Per donar espai als nous edificis entorn de la Sagrera, altres desapareixen. Més de 2.000 dels nous habitatges s’aixecaran en una àrea coneguda com a sector Prim, a la Verneda, on els primers a convertir-se en història seran un gran complex de naus industrials i un peculiar aparcament, futurs fantasmes urbanístics que passen els seus últims dies veient les obres passar. De camí, els blocs d’obra vista del carrer Santander serpentegen amb una uniformitat cromàtica que només trenca la roba estesa que treu el cap des de diversos balcons. Amb la calor, en pocs minuts estarà més que seca.
Esporuguits per la temperatura, no hi ha ningú al carrer, ni als parcs, només els qui no tenen més remei que ser aquí: treballadors de les obres de La Sagrera, tres operàries del servei de neteja i un parell de nois que empenyen carros per recollir ferralla des de les barraques que s’amunteguen, irònicament, al costat del pròxim Pont del Treball Digne.
Entre els edificis, un ampli solar tancat i barrat amb cadenat i cartells de propietat privada envolta el que un dia va ser un parc infantil, que ara es destenyeix solitari sota el sol, mentre uns tomàquets desconcertats creixen en unes mates que semblen haver crescut espontàniament.
Un altre home surt a escena a la Rambla Prim, carregat de tres petites caixes que recolza sobre un caminador. Acuradament, treu d’una d’elles estris diversos: un raspall de dents, un polvoritzador i algun drap. La curiositat em venç i m’acosto, quan treu les dues altres caixes, que amaguen ocells cantaires. Comença netejar les gàbies amb la meticulositat de qui ha fet alguna cosa centenars de vegades. “Surto sovint a netejar-les”, explica.
Aprofito per preguntar-li quins són exactament els edificis que es derrocaran al sector Prim; ha sentit que començaran per unes naus industrials i l’aparcament. Porta cinc dècades al barri, i l’ha vist canviar per complet amb les obres de La Sagrera: “I més que ho veurà canviar ara, quan acabin les obres”, dic.
— No crec que arribi a veure-ho—, bromeja, o no, mentre se centra en la segona de les gàbies.
Travessant de nou el carrer Santander, es desplega fins a la Via Trajana i el Pont del Treball l’àrea que veurà els primers enderrocaments del sector Prim. Pregunto en un taller mecànic, i em diuen que l’expert sobre el tema és el vigilant de la nau industrial, però que està de vacances. No poden ajudar en les indicacions per trobar les primeres naus que desapareixeran, però demanen una cosa abans que continuï buscant: volen una foto. Faltaria més.
A pocs metres, les diverses portes d’una nau d’obra vista aparentment més antiga deixa entreveure persones treballant amb fusta i altres materials. Una dona que està enfeinada en una d’elles ho confirma: aquestes naus seran història en pocs mesos. I, lluny d’estar en desús, m’explica que operen com un taller industrial compartit. Ella porta quatre anys treballant aquí, i ara toca buscar nous espais.
El mateix passa amb les prop de 200 persones que treballen des dels tallers de les naus. Ho fan a través de l’empresa TMDC, com aclareix Lucas López des de la companyia. Els tallers estan oberts tant a professionals com a particulars, i donen accés a tota mena de maquinària per treballar qualsevol material imaginable, com el metall, la fusta, la ceràmica i el plàstic.
En Lucas detalla que TMDC porta set anys operant a Barcelona, i que ho fa des de la Verneda des del 2018. “Sabíem des del principi que tot això estava afectat, però no deixa de ser dolorós veure com desapareix alguna cosa que has vist créixer”. Ja han vist volatilitzar-se quatre naus, que van ser enderrocades al gener. Es mudaran a la tardor a un nou emplaçament, situat a L’Hospitalet de Llobregat, que triplicarà el seu espai actual fins als 15.000 metres quadrats. Repletes de màquines, material, projectes i idees, les naus que segueixen en peus miren ara a un solar buit, on no queda rastre de les quatre naus ja derrocades, com a preludi del que està per venir. Aviat no en quedarà res: els enderrocaments estan previstos per a 2027.
En sortir, les obres del nou col·lector separen les naus que aniran a terra de l’aparcament que també s’esfumarà. Uns passos més enllà, el Tanatori de Mascotes mira des de l’altre costat de la Via Trajana el sector afectat, del qual es lliura per pocs metres. A través dels veterinaris, les famílies poden optar a aquest servei per acomiadar-se de les seves mascotes abans de la seva incineració, m’explica una treballadora des de la recepció de l’equipament. Fora, tot és silenci, excepte per les obres, amb treballadors que suen al sol i que dibuixen el camí cap a l’aparcament afectat.
L’aparcament és un gran solar que està ple no només de cotxes, sinó també de furgonetes i grans camions. “Aquí ve gent fins i tot de Badalona i Santa Coloma per aparcar”, explica el seu vigilant. Quan desaparegui, no saben on deixaran els seus vehicles. “Abans hi havia tres aparcaments com aquest per aquí, i aquest és l’últim. Hauran d’anar fins a la Zona Franca, o ves a saber”, especula des d’una garita amb aire condicionat. Des d’aquí indica on està una construcció que sí que sobreviurà en el sector Prim, i que es recuperarà de l’abandó: la masia de Ca Riera, acorralada entre l’aparcament i un camp de futbol que diu que també desapareixerà. Després d’anys de deterioració i amagada per complet rere unes tanques cruspides pels esbarzers, la masia està cridada a convertir-se en el centre neuràlgic del futur barri. Alguns se’n van, pocs es queden, i altres ressorgeixen mentre la Verneda es transforma.
