En el cas del Port de Barcelona, el concepte de resiliència no és una paraula buida ni merament inspiracional, sinó una resposta a la inestabilitat dels últims cinc anys. “El transport marítim no havia viscut mai res similar en tota la seva història, com a mínim amb tanta intensitat, com les viscudes en aquest període”, ha resumit el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, durant la presentació del V Pla Estratègic. En pocs anys, les infraestructures marítimes han encadenat un seguit de disrupcions: des de l’esclat de la pandèmia, que va paralitzar les cadenes logístiques globals, fins al bloqueig temporal del canal de Suez, quan el portacontenidors Ever Given va quedar encallat a Egipte, passant per l’augment sobtat de la demanda i la congestió en diversos ports del món.
A aquests episodis s’hi han sumat, més recentment, l’escalada d’aranzels per part dels Estats Units i els conflictes geopolítics que tensionen rutes clau per al comerç global com l’estret d’Ormuz. Tot i que, en aquest darrer cas, l’impacte al Port de Barcelona és limitat —ja que el trànsit amb els països afectats no arriba al 2 o 3% del total—, per a Carbonell aquests episodis “han posat de relleu per a la societat la importància dels ports”, fins i tot en la vida quotidiana, amb afectacions al petroli o al gas natural. Però aquests episodis també han evidenciat una altra realitat: la vulnerabilitat d’un sistema globalitzat davant d’impactes que, sovint, queden fora de control. Davant d’aquesta realitat, el Port de Barcelona aposta per la resiliència com a eix primordial del seu nou pla estratègic. “No tenim el poder de millorar la situació geopolítica, però sí que podem minimitzar l’impacte de les disrupcions en les nostres infraestructures”, ha defensat Carbonell. Però els objectius generals no tenen recorregut si no es tradueixen en fites concretes i mesurables —com també passa en els objectius personals quan es plantegen en vision boards—. Per aquest motiu, el Port ha traduït aquest objectiu global en 120 iniciatives agrupades en 25 objectius operatius que formen part del seu Pla Estratègic. Així, com es materialitza aquesta aposta del Port de Barcelona? En primer lloc, amb més infraestructures. Durant els pròxims cinc anys, el Port de Barcelona enfrontarà “el cicle inversor més ambiciós de la seva història”, segons han descrit des de la institució portuària.
Els tres eixos de la sostenibilitat
Ara bé, per a desplegar aquest ambiciós pla inversor, el Port de Barcelona necessita d’una bona salut financera. Per aquest motiu, un altre dels objectius del pla és la sostenibilitat financera: la fita és augmentar un 15% el cash flow, és a dir, la capacitat del Port de generar recursos propis per finançar inversions. Però la sostenibilitat no és només financera, sinó que impregna tot el Pla Estratègic. En l’àmbit mediambiental, l’objectiu és ambiciós: reduir un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030 respecte al 2017. Una fita que es tradueix en mesures concretes com el desplegament de l’electrificació dels molls (OPS) i l’aposta per nous combustibles com l’hidrogen, el biometà o el metanol. En l’àmbit social, la meta és incrementar un 10% l’evolució dels principals indicadors de sostenibilitat laboral i social respecte al 2025, amb la mirada posada en la qualitat de l’ocupació i la generació de talent.Aquests objectius beuen, en realitat, del full de ruta anterior (2021-2025), que es va executar en un context convuls i que, malgrat tot, va complir les principals fites: assolir els 40.000 treballadors a la comunitat portuària —sostenibilitat social—, superar els 70.000 milions d’euros de comerç exterior anual —sostenibilitat econòmica— i avançar en l’electrificació dels molls —sostenibilitat mediambiental—.
