L’autenticitat i la capacitat de diferenciar-se són clau per al retail. I això és tot un repte en un món globalitzat. Amb la creativitat i la tecnologia com a aliades, els comerços es preparen per a fer front a les necessitats del consumidor del present, mirant ja a les tendències del futur.
En aquest procés i en aquest debat sobre el futur del retail, Barcelona també vol tenir la seva veu. Tant és així que, en una mateixa jornada, el comerç s’ha trobat en una doble cita a la capital catalana: el Retail Forum i el X Summit de Barcelona Oberta han estat escenaris en paral·lel dels reptes i oportunitats als quals s’enfronta el retail en un moment de canvi i transformació.
Quines són les receptes per a triomfar? “Has de mantenir-te molt fidel a la idea original, i ser incansable amb repetir la visió de la companyia”, ha defensat Albert Espinós, fundador i director general de la firma de roba, calçat i accessoris per a viatges Tropicfeel. Ho ha explicat al Retail Forum, organitzat per IKN Spain a l’Hotel Barceló Sants, en una taula rodona al costat del propietari de Munich i Duoo Shoes, Xavier Berneda, i al cofundador de Lonbali, Marc Caballé. Des de les seves respectives marques, els tres han destacat la importància de la innovació: “I innovar a una empresa de 80 anys és difícil, perquè surt molt sovint això de sempre ho hem fet així”, ha ressaltat Berneda.
Com a motor de la innovació, el Retail Forum també ha aprofundit en la sostenibilitat. Ho ha fet de la mà d’Ana Palencia, responsable d’aquest àmbit a Unilever Espanya, que aposta per la sostenibilitat com un eix estratègic. També Berneda ha apostat per perseguir sostenibilitat, en el seu cas, econòmica: “La sostenibilitat es basa també en poder guanyar diners i facturar. El més insostenible és un producte lleig”. Aquests són productes que no tenen cabuda en Lonbali: el client pot personalitzar les seves bosses per adaptar-les al seu estil i necessitats.
En aquest camí de l’autenticitat i la personalització, també la intel·ligència artificial pot ser una aliada, ja que pot jugar en favor de la customització, com ha destacat Carles Aragonès des de Groupe SEB. No obstant això, la relació amb la IA ha de partir d’un procés d’enteniment i escolta perquè l’algorisme funcioni d’acord amb la naturalesa de l’empresa, ha defensat la directora de Planificació Estratègica i Data de Frit Ravich, Cristina Campeny, també al Retail Fòrum.
“La IA afecta a tot. Ja ho estem veient en el comportament del client i en nous players i formes de negoci. Genera noves oportunitats i nous riscos; si no t’actualitzes, és un risc; si ho fas, és una oportunitat”, ha afegit des de PromoFarma la seva directora de Dades, Sierra Brader, al costat del seu homòleg a Adevinta, Iker Martínez. “El que hem de fer és valorar què no podíem fer abans sense la IA, i què sí podem fer ara, i quin valor aporta”, ha resolt Martínez.
Els reptes i oportunitats es concreten a les botigues a peu de carrer, incloses les del centre de la capital catalana. Agrupades a través de Barcelona Oberta, s’han citat precisament en la mateixa data, en el seu cas, a Casa Seat. La desena edició de la seva trobada anual ha posat el focus en el model i el futur de Ciutat Vella, amb la mirada posada especialment en el comerç. Des del retail del centre barceloní també s’aposta per la tecnologia, com ha destacat Núria Raja des de Barna Centre, que reuneix 21 associacions de comerciants de 25 carrers del Gòtic. I aquesta tecnologia pot oferir múltiples possibilitats: ha suggerit instal·lar pantalles informatives sobre espais desconeguts i rutes fora de l’habitual, enfocades no cap al turista, sinó per “despertar l’interès del públic local”.
Atreure a aquest públic barceloní és un objectiu compartit pels eixos comercials del centre de la ciutat. També des de la Via Laietana, David González ha apostat per impulsar un model que “motivi al barceloní i al resident de l’àrea metropolitana a tornar al centre”, també després de les obres de l’avinguda. Per fer-ho, es requereixen millores en la mobilitat i l’accessibilitat, segons González, que ha aplaudit el resultat de la reforma: “Ha representat una millora estètica i ha afeblit la sensació de via ràpida i de pas”.
Amb intervencions com la de La Rambla, la mobilitat i els efectes de les obres han estat una constant per als eixos comercials del centre, al costat de dos punts clau més: el civisme i la seguretat. En aquest sentit, han posat sobre la taula la ja tradicional demanda de més presència i coordinació policial, però han anat més enllà, amb propostes com la que ha llançat Àlex Balletbó des d’Amics de La Rambla: “Volem impulsar una app que permeti avisar de manera ràpida de qualsevol pertorbació de l’ordre públic”.
De fet, impulsar la millora de la seguretat és una de les prioritats de Barcelona Oberta, com ha recordat el president de l’entitat, Gabriel Jené. Entre les seves reivindicacions, tornen a situar la llibertat d’horaris comercials els diumenges i festius, i obrir la possibilitat de convertir edificis històrics en desús en hotels singulars. Entre ells, ha destacat un: situar un Four Seasons a l’edifici del Banc d’Espanya de Plaça Catalunya.
Les demandes han trobat a l’altre costat al regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, també tinent d’alcalde de Seguretat. Sense entrar a concretar propostes, ha apostat per treballar des de la col·laboració. “Aquí hi ha un amplíssim consens respecte a com hem d’intentar que funcioni la ciutat”, ha defensat: “Cal buscar els espais centrals en els quals pot haver-hi grans camps d’acord”.
No obstant això, les interpel·lacions del món del comerç a l’administració no han acabat aquí. En una jornada marcada pel pols comercial de la ciutat, en la qual també s’ha lliurat el Premi Nacional de Comerç —que ha recaigut en el Forn de Cabrianes—, Pimec Comerç també ha alçat la veu, i ha alertat que un 75% dels petits comerços no disposen encara de sistemes de facturació electrònica per adaptar-se a la normativa Verifactu. Per aquest motiu, la patronal de les pimes ha demanat una moratòria d’almenys dos anys perquè entri en vigor. Un indicatiu més del moment de canvis i transformació que viu el món del comerç.
