i Phenomena, la Filmoteca de Catalunya, Casa Montjuïc i Espai Texas. Com a novetat, enguany DocsBarcelona estrena una nova secció oficial, sota el nom de Visions, que busca diluir les barreres entre gèneres cinematogràfics, amb cinc títols de no-ficció que exploren la realitat a través d’un llenguatge innovador, amb títols com Unanimal, que es projectarà el 10 i 16 de maig als cinemes Renoir, i se submergeix, amb la narració d’Isabella Rossellini, en la complexa relació entre humans i animals.
“DocsBarcelona explora les fragilitats d’Europa, posant el focus en l’arxiu, per entendre no només on som avui, sinó també cap a on volem anar”, ha resumit Maria Colomer, codirectora del festival. I ho fa enmig d’una Europa encara inestable, segons Colomer, on persisteixen els conflictes armats i els discursos d’odi. El film inaugural, Riefenstahl, del director Andres Veiel, va servir com una declaració d’intencions dels motius i qüestions que explorarà el festival de cinema documental.
Projectat a la Sala Phenomena, recorre la compromesa figura de Leni Riefenstahl, la cineasta oficial de l’Alemanya nazi. A través de material d’arxiu inèdit, pel·lícules privades, cartes i fotos que recorren les seves cent un any de vida, Veiel ofereix un nou retrat de les llums i ombres d’aquest personatge. Però Alemanya no només va ser present durant la inauguració del festival, sinó que serà un leitmotiv que el travessarà, ja que en aquesta edició es lliurarà el premi Docs d’Honor a Heino Deckert, productor i distribuïdor alemany, amb una classe magistral en la Filmoteca de Catalunya.
Durant l’edició, també es projectaran dues de les obres més emblemàtiques de Deckert: Rabbit à la Berlin (dissabte 10 de maig a la Filmoteca de Catalunya), que recorre la història de milers de conills salvatges que habitaven a la franja del mur de Berlín i que, des de la seva caiguda, estan aprenent a viure en un món amb llibertat i sense barreres. El diumenge 11 de maig, també a la Filmoteca, serà el torn de Heimat is a space in time, que s’endinsa en la història de quatre generacions d’una mateixa família entre el segle XIX i XX, una història que es converteix en un cru retrat d’un país i un segle.
Però DocsBarcelona no només explorarà les conseqüències del nazisme, sinó també del franquisme, coincidint que enguany també es compleixen cinquanta anys de la mort de Francisco Franco. Un període històric que es revisitarà des de noves perspectives, com les dels secrets i la impunitat de la dictadura franquista a l’antiga Guinea espanyola en Negro Limbo (13 de maig al CCCB) o els foscos silencis de l’àvia de Edilia davant una neta que vol respostes en O Silencio Heredado, que s’estrena aquest divendres 9 a la sala Renoir.
Aquest documental, de Lucía Dapena, forma part de la secció Docs&Cat que vol agrupar els millors documentals produïts a Catalunya, reafirmant l’aposta del festival pel talent local amb tretze títols. Entre ells, destaquen els títols dedicats a diferents professionals del món de les arts, com la guanyadora del Premi Nacional de Música 2020, Raquel García-Tomas, en un documental que segueix a la compositora en el seu el seu procés d’ideació de l’òpera Alexina B. i es projecta als Renoir aquest divendres 9 de maig, o el film Miralles (13 de maig al CCCB), que retrata l’arquitecte Enric Miralles, evocant-lo a través dels seus espais més icònics.
Un festival que no només revisita el passat, sinó també les ferides obertes i els conflictes que encara avui bateguen avui al cor d’Europa, alguns dels quals encara responen a dinàmiques i ideologies de la Segona Guerra Mundial. Així, la vint-i-vuitena edició del festival s’acosta a la guerra rus-ucraïnesa, a través de films com Facing War (11 i 12 de maig als cinemes Renoir), que segueix al secretari general de l’OTAN Jens Stoltenberg en la seva persistència per trobar suports per a Ucraïna, o de TimeStamp (10 i 12 de maig als Renoir), que recorre l’intent d’estudiants i professors per mantenir les escoles obertes com a símbol de normalitat enmig del conflicte.
Els directors també comparteixen una mirada descolonitzadora, amb títols com Sunu Gaal (15 de maig al Renoir i 16 de maig a l’Espai Texas), producció catalana que segueix un grup de joves dones del Senegal que volen emigrar cap a Europa. “El propòsit era fixar-nos en una de les grans tragèdies dels nostres temps, ja que la ruta migratòria atlàntica és la més letal del món, i explorar els motius pels quals moltes persones es volen jugar la vida per a arribar a casa nostra”, ha expressat el seu director, Josep T. París. Les entrades per a les projeccions poden adquirir-se des de 9 euros, encara que també hi ha la possibilitat de comprar un abonament per a tres sessions —amb un preu de 21 euros— o un de sis sessions, per un import de 30 euros.
A més de les projeccions dels 48 documentals, el festival també consolida el seu paper central en la indústria documental europea. Del 12 al 16 de maig, DocsBarcelona desplegarà la seva secció Industry, un punt de trobada pels professionals, acollint presentacions i sessions d’una seixanta de projectes en fase incipient, amb programes d’acompanyament, assessorament i finançament.
