I si existís una font d’energia renovable i sostenible que es produís a nivell local? I si aquesta font d’energia provingués de residus i ajudés a eliminar-los? I si, a més, contribuís a crear feina a zones rurals i a dinamitzar-les? I si resultés que aquesta font d’energia no només existeix, sinó que ja s’està produint i està arribant a llars i empreses a Espanya?
El biometà és un gas renovable, o gas verd, que s’obté de residus orgànics, que poden provenir d’àmbits com la ramaderia i el tractament d’aigües residuals. Espanya és el tercer país amb major potencial de la UE en aquest àmbit, amb Catalunya com un dels territoris més destacats, i Naturgy, a través de Nedgia —la seva distribuïdora de gas—, s’ha proposat liderar l’aposta pel biometà. Així ho explica Marta de Pablos, directora de Captació de Nedgia. Enginyera de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid i amb màsters en institucions com Stanford i el King’s College de Londres, De Pablos posa el focus en el desenvolupament dels gasos renovables i a accelerar aquest procés.
— Per què apostar pel biometà?
— El biometà ajuda a resoldre el trilema energètic, que ha de donar resposta a tres àmbits: la sostenibilitat, l’accessibilitat amb preus assequibles, i la garantia de subministrament, que consisteix en la seguretat que no fallarà aquest subministrament. El biometà compleix aquests tres punts: és sostenible perquè aprofita residus per generar energia; garanteix el subministrament, perquè no és una energia estacional i pot ser emmagatzemada, i és accessible econòmicament.
— Com s’aconsegueix que ho sigui?
— Un punt clau és que el biometà és compatible amb tota la infraestructura gasista que hi ha al país. Ara continua sent més car que altres alternatives perquè està en desenvolupament i és incipient, però quan s’augmenti la producció de biometà, baixaran els preus, perquè s’ajustarà l’oferta i la demanda.
— Com funciona el procés per obtenir-lo?
— Els residus d’instal·lacions com granges i plantes de tractaments d’aigües es posen en contacte amb determinats bacteris que produeixen un gas que té les mateixes propietats que el gas natural. El procés no només obté aquest gas, sinó que permet eliminar el CO2 que anaven a produir aquests residus, i una cosa més: a partir dels residus, els bacteris produeixen un fertilitzant natural.
— Tanquen el cicle.
— És una de les palanques per impulsar el gas renovable: no només soluciona un problema energètic, sinó també un problema de gestió de residus.
— No obstant això, és una font energètica poc coneguda.
— Un estudi que hem encarregat amb 2.000 usuaris va constatar que sí: pràcticament, ningú la coneix. No obstant això, un cop explicada, el 70% assegura que estaria disposat a contractar-la. Un factor que valoren especialment és el fet que es produeixi a Espanya, perquè contribueix a la independència energètica i disminueix l’afectació de conflictes externs com guerres i variacions aranzelàries.
— Què és el que més valoren els usuaris?
— En primer lloc, el preu. Després ve la sostenibilitat i, després, el confort. Fa uns anys era al revés: prioritzaven el confort per sobre de la sostenibilitat. Així, la mentalitat del consumidor està canviant i dona més importància a la sostenibilitat, però sempre ha de ser a un preu assequible.
— I com anirà evolucionant el preu del biometà?
— En l’estudi, el 50% dels usuaris indica que estaria disposat a contractar-lo encara que fos més car, sempre que l’increment no estigués per sobre del 15 o del 20%. Això és una cosa assumible: creiem que el biometà pot arribar aquí. Tenim com a clients a grans empreses, com Inditex i AENA. La qüestió és que hi hagi més producció per baixar aquesta corba.
— Com s’aconsegueix incrementar aquesta producció?
— Actualment, a Espanya existeixen 15 plantes de biometà en total. Des de Naturgy tenim un pla per construir plantes pròpies i també per crear aliances per escalar tot aquest procés. Per aconseguir-ho, invertirem mil milions d’euros en gasos renovables entre aquest any i 2027.
Catalunya serà un vector important en aquest pla de Naturgy per impulsar el biometà
— I aquesta inversió, com es concreta?
— Actualment, Naturgy té tres plantes de biometà: dos estan a Catalunya i, l’altra, a Galícia, i estem construint dues més, a Sevilla i a València. Naturgy està 100% compromesa amb liderar l’àmbit del gas renovable, tant en la producció com en distribució. Per això, estem impulsant aliances per avançar en la producció massiva de gas verd. De fet, estem treballant en 300 projectes perquè en els pròxims anys passin a injectar biometà a la xarxa. Amb el que es posarà en marxa, podrem distribuir gas suficient com per a descarbonitzar mig milió de llars.
— Així, no només és clau la producció, sinó també la distribució.
— Sí, i hem avançat molt. Tant és així que hem incrementat un 30% la capacitat d’injectar gas renovable a la xarxa. Aquí és determinant el fet que tota la infraestructura gasista sigui compatible amb el biometà. Dels gairebé 100.000 quilòmetres de xarxa de gas a Espanya, 60.000 són de Nedgia; dels vuit milions usuaris de gas, més de cinc són de Nedgia. Per aquest motiu, des de la companyia hem de donar-li aquest impuls.
— I en aquest impuls, quin paper jugarà Catalunya?
— Precisament Catalunya, Castella-la Manxa i Castella i Lleó concentren el 60% del nostre pla previst, perquè tenen un gran potencial i elements que ajuden a impulsar-lo. Catalunya és pionera en tecnologia en tots els àmbits, i sens dubte serà un vector important en aquest pla.
— Què més fa falta per a impulsar-lo?
— Hi ha dos punts que ens estan fallant: que la societat ho conegui millor, i que les institucions li donin més suport. Necessitem un gran impuls de les institucions perquè sigui una realitat, amb mesures com l’agilitació de permisos i la promoció de tecnologies clau, com el reverse flow, que permet injectar gas renovable a la xarxa. Tenim una gran oportunitat dins d’Europa per ser referents, però per ser-ho necessitem més impuls de la capa institucional.
“Només amb el 30% del potencial del biometà, podríem descarbonitzar tot el sector de les llars”
— A nivell europeu, com ha evolucionat la producció de biometà?
— A Europa existeixen unes 1.300 plantes; a Espanya, hi ha només aquestes 15. A França, per exemple, han fet una aposta pel biometà i han construït 700 plantes en els últims anys, Tenim molt recorregut, i més tenint en compte que Espanya és el tercer país amb major potencial de la UE en la producció de biometà. Aquest potencial és de 163 TWh/a: només amb el 30% d’aquest potencial, podríem descarbonitzar tot el sector de les llars.
— Són xifres prometedores.
— No obstant això, anem molt per darrere en desenvolupament. I el Pla Nacional d’Energia —el PNIEC— podria arribar a ser més ambiciós en gasos renovables, ja que ja hem vist que l’alta electrificació, aspirant al 100%, no és possible. Per exemple, hi ha indústries, com la ceràmica, que no tenen suficient amb l’energia elèctrica; necessiten gas, perquè té un major poder calorífic. No ha d’haver-hi una solució energètica única, sinó que hem de tenir diverses solucions energètiques que encaixin les unes amb les altres.
— És aquest el model que s’ha desenvolupat amb èxit en altres països europeus que van per davant?
— Hem estudiat casos d’èxit, sobretot a Dinamarca, on el biometà s’han desenvolupat tan bé que tampoc genera cap problema en les comunitats en les quals se situen les plantes. I les tenen de totes les mides: petites, mitjanes i també grans, la qual cosa demostra que es pot fer i que és qüestió de fer-ho bé.
— Amb la generació d’ocupació com a avantatge afegit.
— Sí, i és que el desenvolupament del biometà també ens pot ajudar davant el repte demogràfic. Contribueix a abordar un problema que té Espanya actualment, i és que permet generar ocupació en zones rurals. Amb el potencial del biometà, s’estima que es poden generar a Espanya fins a 20.000 llocs de treball directes i 40.000 indirectes. I el factor important és on pot fer-ho: per fin, a zones rurals.
