En una discoteca de Praga que vaig visitar recentment, un braç robòtic servia còctels als clients. Crida l’atenció. És ràpid, curiós, gairebé hipnòtic. Però també… fred. No hi ha salutació. No hi ha mirada. No hi ha història. Només una màquina fent el seu treball. I després de la tercera copa, ho notes: l’experiència no deixa empremta.
I llavors vaig pensar: què ocorre quan traslladem aquesta lògica al comerç? Què passaria si el turista que visita Barcelona visqués el seu pas per les nostres botigues igual que aquesta copa robòtica? Correcte, sí. Però sense ànima. Perquè en un món cada vegada més automatitzat, la veritable diferència ja no rau en l’eficiència, sinó en l’humà. I aquí, el retail té un paper fonamental.
Comerç amb ànima per a un turisme amb sentit
En els últims anys, hem parlat molt de turisme de qualitat, de desestacionalització, de sostenibilitat. Però poc s’ha dit sobre el rol del comerç en aquesta transformació. Quin tipus de ciutat volem mostrar? I quin paper juga el retail en aquesta imatge? Una botiga ben atesa, amb producte local i personal compromès, pot ser tan reveladora com una visita guiada. En ella es pot descobrir disseny, història, caràcter i talent. El que ens diferencia no és la quantitat de botigues, sinó l’experiència que el visitant s’emporta en entrar en elles.
Un gran exemple d’això és el mercat de la Boqueria, un dels espais amb major densitat de relat de tota la ciutat. En moltes parades d’aquest mercat conviuen terceres i quartes generacions de comerciants que transmeten coneixement, ofici i passió cada dia. Parlar amb un expert en bolets, descobrir la història de Vidal Pons o escoltar com se seleccionen els millors productes de temporada és entendre Barcelona des de dins. I representa aquest model de turisme que volem fomentar: més atent, més curiós, més connectat amb el real.
Marques que expliquen històries
Però no tot rau en el producte fresc. També en el disseny, en la moda, en els objectes. Marques com Mietis, nascuda al Poblenou, representen un nou luxe local amb identitat pròpia. Fundada per Maria Fontanellas a partir de l’ofici familiar de l’adob, Mietis ha conquistat el passeig de Gràcia amb una proposta estètica que no té res a envejar a les grans marques internacionals. El mateix ocorre amb Santa Eulalia, emblema de la sastreria barcelonina, o Raima, la papereria més gran d’Europa, que ha sabut combinar tradició i renovació amb sensibilitat.
Són espais on la història i l’atenció al client creen experiències. En tots aquests casos, el denominador comú és clar: una experiència cuidada, una història coherent i un venedor que sap mirar, escoltar i acompanyar. I això és just el que el nou turista valora. No ve a comprar més barat: ve a entendre, a connectar, a emportar-se alguna cosa que no trobarà en cap altra ciutat.
La ciutat també ha d’apostar
Per això, aquesta transformació no pot dependre només del sector privat. Les institucions han d’entendre que el retail no és només un eix econòmic: és una eina cultural, social i urbanística de primer ordre. Igual que Nova York convida el visitant a recórrer el Meatpacking o Hudson Yards, Barcelona ha d’obrir la porta a descobrir Gràcia, Poblenou o Sant Antoni, on la ciutat batega lluny de les rutes turístiques massificades.
Ha arribat el moment d’impulsar una estratègia conjunta que potenciï el comerç amb identitat, que reconegui la figura del venedor com a amfitrió i que retorni al retail el seu paper com a creador de ciutat. Perquè potser el millor record que es pot emportar algú de Barcelona no és una bossa plena de coses, sinó una història ben explicada: una conversa en la Boqueria, una peça de disseny feta amb ànima o una recomanació sincera d’algú que estima el que embeni i el que representa. Això (i no un souvenir genèric) és allò que farà que el turista torni a Barcelona.
