En el camí del fundador, és fàcil perdre’s. Des de la fase d’ideació d’un projecte fins al desenvolupament del producte, la sortida al mercat, la cerca —o no— d’inversors, cada etapa està repleta de girs i de canvis sobtats de direcció en els quals el que és difícil és no desorientar-se. Per aplanar aquest camí als fundadors i donar-los pistes sobre la ruta a seguir, ha emergit a la ciutat un mar de hubs, acceleradores, incubadores, clústers i altres institucions que dinamitzen l’ecosistema, facilitant el creixement de les empreses i estimulant interaccions entre els seus diversos actors.
Així, aquest teixit d’institucions i entitats exerceix de motor d’innovació de l’ecosistema. Generen nodes estratègics que connecten emprenedors amb mentors, inversors, coneixement i oportunitats, per la qual cosa contribueixen a articular l’ecosistema, dotant-lo de més densitat i contribuint a la seva maduresa i, per tant, impacte. Conscient de la seva importància, Catalunya ha viscut —i continua vivint— una contínua eclosió d’actors com aquests, promoguda sovint des d’una aliança entre el sector públic i el privat.
Dins d’aquesta labor de vertebrar l’ecosistema, els hubs exerceixen un paper crucial. Un hub és originalment un dispositiu de xarxa que connecta nodes de connexió, i aquest és el rol que té també dins del món startup: connectar, ser un punt de confluència d’actors de les diverses potes de l’ecosistema. Connectar fundadors amb inversors, amb formació, amb talent… i amb altres fundadors, cosa que també és bàsica per a un fundador per anar ampliant la seva xarxa i per tenir accés a altres punts de vista davant reptes similars als que pugui estar afrontant.
Aquests nodes d’innovació constitueixen per ells mateixos ecosistemes emprenedors a petita escala, en els quals es fomenten les sinergies i els punts de trobada entre emprenedors, inversors i empreses. En la capital catalana, el Tech Barcelona va ser un dels precursors en aquest àmbit. Amb el Pier01, que aviat complirà una dècada, com el seu emblema, l’associació ha anat obrint espais per a startups, com el Pier03, inicialment centrat en blockchain i que ha acabat convertint-se en un espai transversal; i el Pier07, que posa el focus en l’àmbit de la salut.
Però la xarxa de hubs ara va molt més allà a Barcelona. De fet, s’estan estenent de tal manera a la ciutat que van emergint hubs des de tota mena de sectors, ja sigui amb espai físic o sense ell. El Barcelona Finance Hub per convertir la ciutat en epicentre de la innovació financera; el futur Catalunya Media City a les Tres Xemeneis de Sant Adrià; un node per a l’esport al Barcelona Sports Hub; el potent Barcelona Health Hub; el Hub de Teràpies Avançades coordinat per Biocat; el Global Legaltech Hub; un ecosistema d’empreses innovadores en l’àmbit dels grans esdeveniments de l’esport i la música a l’Estadi Olímpic amb The Venue; un espai per repensar el turisme al Barcelona Travel Hub, impulsat amb el Gremi d’Hotels, i un llarg etcètera, que també inclou a hubs que van mes allà d’un àmbit sectorial, com l’Impact Hub o Norrsken, que posen el focus en l’impacte que genera el seu ecosistema en la societat.
La llista és extensa, i les empreses privades han contribuït a engrandir-la durant els últims anys. Pel seu impacte i mida, destaca l’AstraZeneneca Global Hub Barcelona, que contribuirà a la innovació i recerca a nivell global des del reformat Edifici Estel. Però aquests actors van molt més allà, i inclouen desenes de projectes, com el hub de IA que ha obert recentment Sanofi i l’Innovation Center de Cisco, entre molts altres. L’auge d’aquests hubs ha portat a assolir-ne els 160 a Catalunya, 20 més que l’any anterior. D’ells, un 75% estan situats a Barcelona ciutat, com detalla l’estudi Tech Hubs Overview 2025, impulsat per Mobile World Capital Barcelona. Segons l’informe, elaborat amb la col·laboració de l’Ajuntament i d’Acció, la xifra d’aquests hubs s’ha quadruplicat en els últims set anys, i genera més de 34.000 llocs de treball i un impacte de prop de 2.900 milions d’euros anuals, amb una mitjana de 18 milions per hub.
La contribució dels hubs a l’emprenedoria, no obstant això, va més enllà d’aquest impacte quantificable. “Són imprescindibles per dinamitzar l’ecosistema, i generen interaccions i sinergies, a més de connexió amb els inversors”, destaca el Senior Startup Manager d’Acció, Oriol Sans. Alhora, són “un concepte molt ampli, amb un nexe en comú: tenen la missió d’agregar i dinamitzar ecosistemes”, afegeix des del Barcelona Finance Hub (BFH) el seu director, Quino Fernández. En el seu cas, el hub té per objectiu dinamitzar la innovació financera a Catalunya. El centre, que ha fet el seu primer any d’activitat a l’edifici de la Borsa de Barcelona amb més de 100 membres actius i un centenar d’esdeveniments, aspira a “convertir Barcelona en un centre d’innovació financera”, com a punt de trobada i d’activitat de la comunitat, a la qual ha reunit en esdeveniments com el Finance Day, que es replicarà anualment cada maig amb la finalitat de “consolidar-lo com a trobada de referència de la innovació financera”. I és que els esdeveniments són un altre element clau de tota aquesta dinamització.
Barcelona como a hub de hubs
Malgrat que un hub com el BFH se centra en un sector determinat, s’interrelaciona sovint amb hubs d’altres àmbits. “Ens relacionem però ens estructurem poc, i tard o d’hora els hubs de Barcelona haurem de començar a treballar junts”, destaca Fernández. L’objectiu? “Impulsar el concepte de Barcelona com a hub de hubs”.
El mateix defensa la managing director de Norrsken Barcelona, Rocío Alcocer, que està promovent una primera trobada amb responsables d’altres hubs per mirar d’articular aquest hub de hubs que pot ser Barcelona. “Tots veiem que estem intentant construir el mateix de diferents maneres, que són molt complementàries; unint-nos podem fer que l’ecosistema de Barcelona avanci encara més”, destaca Alcocer: “Cadascú té la seva pròpia parcel·la, però hi ha diverses que se solapen i, si treballem conjuntament perquè aquestes àrees es facin més grans, tots ens beneficiarem”.
A més, els hubs tenen interessos comuns en àmbits com el regulador i l’atracció de talent. “Si tenim una veu més única que representi a molts dels actors de l’ecosistema, tindrem molta més força a tots els nivells”, afegeix la directora del centre que la fundació sueca va obrir a finals de 2023 a la Barceloneta per endinsar-se en l’ecosistema de l’economia d’impacte de la ciutat i potenciar-la: “El rol que volem jugar és de nexe d’unió entre els diferents actors que ja operen a Barcelona”, amb el seu coworking, el club social i els seus esdeveniments. Més de 270 startups operen actualment des del hub, amb un “ampli ventall” que va des d’empreses emergents unipersonals fins a companyies amb més de 50 empleats. A ells se sumen els 600 membres del club social i 70 inversors: “Barcelona està sent capaç d’atreure molts inversors, i és una oportunitat que cal aprofitar ara que múltiples fons està centralitzant les seves operacions a Europa”.
En l’ecosistema de l’economia d’impacte també despunta a Barcelona l’Impact Hub, integrat en una xarxa internacional de 120 hubs amb 20 anys de trajectòria, com explica la directora del centre de Barcelona, Irene Tarradellas. Amb presència en 70 països i amb una comunitat de 25.000 persones, Impact Hub treballa per buscar solucions que impulsin la transformació social i mediambiental. Per fer-ho, identifica desafiaments de la societat i de sectors concrets, i repten a l’ecosistema emprenedor i de recerca perquè ideï i llanci propostes creatives per donar resposta a necessitats d’àmbits que poden anar des de l’educació fins a l’estalvi d’aigua.
Precisament l’aigua protagonitza un altre dels sectors en el qual Barcelona s’ha proposat convertir-se en referent: l’economia blava. Aquest àmbit, propulsat en part per la Copa de l’Amèrica, s’ha sumat als sectors estratègics que vol impulsar la ciutat, amb iniciatives com el pol d’economia blava en el reformat Port Olímpic i el Blue Tech Port, que promou en Port de Barcelona en els antics tinglados de Sant Bertran amb l’objectiu de convertir-lo en referent d’aquest àmbit. El hub ja està operatiu en part de l’espai, però falta remodelar-lo per complet. Les obres, que començaran previsiblement a la tardor, s’allargaran fins el 2027, amb una inversió de 49 milions d’euros.
El Blue Tech Port se sumarà a la constel·lació de hubs que operen des de Barcelona. No obstant això, no estan sols per vertebrar l’ecosistema emprenedor. Entrellaçant-se a vegades en les seves funcions, les incubadores i acceleradores són clau per donar ales a les startups tant en fases inicials com de creixement. Mentre que les incubadores generen l’entorn per exercir de bressol noves idees, les acceleradores posen el turbo a aquestes idees perquè s’enlairin i es materialitzin. Barcelona ofereix eines per a totes dues fases, en una ciutat que compta amb actors com Barcelona Activa, Seedrocket, Bcombinator, Itnig i Lanzadera, i també amb iniciatives sectorials, com la Incubadora Logística 4.0 del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. A més, aquestes plataformes de gestació i enlairament van sumant nous agents que sovint provenen d’empreses o fins i tot de hubs sectorials que es proposen acompanyar a startups en la seva creació i creixement. Per fer-ho, els emprenedors se submergeixen en programes sovint intensius, que proporcionen mentoria, formació i xarxes de contactes.
“Duem a terme programes durant tot l’any enfocats a emprenedors”, destaca Kasia Adamowicz, global manager de Seedrocket, que va néixer com a associació sense ànim de lucre el 2008 de la mà de Jesús Monleón i Vicente Arias, com la primera acceleradora fundada a nivell estatal. L’emblema de Seedrocket és el seu Campus d’Emprenedors, un bootcamp que es realitza durant una intensa setmana en la qual una quinzena de startups seleccionades reben mentoria i formació i accedeixen a una àmplia xarxa d’inversors, que suma uns 190: “L’últim dia, les startups presenten els projectes davant els inversors, i moltes d’elles acaben tancant rondes de finançament”. Des de la seva posada en marxa el 2008, l’associació ha facilitat la inversió de 140 milions d’euros per part de la seva xarxa externa d’inversors.
Part d’aquestes empreses emergents que passa pels bootcamps poden després continuar operant des de les instal·lacions de Seedrocket, on s’endinsen en el procés d’acceleració amb tallers, activitats, esdeveniments i formació. I és que, per a qualsevol emprenedor, és bàsic formar-se, ja que difícilment pot dominar tots els àmbits que ha de tocar en el desenvolupament de la startup, on sovint exerceix d’home o dona-orquestra. Per contribuir també en aquest àmbit, l’ecosistema barceloní ha vist emergir noves opcions formatives, com Founderz. Fundada el 2020 com a escola de negocis online centrada sobretot en la IA, ha format més de 200.000 persones en més de 50 països, i acompanya a 350 empreses en aquests processos, com explica la seva fundadora i CEO, Anna Cejudio.
I les acceleradores, incubadoras i hubs no remen solos en la vertebració de l’ecosistema emprenedor. Actors com els clústers també adquireixen gran rellevància. Encara que en la distància puguin semblar similars als hubs, no tenen res a veure: “Són molt diferents; els hubs volen dinamitzar un ecosistema, mentre que els clústers són associacions d’empreses sectorials que pretenen generar sinergies entre ells i impulsar el seu negoci. Un hub dinamitza; un clúster és un lobby”, destaca el director del BFH.
Clústers per enfortir sectors
I els clústers tampoc són pocs a Catalunya en general, i a Barcelona en particular. En global, Catalunya compta amb prop d’una trentena de clústers, que operen com una concentració d’empreses, institucions i agents relacionats que, malgrat poder ser competidors, en el clúster comparteixen visions i estratègies per créixer conjuntament i defensar interessos comuns. Aquests organismes agrupen a Catalunya més de 3.000 empreses i agents associats, amb una facturació agregada de 80.000 milions d’euros —un 36% de la facturació industrial catalana—.
Aquestes empreses inclouen grans companyies i també pimes i startups, que poden veure facilitat el seu creixement en estar en contacte amb grans empreses del seu sector. I aquests sectors es troben en tots els àmbits: des de la tecnologia vinculada a l’educació, amb el Edtech Clúster fins el CataloniaBio & HealthTech, passant per la innovació turística del Tech Tourism Cluster, i fins la perfumeria. Com destaca des del Beauty Cluster el seu gestor de projectes estratègics, Adrià Martínez, el clúster té per objectiu propulsar el sector, cosa que duu a terme per diverses vies: “Des del clúster participem en fires i esdeveniments globals, sovint amb pavellons agrupats, i també realitzem estudis de mercat i missions comercials per descobrir nous mercats potencials”. I ara el clúster està fent un pas més, amb la consolidació del Barcelona Perfumery Congress com a esdeveniment de referència internacional del sector.
Amb aquest objectiu d’enfortir l’entramat d’empreses d’un sector determinat, els clústers han anat emergint a Catalunya fins a arribar a tenir-los en sectors tan dispars com el de la il·luminació, la bioenergia, la logística, la salut mental, el vitivinícola i el carni i de proteïna alternativa, fins a sumar aquesta trentena d’agrupacions que donen consistència a l’ecosistema empresarial, incloent-hi les empreses més emergents.
A través de tota aquesta extensa xarxa interconnectada, que va més enllà i toca a múltiples institucions i empreses locals i multinacionals, l’ecosistema es continua enrobustint, impulsat també per grans esdeveniments, com el Mobile, el 4YFN, el Tech Spirit Barcelona i Smart City Expo World Congress, mitjançant els quals les startups locals entren en contacte amb l’escena global. Amb tots ells, Barcelona es consolida com una ciutat-laboratori que, amb una adequada coordinació de tots aquests actors, pot arribar a exercir en si mateixa d’acceleradora.
