Barcelona és una ciutat de pel·lícula. No només perquè la capital catalana s’ha convertit en nombroses ocasions en escenari i inspiració de films nacionals i internacionals, sinó perquè, des de fa uns anys, s’ha erigit com un epicentre de producció audiovisual de primer nivell. Amb grans noms com Juan Antonio Bayona, Carla Simón, Marcel Barrena o Dani de la Orden, les pel·lícules catalanes han conquerit espectadors de tot el món. Un moment dolç per a l’audiovisual que l’Acadèmia Espanyola de Cinema ha volgut reconèixer apostant per celebrar l’edició de 2026 dels Premis Goya a la capital catalana.
Un quart de segle després que la cerimònia sortís per primera vegada del seu emplaçament habitual, a Madrid, per viatjar precisament a Barcelona, la ciutat tornarà a vestir-se de gala per celebrar no només una edició històrica pels guardons de cinema, que arriben a la seva quarantena cerimònia, sinó també el moment prolífic de la indústria cinematogràfica catalana. “25 anys després dels Goya a Barcelona, tornem a una ciutat unida al cinema, coneguda a tot el món que, sens dubte, ofereix les condicions necessàries per acollir un esdeveniment d’aquest nivell, ajudant-nos a potenciar el seu impacte internacional i reafirmant el compromís amb una cultura plural, oberta i territorialment diversa”, ha defensat el president de l’Acadèmia, Fernando Méndez-Leite.
Els guardons celebraran l’any que ve 40 anys d’història des que el 1987 l’Acadèmia va decidir impulsar aquesta cerimònia, seguint el format dels icònics Òscars estatunidencs, per reconèixer i impulsar les grans produccions cinematogràfiques espanyoles. La institució va decidir inspirar-se en el cognom del pintor reconegut a escala global Francisco de Goya, per considerar-lo un autor representatiu de la cultura espanyola, a més de valorar que la seva forma de concebre les creacions era gairebé cinematogràfica.
Des de la seva creació fa quatre dècades, la gala s’ha celebrat principalment a Madrid. De fet, no va ser fins a l’any 2000 quan la cerimònia va viatjar per primera vegada fora de la capital, i es va desplaçar precisament a Barcelona. En un acte celebrat a L’Auditori —equipament cultural que s’havia estrenat tot just feia un any— es va imposar el film Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, que es va alçar amb set estatuetes, com la de millor pel·lícula o millor director. Després d’aquests premis a la capital catalana fa un quart de segle, la cerimònia va tornar al seu lloc d’origen i es va celebrar a Madrid fins el 2019, any en què es va decidir descentralitzar. Així, en les darreres edicions s’ha celebrat en diverses localitats, com Granada (2025), Valladolid (2024), Sevilla (2023 i 2019), Málaga (2020 i 2021) o València.
Per a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no és casualitat que la gala retorni en la seva 40a edició a Barcelona, sinó que és una constatació del “moment dolç” del sector audiovisual barceloní i català. Un sector format per més de 4.000 empreses, que l’any passat van elevar la seva facturació fins a unes xifres de rècord de 8.600 milions d’euros, i que dona feina a més de 42.000 persones. L’alcalde ha evitat avançar detalls com la data —tot i que previsiblement se celebrarà a principis de febrer, com en els darrers anys— o la ubicació, tot i que apunta que serà una edició especial no només per la capital catalana, sinó també per a la història dels guardons.
La cerimònia s’emmarcarà en un ecosistema que també compta amb institucions que l’impulsen, com l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), aules per les quals han passat noms com Juan Antonio Bayona o Dani de la Orden. Amb tot, el sector també rep el suport institucional, engegant projectes com el futur Catalunya Media City, hub audiovisual que començarà a rodar previsiblement a finals de 2028 a les icòniques Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, o el nou XRLAB, al recinte de Palo Alto de la capital catalana.
“El cinema espanyol torna a mirar a Barcelona, que va ser el bressol dels seus inicis i un gran centre de producció cinematogràfica durant dècades, en un moment de creixent reconeixement del cinema fet a la ciutat”, ha subratllat Collboni. En la mateixa línia s’ha expressat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, qui ha remarcat que la celebració de la gala pot marcar “un punt d’inflexió i una gran oportunitat per situar Catalunya com un dels grans pols europeus de creació, producció i innovació cultural”.
El president de l’Acadèmia també ha recordat que “el cinema català ocupa un lloc destacat en el passat històric i el present de la cinematografia espanyola”, ja que en els últims anys han estat nombroses les producciones catalanes que s’han alçat amb un premi Goya. Ho ha fet amb èxits com Pa Negre, Estiu 1993, o els fenòmens de taquilla Casa En Flames o El 47, dues pel·lícules que l’any passat van elevar els espectadors en sales de cinema i plataformes fins a les gairebé 987.000 persones.
Tanmateix, el reconeixement de la indústria catalana traspassa fronteres i no només es produeix a escala estatal, sinó també internacional, aconseguint premis en els grans festivals de cinema. Ho ha fet amb guardons com l’Os d’Or de la Berlinale per Alcarràs de Carla Simón, directora que també ha competit amb la seva darrera producció, Romería, a la selecció oficial del Festival de Cannes d’enguany. En aquesta mateixa cerimònia, la coproducció catalana Sirat, d’Oliver Laxe, també es va alçar amb el Premi del Jurat, compartit amb Sound of Falling de Mascha Schilinski.
