Quan el 2019 la Judit Giró estudiava enginyeria biomèdica a la Universitat de Barcelona (UB), una pregunta va començar a rondar-li el cap: per què la detecció del càncer de mama continua depenent d’una tecnologia que pràcticament no ha canviat des de la dècada dels 60? Aquesta reflexió es va convertir en l’espurna que va encendre The Blue Box, la startup biomèdica que avui lidera juntament amb la seva cofundadora, Lidia Navarro, i que aspira a facilitar la detecció precoç del càncer de mama amb un dispositiu tan fàcil de fer servir com un test d’embaràs.
La història de The Blue Box comença amb la sorpresa de Giró davant la capacitat dels gossos de detectar càncer a través de l’olor. I és que, entrenats, poden captar els compostos volàtils de la malaltia a través de l’olor de la suor o l’orina. En aquest punt, Giró es va plantejar portar aquesta capacitat a un dispositiu que permetés detectar de manera precoç el càncer de mama amb una simple prova d’orina. Simplement ha de col·locar-se la mostra a l’interior del dispositiu —que es presenta com una compacta caixeta blava—, i esperar el resultat.
D’aquesta idea va sorgir un primer prototip rudimentari, construït de manera pràcticament manual, que aviat va començar a donar resultats prometedors, en col·laboració amb un hospital. A partir d’aquí, el projecte va anar creixent, fins a convertir-se en una empresa que avui compta amb un equip de deu persones, amb seu a Barcelona i els Estats Units, i més de 4,6 milions d’euros captats en rondes de finançament.
El que va néixer pràcticament com un experiment casolà s’ha convertit en un dispositiu mèdic d’alta tecnologia. “Vam passar d’aquest primer prototip artesanal a un dispositiu industrialitzat amb un algorisme d’intel·ligència artificial propi”, explica Giró. L’avanç no ha estat només en enginyeria: The Blue Box es prepara ara per a una fita decisiva el 2025, quan començaran els assajos clínics a Europa. El següent pas serà obtenir el marcatge CE en 2026, que els obrirà les portes al mercat.
Dels 4,6 milions que ha aixecat fins ara, l’empresa va captar recentment 3 milions, que li permetrà avançar en la validació clínica. Per detectar el càncer de mama, el dispositiu integra un sistema de sensors químics que identifiquen patrons alterats de compostos volàtils. Aquesta informació viatja a un algorisme d’intel·ligència artificial que determina si existeixen indicis de càncer. En la pràctica, es tracta d’una prova no invasiva, sense radiació i de fàcil aplicació, que pot realitzar-se en una consulta ginecològica sense necessitat de grans equips ni infraestructures.
El gran avantatge enfront de la mamografia, segons Giró, està en la precisió en dones amb mames denses, un col·lectiu que representa el 50% de la població en edat de cribratge i en el qual la mamografia perd eficàcia. “El nostre objectiu final és convertir-nos en el futur estàndard universal de cribratge, encara que en la primera sortida al mercat començarem per complementar la mamografia”, detalla.
Encara que The Blue Box va néixer a cavall entre Barcelona i Califòrnia —amb la sensòrica desenvolupada a la UB i la intel·ligència artificial a la Universitat de Califòrnia d’Irvine—, la prioritat immediata de la startup està a Europa, on volen validar clínicament l’eina i aconseguir el marcatge CE.
Però els Estats Units també està al punt de mira. “Estem treballant en aliances estratègiques als Estats Units, on existeix molt interès per solucions de cribratge no invasiu”, apunta Giró. A llarg termini, l’ambició és clara: convertir-se en una eina global, especialment útil en països amb menys accés a infraestructures de diagnòstic avançades.
“Volem que cap dona deixi de detectar un càncer a temps per por, incomoditat o falta d’accés”, defensa Giró. I és que el càncer de mama continua sent el més diagnosticat en dones a tot el món, i la detecció precoç encara és clau per a augmentar les taxes de supervivència.
Ara, el repte de The Blue Box serà doble: demostrar l’eficàcia clínica en escenaris reals i preparar el camí regulador i comercial. Aconseguir el marcatge CE el 2026 obrirà la possibilitat d’introduir la prova en consultes ginecològiques, primer com a complement de la mamografia i, més endavant, com a estàndard universal. Amb un objectiu: revolucionar la forma en què milions de dones s’enfronten al cribratge del càncer de mama.
