En un petit diari de Texas, un anunci familiar insòlit semblava només una curiositat local. Però aquell petit gest va aconseguir travessar fronteres, es va fer viral i fins i tot ha inspirat la novel·la que ha valgut a Agnès Marquès el XLVI Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull —un dels guardons amb major dotació econòmica de la literatura catalana—. És en aquesta delicada frontera entre la vida privada i l’àmbit públic en què s’endinsa la premiada novel·la La segona vida de Ginebra Vern.
L’obra es basa en fets reals. Era el març de 2014 quan un diari local de Hemphill, Texas, va publicar un anunci d’una dona que felicitava el seu marit i la seva amant pel fill que esperaven. Lluny de passar inadvertit entre les pàgines del diari, aquell anunci diminut va captar de seguida l’atenció dels lectors i va acabar convertit en una notícia viral arreu del món.
La novel·la comença exactament així: quan la periodista Ginebra Vern rep l’encàrrec d’escriure un article sobre aquell anunci insòlit. Havia de ser una peça breu i sense gaire transcendència, pensada gairebé més com un article clickbait que no pas com un escrit profund. Tanmateix, l’article no només es fa viral, sinó que esdevé un detonant inesperat que obligarà la periodista protagonista a replantejar-se la manera de mirar el món, la seva professió i fins i tot la seva pròpia vida.
A mesura que l’article es difon, la protagonista comença a qüestionar-se què implica convertir la vida íntima de tres persones desconegudes en material de consum massiu. On és el límit entre informar i exposar? Quin preu té explicar una història tan íntima només per aconseguir visites? Aquest dilema moral empeny la periodista a viatjar fins al petit poble de Texas per conèixer els protagonistes reals del relat que ella mateixa ha contribuït a difondre.
Així, Agnès Marquès utilitza la ficció per a reflexionar sobre el periodisme —una professió que ella coneix de primera mà, havent passat pels micròfons i càmeres de Catalunya Ràdio, TV3 o RAC1— i “la distància insalvable entre realitat i veritat, entre els fets i el relat”. La novel·la s’endinsa, així, en les zones grises del periodisme: en a responsabilitat dels professionals que narren vides alienes i en les conseqüències, sovint invisibles, d’explicar aquestes intimitats de terceres persones.
Amb La segona vida de Ginebra Vern, Marquès també reivindica el dret de les dones protagonistes a l’opacitat, a la contradicció i a no haver de justificar constantment les seves decisions. En definitiva, al “dret a ser contradictòries i qüestionables, i a caminar pel llindar de la moral i la immoralitat i prendre decisions que no sempre han d’estar justificades”.
Amb aquesta segona novel·la, després de Ningú sap que soc aquí (2022), Agnès Marquès (Barcelona, 1979) s’ha alçat amb el Premi Ramon Llull, guardó atorgat per primera vegada l’any 1981 amb la voluntat d’estimular la creació literària en català i impulsar-ne la difusió. El premi està dotat amb 60.000 euros i l’obra s’editarà i es publicarà el 25 de febrer en català (Columna), castellà (Destino) i en portuguès.
En la 46a edició del premi, s’hi han presentat 64 obres originals i inèdites, que han estat valorades per un jurat integrat per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Estel Solé —la guanyadora de l’anterior edició amb Aquest tros de vida—, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.
