El viatger barceloní: descobrir com a leitmotiv

Barcelona és un imant per al viatger. Milions de visitants arriben a la ciutat —per terra, mar i aire— per conèixer la seva cultura, arquitectura, gastronomia, platges i un llarg etcètera del qual cada visitant té on escollir (hi ha una Barcelona per a cadascun). Però la ciutat no només està acostumada a rebre el món, sinó que també el recorre. Mentre centenars de turistes arriben diàriament a Barcelona, els seus ciutadans fan el camí invers quan es converteixen ells en visitants. Però, com viatgen els barcelonins? Quines tendències segueixen? uines generen? Quins destins prefereixen?

La resposta és polièdrica. “El viatger barceloní és molt transversal. Estem a tot arreu”, destaca Rafa Serra des de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (Acave), de la qual n’és president des del febrer. “No hi ha un perfil del viatger barceloní, perquè fa tot tipus de viatges”, afegeixen des del sector. Ja sigui en família, amb amics, sols, a l’altre extrem del món o sense sortir de Catalunya, els barcelonins s’han erigit com a grans viatgers. Dins d’aquesta diversitat, sempre predomina un punt en comú, segons fonts de Viajes El Corte Inglés: “La motivació del client barceloní és conèixer noves realitats”. Dins la varietat, aquest és el leitmotiv: descobrir.

A més, els viatgers barcelonins acostumen a compartir un altre tret: són prudents. “Quan passa alguna cosa, com la guerra a Pròxim Orient, frena el consum en sec. Alhora, després es recupera ràpidament”. Aquest tret també es trasllada a l’anticipació: “Els nostres clients de Barcelona sempre aprofiten l’early booking. És un tema cultural. És diferent en clients del centre o del sud; són mercats totalment diferents”, detallen des de Viajes El Corte Inglés.

Aquesta pulsió viatgera ve des de lluny, i és que el mercat barceloní “ha estat dels més pioners d’Europa, al costat dels francesos i alemanys”, afegeix Serra: “Sempre hem estat pioners a obrir noves rutes”. I aquestes rutes, cap a on van? “Vam començar a viatjar als 80 sobretot al nord d’Àfrica, i aquesta va ser la nostra primera obertura a nivell internacional. Tot això s’ha anat estenent, fins arribar a tot arreu”, recalca Serra.

Encara que el viatger barceloní és transversal i dona espai per a totes les preferències, despunta una: “Àsia és la destinació dels barcelonins”, asseguren fonts del sector. Al capdavant, està el Japó, acompanyat d’altres països com Tailàndia, la Xina, Vietnam i fins i tot Nova Zelanda. En un any marcat per les conseqüències pel conflicte a Orient Pròxim, agafen força destinacions a Sud-amèrica, i també a Europa i fins i tot dins d’Espanya. Mentrestant, Egipte es manté com un dels destins més desitjats, a l’altre costat del Mediterrani, i altres emergeixen seguint tendències, com les que apunten a punts com la Patagònia, Àfrica Occidental i el nord d’Europa.

Per a molts barcelonins “viatjar s’ha convertit gairebé en una necessitat biològica; si no ho fa, li falta alguna cosa”

Però les destinacions internacionals no són les úniques que criden els residents. A Catalunya, dels 30 milions de viatges que es van emprendre el 2025, prop de la meitat es van quedar a la mateixa Catalunya, i gairebé vuit milions van ser dins d’Espanya. Prop de sis milions van anar més enllà de les fronteres, segons l’Idescat en base a l’Enquesta de Turisme de Residents de l’INE. A més, van elevar el pressupost destinat als seus viatges: en l’últim trimestre del 2025, la despesa mitjana dels catalans en viatges va ser de 386 euros per persona (un 8% més que l’any anterior), amb una despesa diària de 111 euros. En total, la despesa dels catalans en viatges va créixer un 6,8%, i la despesa mitjana per persona va augmentar un 6,3%.

Com destaca Serra, aquest augment de pressupost no implica necessàriament que el viatger tingui un poder adquisitiu elevat, sinó que “vol invertir part de la seva capacitat d’estalvi a viatjar”. Així, no és que tingui molts recursos, sinó que converteix el viatjar en una prioritat. En aquest sentit, per a molts barcelonins “viatjar s’ha convertit gairebé en una necessitat biològica; si no ho fa, li falta alguna cosa”.

Però, què li aporta viatjar, al viatger? “El viatge és molt més que conèixer un monument o agafar un avió i dormir en un altre llit. Surts del teu hàbitat habitual, i ja per això, el teu cap funciona d’una altra manera. Tens imputs totalment diferents”, resumeix Serra. En línia a aquesta realitat, el viatger barceloní cerca cada vegada experiències més autèntiques. “El nostre viatger és cada vegada més exigent, però no exigent en referència a la qualitat del viatge, sinó exigent amb que passin coses. No volen ser actors secundaris mirant un quadre; volen formar-ne part”.

“Som catalitzadors de l’equilibri del planeta. Quan un ciutadà viatja i coneix una altra cultura, passa a ser més sensible, més tolerant, es converteix en creador de sinergies i relacions”

Aquesta atracció per l’autenticitat es reflecteix en les cerques a plataformes en línia, i en les agències, que s’adapten a les noves tendències i necessitats. “Quan dissenyem els viatges, pensem en productes enriquidors, amb noves experiències”, apunta Serra. Aquesta autenticitat es tradueix en viatges més experiencials, en unes preferències que han provocat canvis en el sector que arriben fins i tot al format dels locals de les agències —incloses les de Viajes El Corte Inglés, que està fusionant punts de venda per generar espais més grans i fer-los més experiencials—.

Els canvis en la manera de viatjar dels barcelonins no sols estan marcats per aquestes tendències, sinó també per la tecnologia, i la irrupció de la IA. Tant és així que més d’un terç dels viatgers ja la utilitza per a planificar els seus viatges, segons Booking. En aquest context, també s’adapten les agències: “És una nova evolució. Alguns ja van pronosticar la fi de les agències amb l’arribada d’Internet, però cada any continua creixent”, defensen des de Viajes El Corte Inglés.

La tecnologia, a més, posa a l’abast del viatger tal quantitat d’informació que és difícil discriminar-la i quedar-se amb el que més s’adapta als seus interessos, en un món divers replet de destins i cultures per conèixer. Endinsar-se en aquesta diversitat és en sí una de les virtuts del viatjar, com assenyala Serra: “Sempre dic que som catalitzadors de l’equilibri del planeta. Al final, quan un ciutadà d’aquí viatja a l’altra punta del món i coneix una altra cultura, passa a ser més sensible, més tolerant, es converteix en creador de sinergies i relacions”, remarca Serra. Així, mentre “trenca tabús mentals”, el viatger es converteix en pont, alhora que exerceix, també, d’ambaixador de la seva pròpia ciutat.