Lluís Sans forma part de la quarta generació al capdavant de Santa Eulalia. Malgrat que la històrica botiga va néixer a la Rambla, s’ha acabat convertint en una de les més icòniques de Passeig de Gràcia, la seva segona ubicació. Establiment multimarca i amb moda per a home i dona, així com una petita col·lecció pròpia, va ser pioner a triar una marca comercial com a nom en una època en la qual tots els negocis utilitzaven els cognoms dels propietaris —originalment es deia Taberner Hermanos, per la primera família que la va gestionar—, o a ser la primera botiga de Barcelona en la qual es va fer una desfilada d’alta costura. Una de les seves singularitats actuals és la de mantenir un taller amb una desena de sastres i oficials, “el més gran d’Espanya per fer camises a mida”.
Després de capejar el temporal, des de Santa Eulalia ja es veu com Passeig de Gràcia torna a estar ple de turistes, a l’espera que acabin de tornar alguns mercats clau com l’asiàtic, i com l’artèria es prepara per celebrar el seu 200 aniversari, amb la Mercè com a tret de sortida.
— Com s’ha viscut l’aturada pandèmica en aquesta zona de la ciutat?
— A Passeig de Gràcia han faltat els clients. Tinc una foto d’abril de 2020 que vaig fer del carrer sense ningú, ni una persona a la vorera, ni un cotxe a la calçada. Això no havia passat mai. S’ha patit i potser més que a les botigues de barri. I no només a Passeig de Gràcia sinó a tot el centre de la ciutat perquè no som comerç de proximitat. Nosaltres som comerç de centralitat, arrosseguem demanda de la resta de Barcelona, Catalunya, Espanya i el món, i la pandèmia ens ha impactat en la nostra línia de flotació. Però, com la majoria de les empreses són grans, han aguantat perquè tenen interès en diferents països i, sobretot, pulmó financer. Per tant, estan dos anys venent poc, però venen a altres mercats, online o menys, i aguanten. Aquí s’han ressentit les vendes, però no s’ha produït un tancament de botigues, ni la desertificació comercial que sí que ha passat a altres llocs de Barcelona. Potser hem patit més que en altres zones, però s’ha notat menys. I, així i tot, les botigues continuen apostant per Passeig de Gràcia.
— I, a Santa Eulalia?
— La pandèmia ens ha afectat de manera contundent, ja que vam tenir la botiga tancada molts mesos el 2020 i, després el 2021, vam tenir moltes restriccions a la mobilitat. A això se suma que la gent ha estat a casa. Un motiu per comprar roba és perquè viatges, hi ha festes, o vas a la feina. El contacte social és un esperó per vestir bé. Això s’ha unit al fet que tenim molts clients de la resta de Catalunya i d’Espanya i internacionals que no podien venir. Així i tot, el turista significava per a nosaltres només un terç de les vendes abans de la pandèmia i aquesta temporada ens hem situat en una mica menys d’aquesta xifra. El que sí que hem notat molt és la recuperació del client local, que feia dos anys que no comprava i ara té ganes de canviar l’armari.
— Llavors, no ha anat tan malament.
— En els últims mesos la recuperació ha estat vigorosa, ja que el nostre client principal és el client local, al contrari de la majoria de marques de Passeig de Gràcia, que venen entre el 70% i el 80% als visitants. La venda online continua creixent, però a un ritme menor que durant la pandèmia.
“Potser hem patit més que en altres zones, però s’ha notat menys. I, així i tot, les botigues continuen apostant per Passeig de Gràcia”
— Com de bé li ha anat amb la venda online?
— Hem duplicat vendes des d’abans de la pandèmia. Però era una xifra petita. En el nostre cas, el canal online representa el 7% de la facturació. Això sí, veiem molt la influència de la venda digital sobre la física. Molta gent consulta online i compra a la botiga o ens truca perquè li enviem.
— S’arribarà a substituir la presencialitat?
— No veig que es produeixin canvis estructurals en aquest sentit. Sí que és veritat que l’online s’ha accelerat durant la pandèmia i en gran part es quedarà. Però la necessitat bàsica que és vestir-se i la il·lusió per fer-ho, això no ha canviat. El canal digital és útil, però hi ha moltes coses que és millor veure i tocar. Hi ha coses que no es viuen online. Quan es torni a la plena normalitat, tornarem a la normalitat de vendes.
— La pandèmia ha estat un bon moment per a la renovació a Passeig de Gràcia?
— Sempre hi ha renovació. Però, en algun moment, es va arribar a parar perquè és molt difícil fer-ho quan ni tan sols els directors dels establiments poden viatjar. Ningú obre una botiga sense veure un local. Molts projectes d’expansió es van parar i, al principi de la pandèmia, fins i tot va haver-hi un fre de rotació. Ara hi ha hagut potser una mica més de rotació, però com acostuma a passar. Sempre hi ha botigues que entren i altres que surten. Però continua sent un passeig fort, les rendes no han baixat i tampoc han pujat.
— Llavors, malgrat tot, el Passeig de Gràcia té bona salut.
— O una mala salut de ferro. Els anys de pandèmia han estat complicats. Encara que en aquests últims mesos les vendes s’han normalitzat bastant, encara hi ha marques que segueixen sense arribar als nivells de facturació previs. Així i tot, el carrer segueix bé perquè tothom entén que és passatger. El cop ha estat dur, però no per això la salut del carrer minva.
— Com està començant l’estiu?
— El turisme ha respost: Barcelona està plena una altra vegada. El repte ara és que falten uns certs visitants d’alt poder adquisitiu com el rus i l’asiàtic. S’ha recuperat el nord-americà, l’europeu i fins i tot el sud-americà, i comencen a venir d’Orient Mitjà. En nombre de persones potser es nota menys perquè Espanya a l’estiu viu molt del turisme i s’està recuperant molt bé.
“Passeig de Gràcia segueix bé perquè tothom entén que és passatger. El cop ha estat dur, però no per això la salut del carrer minva”
— Des de l’Associació del Passeig de Gràcia porteu 70 anys reclamant millores per a l’artèria. Quines en demaneu ara?
— La ciutat no està bé i s’estan seguint unes polítiques equivocades en moltíssims fronts. Potser el més greu és la falta d’ambició per fer que Barcelona sigui una gran capital, i no em refereixo en el sentit polític, sinó a una ciutat que atregui a la regió i sigui rellevant en el món. En el món hi ha dos tipus de ciutat. Les ciutats globals, que compten per a tot, per a la instal·lació d’empreses, d’universitats, d’hospitals… I les ciutats locals. Hi ha ciutats tan grans i globals que no s’ho poden qüestionar, ho haurien de fer molt malament per deixar de ser-ho, com París, Londres, Nova York, Pequín, Shanghái, Tòquio, Los Angeles i Miami. Són indestructibles. Després, hi ha ciutats petites com Tarragona, Girona o València que mai podran ser ciutats globals perquè no tenen la massa crítica per ser-ho. I, després, hi ha moltes que estem entremig, que tant podem caure a un costat o a l’altre. Barcelona no està destinada a ser una ciutat global, però pot arribar a ser-ho. Té l’oportunitat que sigui així, però, últimament, s’està renunciant en qüestions com l’ampliació de l’aeroport i el ‘no’ a l’hotel Four Seasons o a grans esdeveniments internacionals. A tantes i tantes coses que podrien fer brillar a la ciutat.
— Què s’hauria de fer?
— Barcelona té aquesta capacitat i està renunciant. Això és imperdonable. És irreversible? No. Falta que hi hagi un altre govern municipal que es posi les piles i puguem recuperar ritme. S’han perdut oportunitats, però continuaran apareixent de noves.
— Recentment, han arribat noves oportunitats a la ciutat, com la Copa Amèrica. I s’han consolidat unes altres, com el Mobile World Congress.
— Haver aconseguit la Copa Amèrica el 2024 i afermar el Mobile World Congress són dues excel·lents notícies per a Barcelona, però continuem negant l’ampliació del Prat o el Primavera Sound va estar a punt de perdre’s pels problemes que posa l’Ajuntament. Continuem sent una ciutat poc amigable perquè esdeveniments internacionals puguin venir a Barcelona. Ho posem tot massa difícil.
— Es nota d’alguna manera directament al Passeig de Gràcia?
— Una ciutat que aspira a ser capital necessita mobilitat. Sense ella, no hi ha ciutat. La mobilitat és aèria, ferroviària, i s’ha d’invertir molt més en Rodalies, i, per aquells que no poden, el cotxe. Carregar-se la mobilitat i aquest odi al cotxe que té el nostre ajuntament sense donar alternatives està constrenyent Barcelona. És un problema greu. Estic d’acord que s’ha d’anar substituint el cotxe, però gradualment, amb consens i donant alternatives. Si a la gent no la deixes venir, no vindrà. I no ho faran per comprar, anar a restaurants, a l’advocat, al metge… Si no deixes arribar a tothom, l’activitat econòmica s’atura. I, una altra crítica, l’estat deplorable que té la ciutat. És una ciutat abandonada, mal gestionada.
— Aquesta deixadesa es trasllada també a la vostra avinguda?
— El passeig, en concret, el tenim bastant bé. La neteja està bé i no hi ha New Jerseys. Tenim una comunicació molt bona i fluida amb el districte. El Passeig de Gràcia és una illa, però al costat hi ha un munt de carrers que estan deixats i bruts.
