En una ciutat on els edificis parlen tant com les persones, La Capell ha sabut construir un relat propi, fet de llibres, objectes i disseny amb autoria. Fundada en 1976 com a cooperativa de consum vinculada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), avui és molt més que una llibreria especialitzada: és un ecosistema cultural per a professionals, estudiants i curiosos. Al capdavant està Marc Longaron, arquitecte i director de la cooperativa des de 2019, qui porta més de dues dècades dins de la casa. Amb ell parlem sobre la història de Jordi Capell, la vigència de les cooperatives i el futur de les llibreries d’arquitectura i disseny en el segle XXI.
— Arquitecte director?
— Aquest càrrec podria exercir-lo qualsevol professional, però, a l’ésser una cooperativa de consum, ve lligat als serveis de llibreria, papereria, informàtica i objectes de disseny a arquitectes, així que semblava raonable que la persona que dirigís La Capellfos un arquitecte o una arquitecta.
— Sembla una declaració d’intencions: un arquitecte pot fer més que dissenyar i construir edificis.
— Sí, però crec que és, sobretot, una qüestió de llenguatge: d’una banda, els socis de la cooperativa han estat, generalment, arquitectes; d’altra banda, per la institució que històricament ens acull: el Col·legi d’Arquitectes. Tenim un llenguatge i una manera d’expressar-nos diferent: parlem de projectes, parlem de capes, parlem de lliuraments. Crec que per això es va triar un director arquitecte.
— Qui és Jordi Capell?
— Jordi Capell va ser un arquitecte que, en la dècada de 1960, demanava insistentment en les assemblees del Col·legi d’Arquitectes que es creés una cooperativa de crèdit, una entitat de l’economia social, que entengués i avalés que un full d’encàrrec d’un projecte ja era suficient per a tenir un suport legal i jurídic. Capell va morir abans que es creés la cooperativa, però la seva força i la seva insistència van fer que un grup de joves arquitectes impulsessin aquesta empresa. La llei de cooperatives era complexa així que es va iniciar amb una cooperativa de consum amb una línia de crèdit que permetés, amb el temps, constituir la de crèdit.
— En quin any es crea?
— Finalment, l’any 1976 s’instaura la cooperativa amb el nom del seu iniciador. Així que, l’any 2026, coincidint també amb la Capitalitat de l’Arquitectura i el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, La Capell celebrarà els 50 anys de trajectòria. Es tracta d’un aniversari poc comú en el món de les empreses del tercer sector.
— Com és La Capell del 2025?
— Tenim vuit apartats: d’una banda, la llibreria d’arquitectura, que és la més coneguda. Un altre és la papereria tècnica: aquells materials per a arquitectes, diferents d’aquells que es poden trobar en qualsevol papereria de barri o en grans magatzems. En una altra línia tenim els objectes de disseny per a espais (com a mobles i llums, per exemple), i una altra recull elements que pots portar a sobre (com una bossa o un mocador). També tenim una línia dedicada a joguines, objectes i llibres infantils. Una altra a objectes singulars: peces d’art o sèries limitades. D’altra banda, existeix un apartat de productes gurmet relacionats amb l’arquitectura que s’activa, sobretot, per Nadal. I finalment, disposem d’una línia de serveis professionals d’informàtica, que ha estat la més constant en els últims 30 anys.
— Un espai, doncs, molt variat.
— I amb un catàleg també molt divers, format per objectes i elements autèntics. Autèntic vol dir que el disseny té un autor i, si algú el reprodueix o l’edita, es paguen drets d’autor o regalies sobre aquest objecte. Hi ha un públic que busca aquest tipus de peces: es tracta de persones que no saben excessivament sobre disseny (i no tenen per què saber-ho), però saben que aquí hi trobaran objectes ben dissenyats. Ens esforcem, també, per seleccionar productes locals; encara que sembli mentida, és una màxima que costa, però continuem apostant per ella.
“Per a aprendre alguna cosa, cal dedicar-li temps i esforçar-se una mica perquè els nous conceptes es fixin bé en el cervell, una paciència que requereixen, per exemple, els llibres”
— I el públic de La Capell també és tan variat?
— Tot i que es tracta d’un públic molt variat, resumint podria agrupar-se en dos: socis —arquitectes o no— i no socis. En aquest segon grup s’inclou qualsevol ciutadà que entra als edificis on tenim seu. També persones que venen a buscar una peça o un dissenyador específic que, a més, conviuen amb estudiants d’arquitectura o fins i tot turistes.
— Com és, i voldries que fos, una llibreria d’arquitectura i disseny en el segle XXI?
— És un concepte bastant estrany. A Espanya només existeixen tres: La Capell, Naos a Madrid, i Recolectores Urbanos a Màlaga. El que m’agradaria és que la gent llegís amb més freqüència i comprés més llibres, i que les llibreries es convertissin en llocs on estar, prendre’s un cafè, atendre una presentació o formar part d’un club de lectura.
— Quina relació tenen les set seus de La Capell amb la ciutat?
— La Capell és una gran llibreria segmentada, ja que en cada seu es fa èmfasi en llibres i objectes que tenen a veure amb l’edifici que l’alberga. El repte és que cada lloc s’especialitza en un tema perquè s’adapta a l’espai: per exemple, en el MUHBA, l’èmfasi es fa en la història, i, en canvi, en el DHUB, en el disseny local. D’aquesta manera, també, el fons editorial de la llibreria s’enriqueix constantment.
— Has sentit els comentaris de la influencer María Pombo sobre l’hàbit de la lectura i els llibres? Ella considera que llegir llibres no ens fa millors persones.
— Em conformaria que la lectura no ens fes pitjors! Fora bromes, sí, és cert que sovint apareixen veus que qüestionen la utilitat de llegir. Penso que, per a adquirir coneixements, els llibres continuen sent un bon recurs, encara que demanin bastant paciència per a llegir-los. A aquesta paciència per a aprendre “a la manera antiga” l’anomenen “modernament” paciència cognitiva: per a aprendre alguna cosa, cal dedicar-li temps i esforçar-se una mica perquè els nous conceptes es fixin bé en el cervell. Estic totalment convençut de la capacitat de transmissió de coneixements a través de la pantalla de qualsevol dispositiu electrònic, però és cert que hi ha coneixements per als quals els llibres semblen ser més eficients. En el meu cas, tinc la sort de treballar envoltat de llibres interessants, així que és un plaer poder continuar aprenent cada dia d’ells, uns objectes que només esperen que tinguem una mica de paciència o, potser és al revés, són els llibres els qui han de tenir moltíssima paciència amb nosaltres.
