Les imatges recents de ciutadans rebent les primeres dosis de la vacuna contra la covid, permeten contemplar amb un optimisme fonamentat l’arribada del nou any. Si en els dies més negres del Gran Confinament la música no va callar —ben al contrari, ens va acompanyar i ens va animar—, l’escenari que s’obre a les portes del 2021 inclou una colla de novetats discogràfiques que parlen molt positivament del talent dels músics de casa nostra. En comentem les més destacades, seguit d’algunes reflexions per part de promotors musicals sobre l’horitzó que es dibuixa de cara a la plena recuperació del directe, que en opinió d’aquests interlocutors serà progressiva i requerirà un cert acompanyament per part de les administracions.
Aquest 2021 serà, si res es torça, l’any que la nostra estrella més internacional, Rosalía, oferirà un nou treball discogràfic. Seria el tercer àlbum del seu compte després d’aquell El mal querer de 2018 que ho va canviar tot. Algunes fonts situen en el segon semestre la data de sortida de la nova producció de l’artista de Sant Esteve Sesrovires, que el 2020 ha difós algunes peces noves com Juro que i Dolerme.
Esperant el gran dia, tenim previsions més concretes. És el cas de Parc, el nou disc de Ferran Palau. Es tracta del cinquè lliurament en solitari del metafísic autor d’Esparreguera, l’edició del qual està anunciada pel febrer. Cançons marcades pel minimalisme i els sintetitzadors formen el gruix d’una producció que, segons indiquen fonts de la seva oficina, també es caracteritzarà per un cert homenatge al cinema slasher dels anys vuitanta. Per anar prenent la mida, podem delectar-nos amb el tema que obrirà el seu nou treball, Reflexe, el videoclip del qual ha divulgat fa escassos dies.
Les que també han avançat part del contingut dels seus nous treballs discogràfics son dues dones que trepitgen fort en el nostre panorama musical. La primera és la pianista i compositora Clara Peya, que el gener preesetrena a Vilanova i la Geltrú el temari de Perifèria, disc que es posarà en circulació el mes següent. Peya planteja una mirada als espais de pas, els marges, siguin físics o emocionals. Fins al moment en coneixem mostres com el tema La niña, amb la veu d’Enric Verdaguer (Henrio).
Per la seva banda, Judit Neddermann publicarà a la fi Aire, que inicialment havia d’aparèixer el 2020. Segons declaracions de la mateixa artista, conservarà marques com l’acusticitat i les lletres intimistes, però amb un biaix més pop i amb més proporció de castellà en el temari. Singles com Luna ens donen pistes sobre el treball, que està previst que arribi al llarg del primer trimestre. En aquest mateix període, també s’han anunciat iniciatives com Sota, cavall i rei, on el grup Fetus passarà pel sedàs punk-garatger les cançons del repertori del gran Jaume Arnella. També una flamant entrega de cançó d’autor compromesa a càrrec de Cesk Freixas.
Ja al mes d’abril, es preveu tota una campanada per part de Love of Lesbian amb V.E.H.N., acrònim de Viaje épico hacia la nada, que també és la primera de les dotze cançons que conformen aquesta obra. Artistes com Bunbury o Cristina Martínez i Álbaro Arizaleta, components d’El Columpio Asesino, han col·laborat amb el grup del Baix Llobregat en la gravació d’un disc que ja coneixem en part gràcies a l’avançament del tema Cosmos (Antisistema solar) a finals del mes de novembre passat.
Tal com ha indicat el líder del grup, Santi Balmes, l’esmentada cançó és una mena de frontissa que uneix V.E.H.N. amb l’anterior àlbum d’estudi de la banda, El poeta Halley (2016), matisant tot seguit que la resta de cançons són molt més terrenals. I és que, com ha assenyalat el mateix Balmes, ens trobarem amb un treball de to més aviat enfadat en el terreny social, que en allò estrictament musical passa per episodis més crus i altres que festejen amb el pop-rock vuitanter.
Encara a la primavera, hi ha previst un nou treball de l’inclassificable Joan Colomo sobre el que caldrà estar ben atents. També haurem de seguir la petjada que apunta novetats, al mes de juny, per part de les Tarta Relena, el tàndem de veus format per Marta Torrella i Helena Ros que, aplicant el sentit de l’humor, defineix la seva proposta com “folk tronadet i georgià progressiu”. Les expectatives que han aixecat són altes després dels dos registres que han publicat fins el moment, complementats amb un gran nombre de col·laboracions amb artistes de tota mena.
Expectatives igualment notables existeixen al voltant del popular Joan Dausà, que publicarà àlbum a la tardor. Amb tot, els seus partidaris no s’hauran d’esperar tant per conèixer les cançons, ja que Dausà les avançarà en quatre concerts previstos pels dies 25 i 26 de juny i 2 i 3 de juliol, quan oficiarà l’espectacle Respira en un marc tan emblemàtic com les ruïnes d’Empúries.
Les previsions discogràfiques pel nou any parlen molt positivament del talent dels músics de Catalunya
El llistat —forçosament limitat i provisional— de la producció catalana de l’any vinent, inclou també obres sense data específica d’edició ni títol, però que generen un indubtable interès. Així, tindrem el goig d’assaborir el segon àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés, que l’any 2017 van sorprendre tothom amb la sàvia barreja de tradició i avantguarda de 45 cerebros y 1 corazón. A manca de més detalls, tenim algun indici sobre el seu possible contingut gràcies a l’actuació que el duet va protagonitzar el mes de setembre al Mercat de Música Viva de Vic, on van oferir cançons noves com Milagro, Ventura i Tras de mí.
El retorn discogràfic del cantautor de Solsona Roger Mas després del seu magnífic Parnàs de 2018 promet de debò, ja que celebrarà els seus 25 anys de carrera artística amb Set flors, un compendi de temes de nova composició entre els quals trobem cançons dedicades a l’enòleg Raül Bobet i la cuinera Carme Ruscalleda. Atenció també a les novetats anunciades per part del veterà Loquillo, els fantàstics Hermanos Cubero o la incombustible Marina Rossell per aquest 2021.
EL FUTUR DEL DIRECTE
El que hem vist fins ara —i les sorpreses que ens hagin preparat els artistes i les cases de discos— conforma la matèria primera del fet musical, la creació de nous repertoris. Amb tot, aquesta indústria bascula sobre una segona pota igualment important tant pel gaudi dels aficionats com per la supervivència dels intèrprets. Com hem vist i seguim veient, les mesures restrictives pròpies de la pandèmia han causat un gran trasbals a la música en directe, situació que és d’esperar que puguem anar corregint progressivament al llarg del proper any.
Consultats per separat, els promotors de concerts Tito Ramoneda, de The Project (Festival de Jazz de Barcelona, Festival de la Porta Ferrada…), i Martín Pérez, de Concert Studio (Festival del Mil·lenni, Festival Jardins de Pedralbes…), han coincidit assenyalant en primer lloc que les ganes de música en viu entre el públic són un vector molt a tenir en compte a l’hora d’abordar la qüestió.
Els promotors avisen que la recuperació de l’activitat en directe serà progressiva i que caldran ajuts
Pérez s’ha mostrat especialment optimista amb el seu convenciment que “el proper estiu serà el millor de la nostra història professional. Treballo amb la previsió que el 2021 podré fer concerts amb el mateix aforament que tenia el 2019, sempre en espais exteriors, si bé compto que hi haurà mesures com la mascareta o les altres normes que marquin les autoritats. Estic contractant els artistes en funció d’aquesta previsió, deixant clar que si finalment els aforaments es veuen reduïts caldrà renegociar”, desvela.
Admetent la mateixa incertesa que el seu company de sector, Ramoneda també creu que hi haurà un punt d’inflexió pel que fa a la música en directe amb l’arribada del bon temps: “La meva impressió és que a finals de la primavera o a principis d’estiu podrem començar a arrencar amb certa normalitat, tot i que posaria entre interrogants molt grans els concerts amb públic dret. Crec que això trigarà més, potser ens haurem d’esperar fins a la tardor-hivern del 2021 per tornar a viure aquesta experiència. Però de cara a aquest estiu confio que podrem estar pràcticament al cent per cent en el cas dels aforaments exteriors i amb el públic assegut”, indica.
Vagin com vagin les coses, sembla clar que la represa absoluta portarà el seu temps, i que a banda d’energia i optimisme també requerirà un cert acompanyament per part de les institucions. “Aquesta situació —apunta Martín Pérez— ha deixat molts ferits, i més que ferits. El sector no només som els músics i els promotors, també tota la gent que proporciona serveis diversos. No vull ser més crític del compte, però els ajuts que hi ha hagut fins ara no han arribat a tothom, i en faran falta més, com a mínim un parell d’anys”.
En la mateixa línia, Tito Ramoneda es mostra partidari d’un pla de rescat en dos temps: “Hi ha un primer pas —considera— que és salvar totes les empreses, per assegurar que el dia que puguem tornar a treballar a ple rendiment aquestes empreses segueixin efectivament vives. Això s’ha de fer ara mateix, i ha d’anar seguit posteriorment per un altre pla de recuperació i ajuda per quan la normalitat es vagi instal·lant”, conclou.