Barcelona es pot convertir en una ciutat segura i estable energèticament parlant. Una capital europea que, al igual que han fet les principals poblacions d’Alemanya o Itàlia, deixa enrere un sistema centralitzat, sobrecarregat i insegur, que pot provocar noves apagades generals el dia que menys ho esperem. A Sitges ho van viure fa una dies. Després del 28 d’abril, una nova apagada —de només 10 minuts— va afectar diverses zones del Garraf.
Sense cap necessitat d’augmentar o modificar la instal·lació fotovoltaica existent, Barcelona es pot desmarcar. La realitat és que la infraestructura necessària per aconseguir-ho no necessita la instal·lació de plaques solars per esdevenir resilient. Barcelona pot marcar la diferència davant la possibilitat —i el perill— de noves apagades. I és quelcom urgent per garantir al ciutadà la implicació, el rigor i la modernitat que exigeix i mereix per part de l’administració pública.
Barcelona, com a ciutat en general, i les comunitats de veïns com a actius en particular, poden contribuir a la transició energètica i a la modernització del sistema elèctric urbà. Aquí el debat no va de fonts d’energia nuclears o renovables, sinó d’un sistema elèctric a Espanya, a Catalunya, i per suposat a Barcelona, obsolet, centralitzat i incapaç d’aprofitar els excedents. Totalment inútil —com es va demostrar el 28 d’abril— per afrontar l’estrès de centenars de milers de Gigavats abocats a la xarxa a hores en què ningú les necessita. Un volum d’energia que es perd totalment i esdevé inservible per tenir la capacitat d’encendre els llums després.
No li podem dir al sol que deixi de brillar sobre la nostra ciutat. No podem dir-li a l’hort que pari de fer tomàquets perquè no donem l’abast de menjar-nos-els. Hem de saber fer conserva. Hem de saber emmagatzemar, descentralitzar i distribuir l’energia. El què sí podem fer, amb l’ajuda de l’autoritat municipal i de la complicitat veïnal, és construir un sistema on desenes de bateries guarden energia en tots els barris de Barcelona, a la vegada que doten d’estabilitat al sistema urbà, garantint la viabilitat i sostenibilitat de negocis i habitatges.
Això és possible amb bateries instal·lades a punts clau del plànol urbanístic, que es connecten a la xarxa i en guarden l’energia en moments de sobrecàrrega, per tornar-la al sistema quan es necessari.
Per exemple, a les 12.30h del migdia és l’hora d’emmagatzemar i des-estressar el sistema. Perquè és l’hora de màxima exposició solar i menys demanda elèctrica degut a l’època de l’any, primavera, sense calefacció ni aires condicionats. La mateixa hora en què tot va col·lapsar el passat 28 d’abril.
Els ciutadans i les institucions han de saber que poden ser gestors de la seva pròpia energia
Les bateries distribuïdes, són capaces, al migdia, de guardar els recursos energètics —que d’altra manera s’aboquen imparablement a la xarxa— per alimentar la necessitat ciutadana a posteriori, quan faci falta. I això proporcionaria a Barcelona el sistema energètic que mereix una ciutat Mediterrània sostenible, optimitzada i sobretot, segura.
Barcelona pot ser pionera en la transició energètica. Cal que els ciutadans i les institucions prenguin decisió amb coneixement de causa. Han de saber que poden ser gestors de la seva pròpia energia. I poden fer un pas endavant, no de futur, sinó de present.
La possibilitat d’una nova apagada general és una amenaça real que afecta a tota la ciutat de Barcelona i que la pròpia ciutat, amb tots els seus actius públics i privats, pot ser capaç d’evitar.
