Una renovada Ciutat Vella va emergir entre la dècada dels 80 i 90 arran d’un procés de transformació que la va dotar de nous espais públics i equipaments. Ara, més de tres dècades després, el districte que va bressolar la ciutat es prepara per a una segona transformació, amb l’objectiu que miri cap els veïns del barri i els de la ciutat, perquè la identifiquin de nou com a centre de Barcelona.
“El procés de transformació dels 80 i 90 va ser un èxit. Però amb els anys i els canvis demogràfics i econòmics, la situació ha anat canviant. Ciutat Vella es va començar a escapar i, quan Ciutat Vella se t’escapa, és complicat recuperar-la”, assegura el comissionat del Pacte per Ciutat Vella, Ivan Pera. Per recanalitzar el districte i les activitats que alberga, l’Ajuntament ha impulsat el procés del Pacte, “amb la voluntat de fer una transformació integral i estratègica de Ciutat Vella”.
Així, el Pacte es proposa tornar a la Ciutat Vella que convé a Barcelona i als barcelonins mitjançant una visió estratègica integral a deu anys vista, que va molt més allà de l’urbanisme i les obres. De fet, posa la mirada tant en el benestar dels veïns —tenint en compte des de l’habitatge fins a la salut, l’educació i la seguretat— com en el model econòmic i l’espai públic, així com en la comunitat, amb un objectiu: “Recuperar la identitat i l’orgull de Ciutat Vella per a tota la ciutadania”.
Per avançar en aquest sentit, el procés va arrencar a finals de 2024 amb el diàleg com a eina bàsica. “I no només amb veïns, comerços, associacions del districte, sinó també amb gent de tota Barcelona que vulgui comprometre’s amb Ciutat Vella”, puntualitza Pera. Com destaca el comissionat, la voluntat és avançar en la renovació del districte amb el màxim consens possible, fins i tot entre actors amb interessos aparentment enfrontats que ara “s’asseuen en una mateixa taula”.
L’objectiu és, després de fixar les prioritats i concretar propostes, presentar les conclusions a la tardor, “com un full de ruta amb actuacions definides”, que després hauran d’acompanyar-se de pressupost per anar-se desenvolupant al llarg de la dècada. Per definir-la, el Pacte ha celebrat debats i unes primeres jornades, que previsiblement tindran continuïtat amb una segona trobada.
L’estratègia es proposa que Ciutat Vella es torni a situar com “el centre de la ciutat”, que s’ha anat movent lleugerament en el mapa cap amunt, fins a una zona amb Passeig de Gràcia i Gran Via com a epicentre, segons Pera: “Ara sembla que Ciutat Vella és per als visitants, i volem tornar a baixar el centre de la ciutat cap avall”. I és que el districte està marcat pels visitants que el trepitgen diàriament: mentre que els turistes per quilòmetre quadrat a la ciutat se situen en prop de 1.600, a Ciutat Vella són 14.000.
En aquest context, la Ciutat Vella de 2035 ha de buscar l’equilibri, també en el seu model econòmic i comercial, amb comerç local i de proximitat en equilibri amb aquell més enfocat al visitant. Així, el nou Pla d’Usos en el qual treballa l’Ajuntament aposta per una oferta pensada per als veïns, i per a la ciutat: “No volem més salons d’ungles, ni carcasses de mòbil ni grow shops”. De fet, la intenció és que el comerç viri l’enfocament i passi dels visitants als veïns, no sols del districte: “Volem comerç de proximitat i comerç de ciutat, perquè els barcelonins tornin a fer això de baixar a Ciutat Vella”.
Aquest model, tanmateix, ha d’anar més enllà del comerç, i els impulsors del Pacte han decidit posar el focus en l’emprenedoria social: “Si el 22@ és el districte tecnològic, volem que Ciutat Vella sigui el districte de la innovació social”. Per fer-ho, es plantegen crear un espai per fomentar l’atracció de talent en aquest àmbit, que explori propostes innovadores en qüesions com l’habitatge i la convivència, que puguin transformar Ciutat Vella i que alhora es puguin exportar a altres indrets.
I és que la convivència juga un rol imprescindible en aquest procés. En un districte condicionat per la presència de visitants, demogràficament està marcat també per la immigració, inclosos expats que “han d’integrar-se entre els veïns”. L’objectiu és enfortir la comunitat i teixir vincles, i és que “la comunitat ajuda a afrontar els reptes del barri i del districte”. Un dels principals reptes que afronta la comunitat està en l’habitatge. En un districte sense espai per construir, Pera defensa prioritzar la rehabilitació, amb mesures per incentivar-la. Quant a l’atenció a les persones sense llar, l’Ajuntament defensa abordar-la també a nivell català, i és que l’assumpte transcendeix a la ciutat, amb persones que arriben al districte des de més enllà de Barcelona: “Cal tenir molt clara l’estratègia de país i que es coordini entre totes les ciutats”.
Noves places i eixos
La transformació tindrà efectes en l’entramat urbà del districte. La més visible generarà una nova centralitat en el Raval, a tocar de La Boqueria, i convertirà la Plaça de la Gardunya “una nova gran plaça”, amb una biblioteca cap a la qual miraran noves parades del mercat, que ara sembla estar donant-li l’esquena. “El projecte és que l’antic Hospital de la Santa Creu es converteixi en un pulmó cultural del Raval”, també amb horitzó 2035.
A pocs metres, una altra gran avinguda es perfila com a gran eix cultural: La Rambla avança en la seva reforma amb la voluntat de ser un pol d’atracció amb la cultura com a emblema. Per assolir-ho, hi ha un element pendent: el Principal. En mans d’un privat, l’antic teatre segueix sense previsió de reobrir. Quan ho faci, ha de fer-ho amb un projecte que perduri i que sigui sostenible econòmicament, com destaca el comissionat: “Ara que hem recuperat el Capitol, falta el Principal. És un assumpte que s’ha d’abordar”.
A més, es vol reduir la densitat d’entorns com el del carrer Picalquers, on s’està plantejant la possibilitat de crear una nova plaça. Però les millores aniran més enllà de grans obres, i inclouran precisos retocs en eixos com el que va des del Macba fins a Liceu, que ara es vol ampliar estirant-lo cap a la mar i donant-li continuïtat per l’Avinguda de les Drassanes, “que ara queda una mica com el pati de darrere del Raval”. Un altre eix que es potenciarà, a més dels essencials de La Rambla i Via Laietana, és el que ressegueix l’antic Decomanus —ara el carrer del Bisbe, Ciutat i Regomir—, amb la intenció de “potenciar-lo comercialment, com un eix comercial”. Més enllà del comerç, també es promouran eixos culturals, com el que va des del Palau Martorell fins a Portal de l’Àngel, passant pel futur Borsí i el Reial Cercle *Artístic, amb una màxima de fons: “Hem de tornar a omplir de veïns el Gòtic”.
Un debat en xarxa
Barcelona no està sola en aquest debat. “Altres ciutats del món estan fent aquest procés”, recalca Pera. Amb la finalitat de compartir experiències i punts de vista, el comissionat planteja crear un espai de treball entre ciutats amb problemàtiques i oportunitats similars, per afrontar-les compartint proposades en xarxa. Amb una finalitat: avançar decididament cap a ciutats per als seus ciutadans.
Perquè, en definitiva, l’objectiu final és aquí: “Que els barcelonins vegin Ciutat Vella com un lloc en el qual passejar, de cultura i de compres”, que deixin de costat estigmes que vinculen el districte únicament amb el turisme, problemes i seguretat. “Volem mostrar el districte cap a fora i que els barcelonins vegin més enllà”, i que tornin al districte o, en alguns casos, que el descobreixin per primera vegada: “Volem tornar a enamorar Barcelona”.
