“La veritable generositat envers el futur consisteix a donar-ho tot al present.” Aquesta frase d’Albert Camus resumeix l’esperit que hauria de guiar qualsevol empresa compromesa amb la societat: entendre que el mecenatge no és només un gest altruista, sinó una manera de construir futur.
Alguns encara el veuen com una activitat complementària, però jo estic convençut que és un deure il·lusionant. Pot sonar a tòpic, ho sé, però ho crec fermament: les empreses, petites i grans, tenim la responsabilitat de retornar a la societat part del que ella ens dona. I avui tenim, a més, una eina que ens ho posa més fàcil que mai: una Llei de Mecenatge que, després de molts anys de reivindicació, finalment ofereix un marc positiu i estimulant per a les empreses que decideixen implicar-s’hi.
A Damm fa temps que distingim clarament entre allò que són col·laboracions amb una contrapartida evident —que situem sota el paraigua del Departament de Patrocinis— i aquelles accions que no busquen retorn comercial, sinó que simplement ens fan il·lusió i responen a la nostra vocació de compromís. Aquestes últimes les impulsem a través de la Fundació Damm, que és avui el nostre principal motor a l’hora de vehicular iniciatives per contribuir a la construcció d’una societat millor.
El mecenatge pot ser compartit —com passa al Gran Teatre del Liceu, on coincidim amb altres grans empreses—, però també ha de ser projecte propi. En el nostre cas, ens enorgulleixen especialment dues iniciatives: el Club de Futbol Damm, una entitat d’alta competició amb més de set dècades formant nois i noies en valors a través de l’esport, i l’Arxiu Històric de Damm, que preserva i difon la memòria dels nostres gairebé 150 anys d’història. Aquestes iniciatives no només són patrimoni de l’empresa: són patrimoni de la ciutat.
Barcelona té una tradició d’associacionisme i de mecenatge que la fan única. El Centre Excursionista, que l’any vinent celebrarà 150 anys; la Sagrada Família, aixecada gràcies a la contribució constant de la societat civil; o la Fundació Joan Miró, nascuda de la generositat d’un artista i d’una ciutat que sempre ha sabut estimar la cultura —el mateix Miró deia que “l’art necessita el suport de tots per ser lliure i per créixer.” Som hereus i hereves d’aquesta tradició i tenim l’obligació de mantenir-la viva.
Però perquè això sigui possible, cal una condició essencial: que el mecenatge il·lusioni a qui el fa. Un amant de la pintura que ha reunit una col·lecció hauria de poder-la compartir, o col·laborar en la creació d’espais on altres puguin aprendre i gaudir-ne; qui estima la música pot donar suport a un festival o a un centre on es formi el talent jove. El mecenatge neix de la passió i, si no és autèntic, difícilment arrelarà.
També és fonamental l’aliança amb el tercer sector. A la Fundació Damm col·laborem amb entitats com el Casal dels Infants del Raval. Però més enllà de la contribució econòmica, busquem l’impacte real en la vida dels nois i noies. Per això, cada setmana convidem un grup de joves a entrenar a la nostra Ciutat Esportiva, els facilitem el material, l’uniforme esportiu, unes botes que ja són seves i la possibilitat de dutxar-se en espais nets i acollidors. Aquestes experiències, aparentment senzilles, poden marcar una diferència enorme en la seva vida quotidiana.
“És un acte de generositat, però també de responsabilitat col·lectiva”
És cert que les grans empreses sovint tenim la capacitat d’impulsar grans projectes: hospitals, exposicions o equipaments culturals. Però no oblidem que el mecenatge no és patrimoni exclusiu dels grans. El carnisser que col·loca un anunci al programa del teatre del seu poble també fa mecenatge. Les petites aportacions, les iniciatives de barri, el suport al club esportiu, a l’entitat veïnal o al casal cultural són igualment imprescindibles per mantenir viva aquesta xarxa.
El mecenatge, en definitiva, és un compromís compartit. És un acte de generositat, però també de responsabilitat col·lectiva: entenem que la societat només prospera si tots hi contribuïm. A Barcelona tenim la sort de comptar amb una tradició que ens inspira, amb institucions que ens ho recorden i amb una llei que ens ho facilita.
Ara ens toca a nosaltres, empreses i ciutadans, continuar aquest camí. Perquè el mecenatge no és només un gest altruista: és la manera més efectiva que tenim de construir, plegats, una ciutat i un país més justos, més rics i més solidaris.
