La Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya es va crear el 2003 per representar el conjunt de les entitats socials catalanes, defensar els drets socials i lluitar per erradicar la pobresa i l’exclusió, i reduir, així, les desigualtats a Catalunya.
Jèssica Celda Rescalvo és vicepresidenta d’aquest paraigua que aixopluga els drets de les persones. Ella, concretament, vetlla per millorar el finançament d’aquest tercer sector.
— Quantes entitats socials hi ha representades a la Taula?
— Són 37 federacions que aglutinen més de 3.000 fundacions catalanes agrupades en àmbits per temàtiques. N’hi ha dedicades a la discapacitat física i orgànica, a les addiccions, a la discapacitat intel·lectual, a la infància… Entre totes, atenen dos milions de persones. És a dir, si ja som vuit milions a Catalunya, estem parlant del 25% de tots nosaltres. No hem d’oblidar mai que totes aquestes entitats som una xarxa de suport i acompanyament a persones que en un moment de la seva vida ho necessiten perquè estan en risc d’exclusió. I això ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Tothom en qualsevol moment de la vida pot necessitar aquest suport.
— Com es financen, d’on treuen els seus recursos totes aquestes fundacions?
— Segons el darrer baròmetre, presentat el 28 abril, les fonts de finançament són diverses. Un 51% prové de fons públics; el 31%, de fons de generació pròpia —és a dir, el que puguin recaptar en les seves campanyes, o fent formacions—, i el 16% restant ve de l’àmbit privat, com poden ser les donacions de petits o grans donants, fundacions privades o empreses a través del mecenatge. Una dada que em va sobtar és que, respecte a l’anterior baròmetre, la dependència de fons públics ha baixat, i han augmentat els fons propis. Això vol dir que el sector social s’està movent per tenir un finançament estable per donar servei a les necessitats de les persones. I això també és gràcies a donants i a persones anònimes que hi participen.
— Tenim molta cultura de donació a Catalunya?
— Si comparem amb segons quins països, com els Estats Units, podem dir que allà tot és mecenatge, però s’ha de contextualitzar, perquè allà tot és privat, no tenen un Estat del benestar procurat des dels governs. Aquí la cultura de donacions és molt diferent, perquè aquí la responsabilitat està en l’administració pública i hem de garantir els drets i les oportunitats per a tothom. El que promovem des de la taula és no deixar ningú enrere. I el que sí que podem dir de Catalunya és que és un territori amb un volum associatiu molt ampli, ric i arrelat.
— No deixar ningú enrere, què vol dir?
— Que ens fixem l’objectiu que tota persona pugui tenir una vida digna. La dignitat és un concepte inherent en la persona. En el moment de néixer, ja ho som. Però tal com està estructurada la societat, això no es respecta, per això hi som el tercer sector, perquè es respecti aquesta dignitat. I per això a mi no m’agrada parlar d’inclusió, perquè tots ja som part de la comunitat. Tots som diferents i aquesta és la màgia. De vegades ens és més fàcil posar etiquetes, però totes les persones tenim diferents condicionants, algunes des del moment de néixer o que se’ns van afegint al llarg de la vida. Hi ha moltes casuístiques, persones immigrades, dones… però no podem catalogar totes les persones igual, perquè, a banda de la condició principal amb la qual etiquetem, podem tenir molts altres condicionants.
— Per exemple…
— Quan parlem de discapacitat, posem per cas. No és el mateix tenir un 96% discapacitat, però disposar d’un vehicle propi i tenir 45 anys i poder portar un nivell de vida estàndard, que una senyora que viu a la Seu d’Urgell, amb un 33% de discapacitat però sense vehicle. Cadascú porta la seva motxilla. I quan parlem d’accessibilitat no és només per a un col·lectiu, és per a tothom. Les entitats del tercer sector tenim molta expertesa en aquest tipus de necessitats, i en àmbits molt heterogenis, com són la pobresa i les desigualtats, la justícia, l’educació, la salut, el lleure, i no des d’una visió assistencialista. Treballem amb l’autonomia i apoderament de les persones. L’objectiu comú del tercer sector és avançar cap a una societat més justa i amb igualtat d’oportunitats, i aquí toquem tots els pals.
— Tornant al finançament, quina feina fa per ajudar en això les entitats?
— Jo interlocuto molt amb l’administració pública. Els faig coneixedors de necessitats, a través dels estudis que fem. Som un suport de l’administració. Saben així què està passant al carrer i en funció d’això poden fer polítiques. Jo faig el lligam, traspasso allò que passa al carrer, vaig de la mà de l’administració per garantir igualtat. Les entitats som les que toquem terra, als menjadors socials, orientant laboralment, a les presons, i a l’administració li fa falta el nostre suport. El finançament és molt important perquè les entitats amb les quals treballem són sense ànim de lucre, i tenim moltes necessitats. Una dana, una epidèmia de covid, ens fan conscients de l’ecosistema que fa canviar les necessitats, i hem de donar una sortida molt ràpida, coneixent molt bé com es finança.
Hem d’enfortir els serveis socials com a pilar essencial de l’Estat del benestar
— La Taula d’Entitats del Tercer Sector va presentar fa una setmana un dossier explicant com les entitats socials estan afrontant l’emergència de l’habitatge i quines mesures legislatives i de política pública proposen per combatre la pobresa i l’exclusió residencial a Catalunya. El problema de l’habitatge està a la base de molts altres problemes personals.
— Causes poden haver-hi moltes, moltíssimes, però nosaltres tenim unes prioritats que són transversals, independentment del col·lectiu que es tracti, i una d’elles és l’habitatge. Penso en les generacions més joves, podran accedir a un habitatge? Els nostres pares van ser de la generació que va poder disposar de segona residència i ara tenim un problema molt gran com a país amb l’accés a l’habitatge, i que sigui accessible i assequible. Però quins salaris tenim per al preu de l’habitatge actual? Això no permet l’autonomia de les persones. El 25% de la població catalana viu de manera precària. I què fem amb això, com treballem aquestes prioritats que són un dret social? Hem d’avançar en la garantia d’aquests drets que l’extrema dreta amb els seus discursos d’odi està qüestionant, intentant trencar la cohesió social. Això és una amenaça, i una de les pors que tenim. Per això hem d’enfortir els serveis socials com a pilar essencial de l’Estat del benestar. A la salut, l’educació i els serveis socials, en algun moment de la nostra vida hi hem de recórrer i, per tant, els hem de dignificar. Com a país sento que no hi ha encara una prosperitat compartida.
— Quines altres prioritats transversals afronta la Taula?
— La lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Si es miren les dades del 2024 de l’economia catalana, es veu que hi va haver un creixement d’entre 3 i 4 punts, però la taxa de pobresa i exclusió, només va baixar una dècima. Per tant, veiem que no hi ha un repartiment, per això és molt important enfortir el Tercer Sector. També per atendre la dependència, des de persones amb discapacitat o gent gran o qualsevol altre tipus de dependència, i la salut mental.
— Com es pot enfortir el Tercer Sector?
— Podria millorar si s’aprova la llei del Tercer Sector Social. Ja va entrar al Parlament abans de l’estiu i va superar el debat i les votacions, i aviat es preveuen les compareixences. Necessitem aprovar-la perquè ha de regular un sistema de finançament més just. La major part de les altres comunitats autònomes ja la tenen aprovada. Aquí ens hem de posar les piles. Primer de tot és molt important reconèixer la tasca de les entitats socials i els 100.000 professionals que hi treballen, una taxa d’ocupació gens menyspreable, com els milers de persones voluntàries, que també són bàsiques en aquesta tasca social.
— Què permetria la llei que es vol aprovar?
— Podríem participar en les polítiques públiques, en la seva co-creació, per ajustar-les millor a les necessitats reals de les persones. Si estem a peu de carrer, podrem explicar una realitat, crear polítiques com un agent reconegut, trobar solucions tan adequades com sigui possible i un finançament just. Això afecta la continuïtat i qualitat dels projectes. Nosaltres ja farem enginyeria gestora, però ens preocupa que el finançament pugui afectar les persones que atenem. I sabem també que les condicions de molts treballadors del tercer sector social no són dignes. S’hauria de fer, per tant, una equiparació salarial dels professionals, a igual feina, igual salari, sigui en el sector que sigui. Nosaltres fem una crida als grups parlamentaris perquè accelerin l’aprovació de la llei. Ara Catalunya ha de fer aquest pas. És una tasca essencial.
Tothom pot col·laborar i fer un món més just i igualitari
— En paral·lel, la gent ha de saber que els donatius a fundacions desgraven fiscalment.
— Sí, si es fa una donació a una entitat social, hi ha un retorn a nivell d’hisenda, sempre que sigui una entitat declarada d’utilitat pública. I no hem d’oblidar tampoc l’enorme tasca solidària que suposa el voluntariat. Sabem que molts cops no s’actua si la història no et toca de prop. Jo crec que el que hauríem de fer els ciutadans és tenir els ulls i les orelles ben oberts i empatitzar i, a partir d’aquí, fer voluntariat, oferir el nostre temps i també donatius, però si no tens capacitat econòmica, una manera de col·laborar brutal crec que és estar atent i veure el que et mogui perquè totes les causes són justes. Estar atent al que necessita el del teu costat, no perdre la humanitat, i que els discursos d’odi no trenquin la cohesió social, sobretot per respecte a qui la va construir. Hem de tornar a la comunitat, cohesionar la societat, trobar-li el sentit i l’anima.
— I qualsevol pot contribuir en aquesta tasca.
— Tothom pot col·laborar i fer un món més just i igualitari i crec que fer-ho és responsabilitat nostra com a éssers, que la nostra missió és fer del món un món millor, i el Tercer Sector pot ser un pont per ajudar les persones a aconseguir-ho. I no amb una visió assistencialista, sinó amb igualtat de drets, on ajudem a créixer les persones, no donar peixets. L’impacte pot ser molt gran. Per això, contribuir al Tercer Sector és canviar el món. Hem nascut per ser feliços, i hem de garantir-ho per a tothom. Amb l’ajuda de l’administració, amb drets que figuren en la Constitució.
