A pocs minuts de les platges de l’Estartit i sota la silueta del massís del Montgrí, hi ha la seu de Panini Espanya, al municipi gironí de Torroella de Montgrí. Des d’aquí, i també des del seu magatzem a Celrà, la companyia coordina la distribució de més de 100 milions de sobres a l’any a tota la península ibèrica.
A la companyia hi treballen 93 persones, 27 de les quals estan a logística, en un vaivé de palets, caixes i col·leccions que canvien cada temporada. Des del Baix Empordà, Panini impulsa un negoci que va des dels cromos de futbol i Disney, a còmics de Marvel o DC Comics, quaderns d’stickers, i llibres com Sophie la Girafe o El petit príncep.
“Tenim una seixantena de col·leccions actives cada any entre Espanya i Portugal”, explica el director de Panini Espanya, Lluís Torrent, als seus 76 anys. “El futbol continua sent un gran motor, però cada temporada apareixen noves sorpreses: sèries, pel·lícules o personatges que es converteixen en fenòmens.”
L’origen: de Mòdena al món
La història de Panini comença a Mòdena, a la Itàlia de postguerra. Una família humil formada per quatre germans i quatre germanes vivia rellogada en dues habitacions. “Eren extremadament pobres -explica Torrent-. Umberto, el gran, va decidir emigrar a Veneçuela, mentre els altres intentaven sobreviure.”
El gir del destí va arribar gràcies a un gest de generositat. Una de les germanes treballava com a dona de fer feines a casa d’un advocat que, a més, regentava un quiosc. En acabar la guerra, l’home li va oferir el negoci a canvi d’una bicicleta per al fill. Com que no podien pagar-la, ell mateix va proposar: “Quedeu-vos el quiosc, i quan puguin, em doneu la bicicleta.”
Giuseppe Panini va agafar les regnes. Va començar repartint diaris, va convèncer les editorials locals perquè el deixessin gestionar les vendes en altres punts de Mòdena i, a poc a poc, va descobrir el poder de les col·leccions. A Milà, algú havia intentat crear una col·lecció de cromos de futbol sense èxit. Giuseppe Panini va intuir que aquell concepte podia triomfar i s’hi va llançar.
Quan l’Umberto era a Amèrica, els germans li van escriure una carta perquè tornés dient-li: “L’America è qua.” El fenomen Panini acabava de néixer.
De Mòdena a Torroella de Montgrí: l’inesperat pont que va portar Panini a Espanya
Durant els primers anys, Panini va intentar obrir-se camí a Espanya col·laborant amb diferents editorials locals, però l’experiència no va ser senzilla. “No cobraven -recorda Lluís Torrent-. Deien que treballar amb Espanya era un drama.”
El gir va arribar gràcies a un empresari belga, Raphaël de Latre du Bosqueau, que havia fundat Edicions Panini Bèlgica el 1970 i mantenia una estreta relació amb la família Panini. De Latre, enamorat de la Costa Brava, passava llargues temporades a Begur, on acabaria coneixent un jove emprenedor de la zona anomenat Lluís Torrent, que aleshores iniciava la seva carrera professional en l’àmbit immobiliari.
“Un dia em va demanar ajuda amb un problema que tenia a la piscina de casa seva -recorda Torrent-. Només vaig fer de traductor entre ell i els tècnics, però va quedar encantat.”
Setmanes més tard, Torrent preparava un nou projecte immobiliari a l’Estartit i va tornar a contactar amb el belga. “Em va comprar dos apartaments a l’instant. Poc després vaig viatjar a Brussel·les amb el meu soci Jaume Bruguera per signar el contracte, em va rebre amb un Rolls-Royce i em va parlar durant hores de Panini”, explica.
Aquella conversa seria l’inici d’una llarga col·laboració. De Latre va veure en el jove empresari català la persona ideal per portar els cromos de Panini a Espanya. “Durant un sopar a Begur em va assenyalar i va exclamar: ‘C’est toi!‘ (‘Ets tu!’)”, explica Torrent.
El 1979, amb només trenta anys, Torrent, amb els seus socis De Latre i Jaume Bruguera, va començar a distribuir les col·leccions Panini a Espanya a través de la seva empresa Cromo Crom, situada a Torroella de Montgrí i que acabaria convertint-se en la filial de Panini a Espanya. La primera col·lecció va ser Moto Sport, importada d’Itàlia. “No en sabíem res i vam vendre més de 10 milions de sobres”, recorda Torrent.
Després, van venir èxits i fracassos: Els rescatadors amb prou feines va aconseguir vendre 150.000 sobres, però La Bella i la Bèstia va trencar tots els rècords amb 55 milions de sobres venuts.
Una de les històries més recordades va ser la de Dragon Ball Z. “Vaig veure que s’emetia a TV3 i em va costar una barbaritat aconseguir la llicència que tenien els francesos. Però ho vaig aconseguir, i va ser la bomba.”
En paral·lel, Panini va anar adquirint altres empreses, com Col·leccions Est, que tenia la llicència de La Lliga. “Quan José Alegret Biosca de Col·leccions Este va decidir retirar-se, vam comprar l’empresa i vam mantenir la tradició. Avui la col·lecció de La Lliga fa 54 anys que es publica.”
Crisi, resurrecció i expansió global
El 1988, els germans Panini van vendre l’empresa al magnat britànic Robert Maxwell, un personatge tan poderós com controvertit. “Va ser el pitjor que ens va poder passar”, admet Torrent. “Va morir en circumstàncies mai aclarides i l’empresa es va quedar sense direcció.”
Durant mesos, Torrent i un col·lega francès van assumir la gestió temporal des de Mòdena, mentre la companyia buscava estabilitat. Anys després, el grup seria adquirit pel consorci italià Bain, Gallo, Cuneo i De Agostini i, més tard, per un fons d’inversió.
Avui, Panini és present a 120 països. Des de la seu de Torroella de Montgrí, es coordinen les operacions a Espanya i Portugal.
El ritual d’obrir un sobre
El secret de l’èxit de Panini, afirma Torrent, és tan simple com emocional: l’acte físic d’obrir un sobre, veure què hi ha dins i poder intercanviar els cromos que tens repetits.
Durant la pandèmia, el confinament va interrompre aquest intercanvi i les vendes van caure. “Un periodista va arribar a escriure que Panini estava morta. Es va equivocar del tot”, explica. Quan es va reprendre la normalitat, el mercat va reviure. Avui, l’empresa supera els 100 milions de sobres anuals a la península.
Un fenomen que uneix generacions
“L’àlbum de futbol no és només una col·lecció de cromos. El nen que col·lecciona ho fa amb el seu pare, el seu avi o el seu oncle. Quan aquest nen creix i té fills, ho torna a fer”, afirma Torrent.
Aquest component emocional explica per què el col·leccionisme físic continua imbatible. Als Estats Units, ens explica Torrent, “una carta de Messi ha arribat a subhastar-se per 5 milions de dòlars, i les edicions limitades han esdevingut autèntics objectes de culte”.
Panini ha sabut adaptar-se al nou segle: a més dels àlbums clàssics, publica còmics de Marvel i DC Comics, edita llibres infantils i arriba a col·laboracions especials amb marques com Mondelez.
Als seus 76 anys, Lluis Torrent continua com a director General de Panini i segueix vinculat al sector immobiliari i turístic. “No tinc ganes de jubilar-me”, diu entre rialles. Els germans Panini ja han mort tots, però el seu llegat segueix viu. Des d’un petit quiosc a Mòdena fins a la seu de Torroella de Montgrí, la història de Panini és la història d’un somni fet col·lecció.
