“Tenim la data marcada en el calendari des de fa sis o set anys. Hem estat planificant durant molt de temps per commemorar aquest centenari”, revela Jordi Gastó, director escènic que portarà Turandot al Palau de la Música aquest cap de setmana de la mà de la Franz Schubert Filharmonia. I no és casual: el director musical i fundador de l’orquestra, Tomàs Grau, va quedar corprès per l’òpera quan era un nen, i portar-la a l’escenari coincidint amb el seu centenari era inevitable.
Grau portarà la batuta que conduirà el Palau fins al Pequín imperial de Turandot, aquest dissabte i també el dilluns, en un any en què no només es commemoren els 100 anys de l’estrena de l’òpera, sinó els 20 anys de l’orquestra. Per tornar a la universal obra de Puccini, l’orquestra comptarà amb la veu de cantants de primera línia, com la soprano armènia Lianna Haroutounian com la princesa Turandot, el tenor Xavier Moreno com Calaf, la soprano Carolina López Moreno com Liù i el baix David Cervera com Timur.
Sobre l’escenari, els cantants no estaran sols. Hi haurà 81 músics, a més de 71 cantants del cor infantil, i 80 més de l’Orfeó Català. En total, més de 240 persones per transportar un segle enrere, quan Turandot es va estrenar un diumenge 25 d’abril del 1926. El teatre de la Scala de Milà s’havia vestit de gala per veure en primícia l’òpera pòstuma de Puccini, que va morir dos anys abans. Els assistents a Milà van quedar captivats per l’obra, encara que no van poder veure el seu final: Puccini va morir sense deixar-la acabada. En aquesta estrena, Arturo Toscanini va dirigir l’orquestra fins al punt en el qual Puccini es va quedar abans de morir. Per a les següents interpretacions, ja es va poder veure l’obra acabada: Franco Alfano va completar les pàgines que faltaven per tancar la història.
Cent anys després, podrà veure’s l’obra completa, d’una manera molt diferent a com es va estrenar. L’escenografia dissenyada per Gastó també dista de l’original. Turandot es viurà al Palau baixant a l’essencial, en format semi-escenificat, posant la música en primer pla, i en un escenari pràcticament nu en el qual s’aniran arrelant elements que duran els personatges amb ells. “Hem buscat l’essència del drama a través de les paraules, de la música i de la relació física entre els cantants”, resumeix Gastó.
Amb aquesta escenografia “pura i sense artificis”, la representació buscarà portar només l’essencial al Palau. Per fer-ho, l’escenografia juga amb el blanc i el negre per representar els dos mons de l’òpera de Puccini: el del poble i de Calaf, i el del poder i Turandot. Durant l’obra, els personatges principals viatgen d’un món a l’altre. I és que, com defensa Grau, “Turandot parla de misteri, de por, d’amor i de llum, però sobretot parla de transformació”, en múltiples sentits.
De fet, com explica el propi Gastó en el programa de mà, Calaf i Turandot són dos extrems del drama: “Ell es construeix un personatge per sobreviure; ella es desprèn del seu per poder ser lliure. Els seus recorreguts són oposats, però inevitablement convergents. Quan es troben, ja no són els qui eren al principi”. Tot amb l’esclava Liù com a mirall i com “l’espurna d’un canvi irreversible”, que continua vigent cent anys després.
La Franz Schubert Filharmonia i el Palau no estan sols en aquesta commemoració del centenari de Turandot. Són molts els grans teatres d’òpera que revisitaran el clàssic de Puccini durant aquest cap de setmana a tot el món. Però l’homenatge des de Barcelona té una particularitat: “No hem trobat cap altra orquestra simfònica sense teatre d’òpera que ho faci, com la Franz Schubert Filharmonia”.
Per portar la història a l’escenari modernista del Palau, amb els seus emblemàtics personatges i el seu universal Nessun Dorma, els més de 240 músics es preparen per a l’estrena del dissabte, amb l’assaig general previst per a la tarda de Sant Jordi. Tot per retre homenatge a una de les òperes més icòniques de la història de la música, que continua igual de viva un segle després.
