La investigació científica a Espanya es troba en una cruïlla en què l’excel·lència acadèmica i el talent investigador xoquen, massa sovint, contra el mur de l’infrafinançament. En aquest context, la primera Trobada Ciència i Empreses: Junts per la Cura, que hem organitzat des de la Fundació DiabetesCERO, ha volgut convertir-se en un potent manifest sobre la urgència de redefinir el paper del sector privat en el progrés mèdic del nostre país. Una crida a l’acció. La solució és a prop: ajudeu-nos.
La diabetis tipus 1 (DT1) no és només una estadística que afecta més de 190.000 persones a Espanya; és una malaltia autoimmune crònica que exigeix una resposta immediata i disruptiva. Tanmateix, la realitat és tossuda: mentre Europa avança amb quaranta assaigs clínics actius, Espanya amb prou feines en té quatre. Aquesta bretxa no respon a una manca de capacitat intel·lectual, sinó a una manca de recursos. Com bé assenyalava Isabel Mérida, presidenta de la Fundació, “la ciència no és lenta, la recerca s’alenteix per falta de pressupost per investigar”.
El compromís empresarial: més enllà de la filantropia
La crida de DiabetesCERO a la col·laboració privada marca un canvi de paradigma en la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Tradicionalment, les empreses han centrat els seus esforços en l’impacte ambiental o la inclusió social. No obstant això, el suport a la sobirania científica emergeix avui com un pilar fonamental per a la sostenibilitat de qualsevol societat avançada.
Empreses que ens ajuden, i que van ser presents a la trobada —Mattel, Iris Venture Builder i Viviendea— han demostrat que la implicació corporativa pot ser tan creativa com efectiva. El cas de Mattel, mitjançant el llançament de la seva primera Barbie amb diabetis tipus 1 per cofinançar beques de Joves Talent, és un exemple brillant de com la visibilitat i el finançament poden anar de la mà. No es tracta només de donar fons; es tracta d’integrar una causa en l’ADN de la marca.
Rendibilitat social i corporativa
La inversió en ciència ofereix un retorn que transcendeix l’aspecte econòmic, tot i que també hi impacta. En un mercat global on el 71% dels consumidors valora la reputació i la coherència de les marques, el compromís amb la salut pública esdevé un actiu estratègic. Les empreses responsables no només atreuen i fidelitzen talent en un entorn altament competitiu, sinó que generen una connexió autèntica i emocional amb una societat que demana solucions reals a problemes reals.
Els fons públics són insuficients. La dependència de DiabetesCERO de l’ajuda privada, que supera el 98%, és un recordatori de la vulnerabilitat de la ciència espanyola, però també de l’enorme oportunitat que tenen les empreses per convertir-se en els veritables catalitzadors del canvi.
“La cronicitat de la malaltia ha d’acabar avui”
Aquest és el crit de guerra d’una comunitat que es nega a acceptar el “per sempre” d’una patologia que avui, gràcies a la investigació, és més a prop que mai de trobar una cura. La mobilització de 300.000 euros en ajudes estratègiques a través de convocatòries com Frontiers in T1D Cure és un pas ferm, però és només el començament.
Des d’aquest espai, la Fundació DiabetesCERO convida el col·lectiu empresarial espanyol a mirar cap als investigadors. No vegin en la ciència una despesa a fons perdut, sinó la inversió més rendible que una organització pot fer: la inversió en la vida i en el futur de milers de famílies del nostre país i de tot el planeta. La cura de la diabetis tipus 1 és als microscopis dels nostres investigadors; que no s’aturi per manca de voluntat als despatxos.
