Barcelona es pot convertir en una ciutat segura i estable energèticament parlant. Una capital europea que, al igual que han fet les principals poblacions d’Alemanya o Itàlia, deixa enrere un sistema centralitzat, sobrecarregat i insegur, que pot provocar noves apagades generals el dia que menys ho esperem. A Sitges ho van viure fa una dies. Després del 28 d’abril, una nova apagada ---de només 10 minuts--- va afectar diverses zones del Garraf.
Sense cap necessitat d’augmentar o modificar la instal·lació fotovoltaica existent, Barcelona es pot desmarcar. La realitat és que la infraestructura necessària per aconseguir-ho no necessita la instal·lació de plaques solars per esdevenir resilient. Barcelona pot marcar la diferència davant la possibilitat ---i el perill--- de noves apagades. I és quelcom urgent per garantir al ciutadà la implicació, el rigor i la modernitat que exigeix i mereix per part de l’administració pública.
Barcelona, com a ciutat en general, i les comunitats de veïns com a actius en particular, poden contribuir a la transició energètica i a la modernització del sistema elèctric urbà. Aquí el debat no va de fonts d'energia nuclears o renovables, sinó d'un sistema elèctric a Espanya, a Catalunya, i per suposat a Barcelona, obsolet, centralitzat i incapaç d'aprofitar els excedents. Totalment inútil ---com es va demostrar el 28 d’abril--- per afrontar l’estrès de centenars de milers de Gigavats abocats a la xarxa a hores en què ningú les necessita. Un volum d’energia que es perd totalment i esdevé inservible per tenir la capacitat d’encendre els llums després.
No li podem dir al sol que deixi de brillar sobre la nostra ciutat. No podem dir-li a l’hort que pari de fer tomàquets perquè no donem l’abast de menjar-nos-els. Hem de saber fer conserva. Hem de saber emmagatzemar, descentralitzar i distribuir l’energia. El què sí podem fer, amb l'ajuda de l’autoritat municipal i de la complicitat veïnal, és construir un sistema on desenes de bateries guarden energia en tots els barris de Barcelona, a la vegada que doten d'estabilitat al sistema urbà, garantint la viabilitat i sostenibilitat de negocis i habitatges.
Això és possible amb bateries instal·lades a punts clau del plànol urbanístic, que es connecten a la xarxa i en guarden l’energia en moments de sobrecàrrega, per tornar-la al sistema quan es necessari.
Per exemple, a les 12.30h del migdia és l’hora d’emmagatzemar i des-estressar el sistema. Perquè és l’hora de màxima exposició solar i menys demanda elèctrica degut a l’època de l’any, primavera, sense calefacció ni aires condicionats. La mateixa hora en què tot va col·lapsar el passat 28 d’abril.
Els ciutadans i les institucions han de saber que poden ser gestors de la seva pròpia energiaLes bateries distribuïdes, són capaces, al migdia, de guardar els recursos energètics ---que d’altra manera s’aboquen imparablement a la xarxa--- per alimentar la necessitat ciutadana a posteriori, quan faci falta. I això proporcionaria a Barcelona el sistema energètic que mereix una ciutat Mediterrània sostenible, optimitzada i sobretot, segura.
Barcelona pot ser pionera en la transició energètica. Cal que els ciutadans i les institucions prenguin decisió amb coneixement de causa. Han de saber que poden ser gestors de la seva pròpia energia. I poden fer un pas endavant, no de futur, sinó de present.
La possibilitat d’una nova apagada general és una amenaça real que afecta a tota la ciutat de Barcelona i que la pròpia ciutat, amb tots els seus actius públics i privats, pot ser capaç d’evitar.