Casar-se avui és, sobretot, una elecció. De temps, de forma, de relat. No hi ha una única manera de fer-ho, ni una sola manera de ser núvia. Hi ha qui busca tradició i qui la reescriu; qui vol un vestit icònic i qui prefereix alguna cosa lleugera, transformable, fins i tot inesperada. Davant d’aquesta diversitat, la moda nupcial ja no s’imposa: s’adapta a cada cos, a cada cerimònia, a cada manera d’entendre la festa. A la Barcelona Bridal Fashion Week —que fins a diumenge omple de blanc el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona— aquesta diversitat no s’explica: es veu en els vestits, en les siluetes i en els teixits que es toquen, es proven i s’ajusten.
I és aquesta la pluralitat que s’acostuma a buscar a les passarel·les de moda. Certament, les desfilades de la Barcelona Bridal Fashion Week 2026 —que enguany reuneixen les propostes de fins a 34 dissenyadors— són l’aparador visible de la moda nupcial i un punt clau per intuir tendències. Però aquestes tendències no neixen sobre la passarel·la: es comencen a definir molt abans, en els tallers, en les proves i en les converses entre dissenyadors, equips i compradores.
És en la part més comercial del saló on es marca realment el rumb del sector nupcial: allà la moda es toca, es prova i es decideix, i el “sí, vull” es converteix també en negoci. I la Barcelona Bridal Fashion Week funciona precisament com un gran punt de trobada del sector nupcial, on marques que difícilment coincidirien en altres contextos —per distància geogràfica o per escala— es troben aquí. Compradores internacionals, dissenyadors i agents del sector comparteixen un mateix espai que concentra en pocs dies un volum intens de negoci i presa de decisions
Moltes firmes tenen l’agenda tancada amb mesos d’antelació: compradors professionals dels Estats Units, un mercat que enguany ha crescut de manera notable, de Corea del Sud o d’Itàlia, que arriben a Barcelona per veure, tocar i seleccionar peces per incorporar-les a les seves botigues. El ritme és tan intens que fins i tot per a algunes marques els dies de saló poden arribar a representar fins al 50% de la seva facturació anual.
Uns dies durant els quals el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona es transforma en una mena de ciutat efímera dedicada exclusivament al casament, amb prop de 420 marques que ocupen estands convertits en petites botigues de moda nupcial. A la porta de cadascuna d’aquestes botigues efímeres hi ha, com a mínim, un parell de models disponibles, preparades per provar-se les peces una rere l’altra, adaptant-se al ritme del client. Perquè al saló mirar no és suficient: cal tocar el teixit, comprovar com cau, veure com respira sobre el cos i com es mou amb cada pas.
Els compradors s’apropen, observen, pregunten i demanen canvis. I, de sobte, enmig de les converses de negoci, una model surt de darrere la cortina i desfila uns metres dins del mateix estand, o fins i tot camina lentament pel recinte. Perquè, com recordava Albasarí Caro, directora de la Barcelona Bridal Fashion Week, “la moda és experiència”, especialment en el cas de la moda nupcial, on les peces han d’adaptar-se a les necessitats de cada núvia. I al saló aquesta experiència està cuidada fins a l’últim detall: perquè les peces no només s’observin, també es visquin.
El mosaic del sector nupcial
Tot i que la núvia continua sent el centre del sector, als estands guanyen cada vegada més pes altres universos: el del nuvi, el de les convidades i el dels complements, amb espais específics dedicats a sabates, tocats o accessoris que amplien el relat del casament. També canvia el llenguatge estètic: ja no es tracta només de vestits clàssics, i el blanc, tot i que continua dominant, deixa de ser l’únic protagonista per donar pas a nous matisos, textures i colors.
La diversitat no és només estètica, sinó també geogràfica: un 87% de les marques presents a la fira comercial són internacionals, procedents de fins a 37 països. En l’entramat del saló conviuen grans noms i marques emergents: firmes espanyoles com Yolancris o Isabel Sanchís es troben a molt pocs passos de The Atelier by Prof. Jimmy Choo, una marca de reconeixement internacional. Però no són les úniques presències locals. Als passadissos també es poden trobar noms com Marta Martí, Immaclé —nascuda a Canet de Mar— o Andrea Lalanza. Aquesta última, amb seu a Granollers, aposta per la producció i els teixits de proximitat, amb un enfocament clar cap a la sostenibilitat i la personalització.
Tot i que ja tenen punts de venda a escala estatal i internacional, consideren que el saló “és un important punt de contacte amb aquests mercats”, com explica Judit Aumatell, des de l’estand d’Andrea Lalanza, confiant en poder ampliar la seva presència en nous territoris gràcies a la fira. També per a les models la Barcelona Bridal Fashion Week representa un espai de projecció internacional. “És una fira molt important, amb un gran reconeixement internacional. Com a model és una gran oportunitat”, assenyala Paula Lizariturry, que enguany s’estrena desfilant per Andrea Lalanza.
El relat de la passarel·la
Si el saló comercial concentra el moviment constant del negoci, la passarel·la marca el ritme del relat. Aquí és on les tendències es fan visibles abans de traduir-se en compra, on les idees que s’han anat perfilant als tallers acaben prenent forma davant del públic. En total, 34 firmes han presentat a la Barcelona Bridal Fashion Week les col·leccions que definiran la temporada 2027. Per a les marques catalanes, la passarel·la és un moment clau per mostrar les seves col·leccions davant d’ulls internacionals, en un context altament professional on compradors, premsa i agents del sector prenen el pols a les noves propostes.
Tot i la diversitat de marques sobre la passarel·la, el couturier francès Stéphane Rolland ha estat el protagonista indiscutible de les desfilades de l’edició, amb una proposta que ha celebrat la desena edició de la Barcelona Bridal Night. Una proposta que també ha tornat a confirmar que la moda, especialment en el cas de la nupcial, és sobretot experiència. Acompanyat per la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona i amb la presència sobre la passarel·la de figures com Nieves Álvarez o Ariadna Gutiérrez, Rolland ha ofert una lectura gairebé escènica del vestit de núvia: concebut no com a objecte, sinó com a arquitectura viva sobre el cos.
