Frenesí. Intensitat. Reinvenció. Són atributs que semblen marcar el ritme de la societat actual, dominada per agendes accelerades i una necessitat constant de creixement i evolució. I la moda, com qualsevol altra manifestació artística i humana, no és aliena a aquest pols que mou la societat. Renovar-se o morir és un lema que, des de sempre, ha marcat la indústria de la moda, amb dissenyadors que, any rere any, intenten seduir els consumidors amb col·leccions noves i inesperades.Tanmateix aquest lema no escrit sembla haver pres més força que mai en la 36a edició de la 080 Barcelona Fashion, l’edició que ha marcat el final d’una llarga i prolífica etapa i l’inici d’una altra.
Una idea de renovació, intrínseca en la mateixa concepció de la moda i les col·leccions, que ha impregnat més que mai aquesta 080. Una renovació, en part, forçosa, perquè amb aquesta edició la passarel·la catalana s’acomiada de l’espai que l’ha dotat d’essència i identitat els últims anys: el recinte modernista de Sant Pau. Un espai icònic, amb els seus pòrtics projectats per Domènech i Montaner, que dotava la setmana de la moda barcelonina d’una aura única, podent-se respirar i observar l’art en cada racó.
Un espai que, tanmateix, la 080 es veu forçada a canviar, pels treballs de rehabilitació que enfrontarà el recinte modernista durant l’any vinent i que impossibiliten que la seva pròxima edició, a la primavera de 2026, pugui celebrar-se a Sant Pau. Un canvi que, malgrat ser forçós, des de l’organització afronten no amb nostàlgia, sinó amb l’esperança que aquest canvi marqui una nova etapa. De fet, l’organització venia avisant ja des d’anteriors edicions que el recinte modernista s’havia quedat petit per als ambiciosos plans de la 080, motiu pel qual confien que el nou emplaçament —que esperen anunciar durant la tardor— permeti que la passarel·la reforci tant el seu vincle amb la ciutat i els seus habitants, com la seva presència internacional. En aquesta edició, els quatre dies han aconseguit reunir més de 11.000 assistents, amb algunes desfilades plenes de gom a gom, i fins i tot amb un centenar de persones quedant-se fora de la passarel·la.
“En aquesta 080 posem un punt, no sabem si seguit, però sí un punt a la col·laboració amb Sant Pau”, reconeixia Moisès Rodríguez, director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). Però si el seu canvi d’espai marca un punt d’inflexió, la passarel·la també comença a escriure un nou capítol en la seva història, ja que és la primera edició en què han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona que, per ara ha suposat un increment de 150.000 euros al pressupost total de la 080.
El consistori també ha aprofitat l’excusa de la setmana de la moda per a presentar els projectes seleccionats que s’exhibiran a la pop-up de la la Barcelona Fashion Forward (BFF), el programa que vol promocionar les marques emergents i que enguany s’exposaran a la botiga de Trent. Tanmateix, per a les futures edicions, des de l’organització confien que aquesta col·laboració amb el consistori s’estengui i pugui reforçar el programa d’activitats de la 080 amb nous formats, sobretot tenint en compte l’aposta de l’Ajuntament per aquest sector, a través del seu renovat Pla de Moda.
Uns nous formats que l’organització ja ha començat a explorar enguany, seguint aquesta idea de renovació —abans que extinció— que, sens dubte, ha marcat l’edició. Amb expositors com els de Spain Gallery, multiplataforma de moda digital, que ha mostrat conjunts a l’Open Area de la 080 de 22 marques nacionals, exposició que s’ha complementat amb tallers i xerrades de diferents professionals. Com a novetat, Artesania de Catalunya ha debutat amb la primera edició de 080 Beyond Crafts, un homenatge als oficis, en aquest cas amb una exposició dedicada a la barreteria en què han participat noms com Swan Salon o Magdalena Hart.
Però el leitmotiv de renovació no només s’ha sentit fora de la passarel·la, sinó també a sobre d’ella: amb dissenyadors que han apostat —com no podia ser d’una altra forma— per les noves tendències, però també per reinventar els clàssics i per peces que trenquen les convencions de gènere i fins i tot la pròpia idea de consumisme. Sobre la passarel·la, el concepte de transformació s’ha traduït en teixits, formes i discursos renovats.
Drapejats, bruses vaporoses, capes superposades o grans complements són només algunes de les tendències que els dissenyadors han avançat per a la temporada de la primavera de 2026. Unes desfilades que s’han encarregat d’enviar un clar missatge als assistents a la 080 que, mòbil en mà, lluitaven per trobar el millor angle per a no perdre’s ni un sol detall dels conjunts arriscats que creuaven la passarel·la.
La moda és art, així es respirava no només en les peces sinó també en tot allò que les envoltaven: des de la dansa yogui amb què Escorpion va inaugurar la 080 fins a la potència de veu i de saxo en directe que ha acompanyat les models d’Acceptance Letter mentre desfilaven—dissenyador coreà que, després de debutar a Berlín i Seül, aterra per primera vegada en la capital catalana—, sense oblidar les referències a l’art explícites en les peces, com la col·lecció de GAU inspirada en el sempre sorprenent Jardí de les Delícies d’El Bosco.
Però si hi ha alguna idea que ha regnat en aquesta 36a edició de la 080 aquesta ha estat, sens dubte, el concepte de upcycling, que s’ha alçat com tota una declaració d’intencions compartida entre els dissenyadors. Un concepte que s’ha sentit amb més força que mai: no només reciclant teixits per a donar-los una segona vida, sinó també recuperant i renovant la inspiració i les temàtiques clàssiques, però sempre amb una mirada molt actual. Així ho va provar Dominnico, que, inspirant-se en el Rococó, ha omplert la passarel·la de perruques exagerades, cotilles o roses pastissos, però amb una mirada contemporània: amb una Maria Antonieta —encarnada per Jessica Goicochea— que vesteix jaqueta motera, però, això sí, sense oblidar-se de les referències a la guillotina amb models exhibint grans caps decapitats.
I és que, de fet, aquesta barreja entre tradició i renovació és una constant a la 080, passarel·la que sempre busca equilibrar companyies locals amb una àmplia trajectòria –des de Lola Casademunt, Simorra o Custo Barcelona– amb marques emergents o dissenyadors que veuen per primera vegada les seves peces damunt de la passarel·la, i fins i tot marques tan específiques com la de vestits de bany Guillermina Baeza. En total, al llarg dels seus quatre dies un total de 24 dissenyadors han lluït les seves peces.
I és que la 080 també ha servit per a abanderar un altre al·legat: a la indústria de la moda hi ha espai per a tothom, des de dissenyadors emergents a marques consolidades. I, és més, si la moda vol perviure i renovar-se, ha d’adaptar-se a la societat i ser capaç de reflectir la seva diversitat. Una diversitat que s’expressa amb peces que trenquen les concepcions de gènere, desdibuixant la línia entre el masculí i el femení, però també a través de cossos i models diversos: de totes les talles, orígens ètnics i edats, amb desfilades que han comptat amb dones per sobre dels 50 anys, un fet no massa habitual encara en les passarel·les.
Renovar per a preservar
Però a més d’aquest al·legat, la 080 també semblava advertir: el lema que marca l’edició —renovar-se o morir— no implica un consumisme excessiu ni una renovació constant en l’armari. Sinó que també suposa saber reutilitzar i renovar una peça que ja existia per a evitar que aquesta mori. Bona prova d’aquest lema és la desfilada de 080 Reborn que, en la seva quarta edició, ha tornat a demostrar que es pot omplir una passarel·la amb roba recuperada de plantes de residus tèxtils i botigues de segona mà. Ho ha fet, de nou, de la mà dels estilistes Fermín + Gilles que han demostrat que el gòtic victorià pot continuar interpel·lant-nos i que, a més, la segona mà no és una opció residual, sinó que ha de formar part essencial de la indústria de la moda, podent desfilar al mateix nivell que els altres dissenyadors.
“La 080 ens ajuda a visibilitzar un missatge imprescindible: hem de comprar menys, i, a més, roba més atemporal i de major qualitat perquè puguem allargar el seu temps de vida”, ha valorat Pilar Chiva, directora de l’àrea d’economia circular de l’Agència de Residus de Catalunya. Un missatge imprescindible davant les alarmants xifres: cada habitant de Catalunya està generant entre 20 i 22 quilos de residus tèxtils a l’any, i només un 12% s’acaba reciclant o reutilitzant.
Amb el propòsit de revertir aquestes xifres, l’Agència impulsa aquesta desfilada des de fa quatre edicions juntament amb Girbau LAB, l’espai de inovación de Girbau, l’empresa referent en solucions de bugaderia industrial i tractament tèxtil, que treballa per acompanyar les empreses tèxtils cap a un canvi de model productiu i de consum. “És imprescindible que entenguem que la moda és una expressió cultural i un patrimoni que, perquè el puguem transmetre a les següents generacions, hem de cuidar i preservar, allargant el temps de vida de les peces”, ha remarcat la directora de Girbau LAB, Clara Guasch, qui aspira al fet que algun dia en la passarel·la de la 080 Reborn puguin desfilar peces dels propis dissenyadors que participen en la setmana de la moda, aconseguint tancar, així, el cercle.
Inspiració dins i fora de la passarel·la
Però a la 080 l’interessant no són només aquells discursos que es transmeten a sobre de la passarel·la, sinó també tot allò que es genera al seu voltant. Amb un públic en què es poden trobar des d’estudiants de disseny fins a cares conegudes —com les de les ex-models Judith Mascó, Martina Klein o Verónica Blume, els actors Paco Lleó, Anna Castillo i Macarena García o estrelles del pop com Julieta o FADES—. I en una passarel·la en què, cada vegada més, es comencen a escoltar idiomes de tot arreu del món, amb més d’un centenar de professionals internacionals, entre els 978 professionals acreditats entre periodistes i creadors de contingut, provinents de països com Itàlia, França, el Regne Unit, el Canadà o els Estats Units.
Entre aquests assistents, maxivolums, capes superposades, abrics de pell tot i l’ambient primaveral, talons impossibles ressonant pel paviment modernista o maquillatges exagerats es converteixen en quelcom habitual durant els quatre dies de la 080, davant la mirada desconcertada de turistes que visiten el recinte històric, i mirades fins i tot més atònituqes quan els seus assistents abandonen el complex i es passegen amb aquests conjunts pels carrers i els transports públics de Barcelona. Uns elements i complements que, tanmateix, són símbols que la capital catalana té ganes i set de moda, però no només d’observar-la, sinó també d’encarnar-la.
“La 080 pot aspirar a convertir-se en la millor setmana de la moda del món”
Perquè, així, la 080 aconsegueix reforçar i impulsar un ecosistema complex i plural, amb ni més ni menys que 12.500 empreses dedicades a la indústria de la moda a Catalunya, i més de 80.000 empleats entre indústria i comerç. Amb una facturació, a més, també rècord: ja que només les 800 principals companyies generen més de 14.000 milions d’euros.
Aquestes xifres reflecteixen, per al conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que la indústria de la moda catalana té el potencial de brillar internacionalment. Per aquest motiu no li cal conjurs o danses espirituals i hipnotizantes com l’espectacle d’ d’inauguració de la 080 Barcelona Fashion —i amb què des d’Escorpion volien retre homenatge a Bernat Biosca, qui va ser CEO de la signatura i va morir el mes de juny passat—.
Per a Sàmper, tanmateix, no es tracta de màgia ni encanteris, sinó que la indústria catalana ja compta amb tots els ingredients per a brillar. I la recepta també és clara: apostar per la innovació, la proximitat, la qualitat i la sostenibilitat. “No hi ha dubte que, amb la creativitat i el talent existent a Catalunya, que el Govern ha d’impulsar, la 080 pot aspirar a convertir-se en la millor setmana de la moda del món”, ha valorat Sàmper.
