L’any 1882 es va plantar la primera pedra de la Sagrada Família. Temple que, des de llavors — i encara avui, 144 anys després—, s’ha convertit en un dels símbols indiscutibles de Barcelona, i alhora, una de les edificacions que més expectació ha generat entre barcelonins i estrangers. Expectació generada, sobretot, per l’eterna pregunta de quan finalitzaran les seves obres i es podrà contemplar l’edifici sense grues. Una pregunta per a la qual la Junta Constructora prefereix no aventurar una resposta definitiva, situant-la ara al voltant de 2035, encara que sense tenir en compte la controvertida escalinata que afecta diversos blocs de pisos.
Malgrat que ara l’horitzó temporal s’estableix en deu anys, la junta es mostra prudent, especialment després de l’aprenentatge de la pandèmia, quan la seva irrupció i el seu efecte sobre el turisme —la principal font d’ingressos i de finançament de les obres— va fer retardar dràsticament les previsions de finalització. Previsions que, abans de la pandèmia, es fixaven en un any clau: 2026, coincidint amb el centenari de la mort del seu artífex, Antoni Gaudí. A les portes d’aquesta efemèride, la data s’ha retardat, almenys, fins a 2035.
Encara que durant l’homenatge a Gaudí el temple no podrà lluir sense grues, tal com la Junta Constructora hagués volgut, per a aquell moment sí que estarà finalitzada la Torre de Jesús, la més alta de totes, fita que permetrà que la Sagrada Família assoleixi la seva cúspide. Una torre que s’inaugurarà —ja sense bastides— el 10 de juny de 2026, coincidint exactament amb el dia en què es compleix un segle de la mort de Gaudí.
De moment, les obres d’aquest element avancen a bon ritme, segons ha explicat el seu arquitecte director, Jordi Faulí, amb tots els elements, arribats directament des d’Alemanya, ja preparats per a començar a muntar la creu que corona aquesta torre. Ara per ara, a l’espera d’instal·lar la creu final durant el pròxim any, la Sagrada Família ja ha assolit els 155 metres, convertint-se, així, en l’edifici més alt de la trama urbana de Barcelona, superant per primera vegada a la Torre Mapfre i l’Hotel Arts.
Quan la creu que corona la Torre de Jesús estigui instal·lada, previsiblement a inicis d’any, l’edifici mesurarà 172,5 metres i es convertirà, així, en l’edifici religiós més alt de tota Europa. Tanmateix, fins al juny de 2026 aquest element no es podrà contemplar sense bastides, fent coincidir la seva inauguració amb la celebració de la missa solemne pel centenari de la mort de Gaudí, el 10 de juny. Una missa solemne que confien que estigui presidida per l’actual Papa Lleó XIV. De moment, des del temple han enviat la sol·licitud formal al Vaticà i esperen tenir resposta aquest mateix mes, perquè es puguin repetir imatges com les viscudes l’any 2010, quan el llavors Papa Benet XVI va consagrar la Basílica.
No serà l’únic acte que el temple té preparat per a homenatjar el seu artífex, amb un programa extens que inclou una trentena d’actes sota el títol El somni d’un geni. Així, també estrenaran exposicions com 1925-2025. Cent anys de la finalització de la Torre de Bernabé o La Sagrada Família i Barcelona. 144 anys de camí compartit, a més de celebrar recitals musicals o conferències per a reivindicar la seva història i transcendència. El temple tampoc vol viure d’esquena a la ciutat i serà protagonista de diversos esdeveniments que se celebren durant l’any vinent a la ciutat, com la celebració de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura o el Tour de França, que realitzarà la presentació per equips davant de la seva impotent façana.
Tot, sense oblidar-se de la forma més important d’homenatjar a Gaudí: mantenir-se fidels al projecte arquitectònic originari i fer-lo realitat. Així, quan es doni per finalitzada la Torre de Jesús al juny de 2026, els seus impulsors hauran de plantejar-se com s’organitzen les visites fins a la base de la creu que corona aquesta torre que actua d’imponent mirador. La base d’aquesta creu serà visitable i des d’ella es podrà contemplar l’Agnus dei, envoltat d’uns raigs de llum celestials, que s’instal·larà enmig de la creu, tal com el va idear Gaudí. Unes visites que no podran realitzar-se abans de 2027 i que hauran de gestionar-se en grups petits, sobretot tenint en compte el rècord de visitants que la Sagrada Família va aconseguir durant 2024, quan va superar els 4,8 milions de visitants. “Aquesta xifra frega l’aforament màxim de la basílica per a garantir als visitants una visita de qualitat” ha remarcat el director general de Junta Constructora, Xavier Martínez, per la qual cosa no es preveu superar dràsticament aquesta xifra a mesura que vagin finalitzant les obres.
Un projecte de diverses generacions
Més enllà de la Torre de Jesús, la Sagrada Família també té altres obres en marxa. D’una banda, s’ha començat a construir les façanes de la capella de l’Assumpta, un dels últims elements que Gaudí va incorporar en els seus plànols. Aquesta capella contempla una gran cúpula de 30 metres d’altura coronada per la corona de la Verge, de la qual penjarà un blavós mantell subjectat per quatre àngels. La previsió és poder finalitzar la seva façana a mitjans de 2026, tot i que aquest element no lluirà sense bastides fins al juny del mateix any. Amb motiu de les portes obertes per la celebració de les festes de la Mercè els visitants podran observar una les escultures que decoraran la façana d’aquesta capella, que repassa els episodis transcendentals de la vida de Maria.
A més d’aquesta capella, entre els plans de la Junta Constructora també està el de reproduir l’estudi d’Antoni Gaudí situat enfront de la basílica i destruït durant un incendi l’any 1936. Així mateix, el temple també enfronta actualment les obres de la seva última façana, la façana de la Glòria, situada al carrer Mallorca, i que està cridada a convertir-se en l’entrada principal del temple. En aquesta façana, que ja s’ha començat a construir, es farà un repàs de la història de la humanitat, des d’Adam i Eva fins al judici final. Per a la decoració arquitectònica d’aquesta colossal obra, la Junta Constructora ha seleccionat els arquitectes Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín, que hauran de presentar els seus respectius projectes a finals d’any.
Així, a partir d’ara la Sagrada Família focalitzarà els seus esforços en aquesta última façana, unes obres que segurament s’allargaran uns deu anys, fixant la seva finalització per a 2035. Tanmateix, el president delegat de la Junta Constructora, Esteve Camps, ja establia aquest mateix horitzó temporal de deu anys ara fa un any, el 2024, confiant llavors poder finalitzar-la per a 2034. “El sentit comú i el transcurs de les obres ens porten a situar la seva finalització en uns deu anys, però és una data que depèn de tants factors que no es pot establir com a definitiva”, ha advertit Camps, recordant que l’impacte de la pandèmia els va obligar a retardar significativament els plans de finalització.
“Gaudí sabia que seria un projecte que implicaria moltes generacions”, ha remarcat el seu arquitecte director, Jordi Faulí. De fet, la Sagrada Família no ha estat l’únic temple europeu que s’ha allargat centenars d’anys en la seva construcció, amb exemples com el Duomo de Milà —construcció que es va allargar gairebé sis segles, des del 1386 i fins al 1965—.
La “indiscutible” escalinata
Més enllà d’aquests hipotètics deu anys que s’allargarien les obres de la façana de la Glòria, un altre capítol —i uns altres temps— a banda mereixerà la controvertida escalinata, que Gaudí va projectar que sortís de l’interior del temple, des de la façana de la Glòria, i desemboqués al carrer Mallorca. Un projecte que, per tant, obligaria a enderrocar els pisos que es van construir en aquest carrer sabent l’existència d’aquest projecte i al qual ara s’oposen les entitats i associacions de veïns de la zona. “Aquest pont és indiscutible, és el projecte original de Gaudí i nosaltres, com els seus hereus, hem de preservar-ho”, ha reafirmat contundentment Camps.
Tanmateix, el president delegat de la Junta Constructora s’ha mostrat optimista davant el “diàleg amable i sincer” que mantenen actualment amb l’Ajuntament per a aconseguir l’autorització i les condicions d’aquestes obres. Unes negociacions que, en cas de resoldre’s, implicarien la modificació del Pla General Metropolità. Malgrat que Camps ha qualificat la relació amb els veïns de la zona d’“exquisida”, ha admès que és probable que el projecte hagi d’acabar als tribunals davant les possibles apel·lacions dels afectats.
“És de sentit comú que els afectats pel projecte no estaran d’acord”, ha afirmat el president delegat, preveient que és probable que algun d’ells presenti una impugnació davant els tribunals. Unes traves legals que encara endarreririen més la finalització definitiva d’unes obres que ja s’han allargat més de 144 anys. “Des de la Junta podem prendre el compromís d’alçar les torres que ja tenim autoritzades, però no podem prendre compromisos ni fixar temps quan impliquen decisions administratives i judicials, processos que acostumen a ser lents”, ha sentenciat Camps.
