A les comarques de Barcelona, l’oli d’oliva viu una nova etapa. Es recuperen varietats antigues que havien quedat en l’oblit i es reivindica la seva singularitat en un mercat globalitzat que sovint uniformitza gustos i processos. Aquest renaixement no només respon a la voluntat de preservar el patrimoni agrícola, sinó que també vol oferir al consumidor productes amb més identitat i arrelament al territori.
En paral·lel, l’oleoturisme ha crescut com una experiència que va més enllà de tastar un bon oli: és dormir en una masia envoltada de camps, aprendre els secrets de la producció, endinsar-se en el tast comparatiu d’olis i descobrir maridatges amb productes locals. Un conjunt de propostes que converteixen l’oli en fil conductor per viure, entendre i gaudir del món rural.
De llegat familiar a projecte d’avantguarda
En aquest context, la Masia Can Viver, situada a Bigues i Riells, és un dels exemples més significatius. Des d’aquesta finca històrica, Rosa Maria Pérez i el seu marit han sabut transformar el llegat agrícola familiar en un projecte que connecta paisatge, producte i cultura. Amb una mirada que combina coneixement, sensibilitat i compromís amb el territori, representen una nova manera d’entendre el món de l’oli: des del respecte a la terra fins a l’experiència compartida amb el visitant.
L’origen d’aquesta iniciativa es remunta al 2004, quan la parella va decidir donar un nou impuls a la masia familiar, documentada des del segle XII. Van començar a restaurar la casa i a plantar oliveres, amb la voluntat de recuperar l’activitat agrícola i donar-li una nova projecció. “En quatre anys ja fèiem oli amb el molí del poble i veníem les primeres ampolles”. Van començar a formar-se arreu —a Catalunya, a Madrid i fins i tot a la Toscana—, on van conèixer altres models d’oleoturisme i van entendre que calia replantejar el seu projecte.
“Ens vam adonar que no n’hi havia prou amb fer un bon oli: calia explicar molt bé la història que hi havia al darrere. Primer havíem d’obtenir un producte excel·lent i, després, dissenyar una visita perquè la gent entengués què estava comprant i consumint”. L’octubre del 2016 van fer un pas decisiu: van comprar un molí petit. “Vam veure que, si no en teníem un de propi, mai no arribaríem a fer un bon oli”. I el 2017 ja van obtenir el primer premi a l’ITQI de Brussel·les.
El tast com a eina de coneixement
Amb la voluntat de compartir tot el que havien après, van començar a rebre visitants i a dissenyar una experiència que anés més enllà de la teoria. “La gent té dret a saber què és un oli d’oliva, què és un oli verge o de pinyolada, què vol dir que sigui prèmium o què implica que sigui verge extra… Tot això no s’explica”. Per això, van crear una proposta que combinés coneixement, tast i una mirada crítica sobre el que realment hi ha al mercat.
La visita comença als camps, on es parla del cultiu i la collita, continua al molí —una peça clau per assegurar la qualitat— i culmina amb un tast guiat de quatre olis. Pérez subratlla la importància de disposar del molí dins de la pròpia finca: “Si vols un extra verge, has de moldre les olives en menys de 24 hores. Jo, a casa, a les dues hores ja estic molent”. Aquest control els permet preservar les propietats de l’oli i prioritzar la qualitat per sobre de la quantitat. “Els molins industrials volen molt oli. Jo no vull quantitat, jo vull qualitat”, apunta.
Un dels moments que més impacta els visitants és durant el tast comparatiu. “Preguntem quin dels olis s’assembla més al que tenen a casa. I gairebé tothom assenyala el mateix: l’oli d’oliva. Però això no és un suc d’oliva, sinó un oli refinat que, en origen, no era apte per al consum”. Aquesta presa de consciència és un dels objectius centrals del projecte: mostrar que la diferència entre olis no és només de paladar, sinó també de qualitat i de valor nutritiu.
La varietat vera: picant, amarga i autèntica
Un dels trets que diferencia Can Viver és l’aposta per la varietat vera, pròpia del Vallès. La comarca celebra la segona quinzena del mes de gener la Fira de l’oli de Bigues i Riells, precisament amb la varietat vera com a protagonista.
Pérez explica que treballar amb aquesta varietat implica un gran compromís: “Per aconseguir la qualitat que busquem, arribem a sacrificar fins al 50% de la collita”. El seu treball pioner ha contribuït a recuperar i a posar en valor aquesta varietat. “És espectacular, amb un punt amarg i picant que abans es dissimulava barrejant-la amb arbequina. Nosaltres la treballem tal com és, perquè aquest caràcter la fa més rica en antioxidants i propietats antiinflamatòries”.
El tast s’acompanya, a més, de productes de proximitat. L’objectiu és que la gent aprengui i s’ho passi bé, però sobretot que s’emporti un record inesborrable. “El que tastes, el que sents i com et fa sentir un lloc és el que es queda a la memòria”. De fet, molts visitants acaben establint un vincle més personal del que es podria esperar d’una simple visita. “Deixen de ser uns clients per passar a ser algú més. Molts han passat a ser amics”.
Més propostes a l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental
Més enllà del Vallès Oriental, les comarques de Barcelona ofereixen nombroses propostes d’oleoturisme que uneixen natura, patrimoni i gastronomia. A l’Anoia es conrea la varietat autòctona vera montserratina al Molí d’Oli Can Gibert, un molí centenari situat al Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Al Bages es conreen els olis de varietats corbella i vera del Montserratí, i es pot dormir entre oliveres al Celler Migjorn o recórrer en 4×4 vinyes i barraques de pedra seca a Oller del Mas, tot combinant-hi el tast de vins i d’olis.
Al Vallès Occidental, a Can Morral del Molí es conrea la varietat autòctona becaruda, mentre que al Baix Llobregat destaca l’oli d’Olesa de Montserrat, elaborat en un molí que obre les seves portes durant la campanya de collita; al mes de juny a Olesa de Montserrat se celebra la Fira de l’oli, l’artesania i el comerç.
Totes aquestes experiències comparteixen un mateix fil conductor: la voluntat de redescobrir l’oli com a expressió del territori. Des de caminar entre oliveres i respirar l’aroma del camp fins a veure el molí en funcionament o participar en un tast comparatiu, cada gest permet entendre millor la relació entre paisatge, cultura i producte. L’oli d’oliva verge extra esdevé així molt més que un aliment: és un llegat viu que explica una manera de viure i d’entendre la terra.
Més informació a:
www.barcelonaesmoltmes.cat/gastronomia
https://www.barcelonaesmoltmes.cat/ca/-/oleoturisme-paisatges-i-experiencies-uniques-a-traves-oli
