New era. New wave. El missatge és constant. En els 240.000 metres quadrats que conformen el Mobile World Congress 2026 en el recinte de Gran Via de la Fira de Barcelona hi ha cartells i pantalles que constantment anuncien aquesta nova era. Un nou moment vital per a la nostra societat que el MWC 2026 ha batejat com a IQ Era (l’era del quocient intel·lectual), el seu lema d’enguany. Però, i això què vol dir? I anem a un bàsic: d’on venim i cap a on anem? Aquests dies, la tecnologia del Mobile ens ho respon.
Deixem enrere l’era digital, aquella centrada en informatitzar i connectar informació, i donem pas a una era en què els sistemes i la tecnologia —per descomptat, la intel·ligència artificial— són capaços d’entendre situacions i de prendre decisions en temps real. La IA ja no només assisteix, sinó que executa. I aquest canvi, que potser desperta un menor grau de sorpresa per al visitant del MWC que altres anys —el robot ballant ja no ens diu res—, pren una gran rellevància quan el contextualitzem amb el pas del temps: en 20 anys de Mobile ja hem viscut unes quantes etapes, tecnològicament parlant.
I en el Mobile es percep un canvi de mentalitat, que dibuixa aquest canvi d’etapa. Per a l’etnòleg digital Josep Maria Ganyet, el Mobile del 2026 evidencia tres grans tendències: “un fort creixement asiàtic, la necessitat de regulació i sobirania tecnològica i, sobretot, la voluntat de definir el perquè utilitzem aquestes tecnologies”. Després d’anys centrats a explorar possibilitats i empènyer els límits de la IA, “ara és el moment de tancar —apunta Ganyet— i centrar-nos en el perquè: per què la volem? Què volem que ens aporti?”.
Barcelona commemora enguany el 20è aniversari de l’arribada del Mobile World Congress (MWC), el congrés global de connectivitat organitzat per GSMA que va aterrar a Barcelona, sota el nom de 3GSM World Congress 2006, com el congrés més important del món sobre telefonia mòbil. Érem, en aquell moment, una societat predigitalitzada que somiava amb “tenir banda ampla al mòbil, veure la televisió al mòbil i tenir el correu electrònic a la butxaca, en temps real”.
Aquestes van ser les grans novetats del 2006 d’aquell Mobile i el periodista Albert Cuesta —que ha viscut les 20 edicions del MWC a Barcelona— les explicava en un reportatge de Barcelona TV l’any 2006. Un breu viatge al passat condensat en sis minuts.
“He vist coses que vosaltres no creuríeu”. La famosa frase del monòleg Llàgrimes a la pluja de Blade Runner —i que aquest cap de setmana va recuperar Francesc Fajula en el Lunch Mobile— la podria pronunciar l’Albert Cuesta o qualsevol dels 50.000 visitants que l’any 2006 van assistir al congrés, si haguessin pogut estar aquest 2026 una estona a l’edició d’enguany, entre els més de 110.000 assistents, procedents de 205 països. La digitalització ha transformat la nostra societat i economia, i l’informe que ha publicat aquest dilluns la fundació MWCapital amb motiu del MWC 2026 ho exemplifica.
L’economia digitalitzada representa un 25,5% del PIB català
Si abans el sector TIC era un vertical dins de l’economia, ara és una realitat transversal a tota la societat i a totes les empreses i indústries. Per això, per a Francesc Fajula, director de MWCapital, “avui no té sentit parlar només d’un sector tecnològic, sinó d’una economia i una societat plenament digitalitzades, en la que la tecnologia és un element transversal i estratègic”. De fet, segons xifres de la fundació l’any 2006 el pes de l’economia digital representava un 16,4% del PIB català, i actualment representa un 25,5%. En termes absoluts, l’economia digital suma un valor de 68,8 mil milions d’euros, el que representa un quart de l’economia de Catalunya.
El llegat del Mobile World Congress a Barcelona
L’informe de la MWCapital evidencia un llegat del Mobile World Congress a Barcelona que va molt més enllà de l’impacte econòmic de la ciutat. Sí, el congrés ha deixat de tenir un impacte de 100 milions d’euros a la ciutat de Barcelona l’any 2006 a tenir-ne 561 milions d’euros. Ha passat dels 800 expositors als 2.900. De donar 3.000 llocs de feina, a donar-ne 13.000.
Però el llegat va molt més enllà: mentre el congrés ha anat creixent durant aquestes dues dècades, l’ecosistema tecnològic i científic de la ciutat també ho ha fet: més talent digital, més startups i spin-offs, més hubs tecnològics, més inversió estrangera i un lideratge més consolidat quant a adopció tecnològica a les empreses.
En total hi ha 2.400 startups actives a Catalunya i 203 hubs tecnològics s’han instal·lat en els darrers anys al territori català, especialment a l’AMB i Barcelona, fruit del “creixement de l’economia i l’evolució tecnològica, però també de les complicitats i col·laboració que hi ha hagut durant aquests 20 anys entre les administracions de Barcelona, Catalunya, l’Estat espanyol i la GSMA”, ha destacat la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, Maria Galindo, a la primera jornada del MWC.
El següent repte: “from paper to business”
Per al tinent d’alcaldia d’Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, el que ha aconseguit el MWC durant aquests 20 anys és, principalment, “accelerar un ecosistema” d’alt valor afegit per a la nostra economia i per a la nostra societat.
I per al futur? Què volem que ens aporti el congrés? “Transferència tecnològica”. Que el coneixement i la tecnologia arribin a materialitzar-se. “Convertir la nostra capacitat de coneixement en projectes”, ha afirmat Valls, recolzant-se en les xifres: “Som la quarta o cinquena regió del món quant a publicacions científiques, però quant a transferència tecnològica baixem fins a la posició 19”. El repte és passar del coneixement al negoci. From paper to business.
Una manera de convetir el coneixement en producte real és a través de les spin-offs, presents sobretot al hall del 4YFN i molt radiografiades per la MWCapital en el seu informe L’ecosistema de spin-offs deep tech a Espanya 2025. Segons aquesta publicació, Catalunya és el principal referent de spin-offs deep tech a Espanya. Compta amb 265 spin-offs actives, xifra que suposa una de cada quatre spin-offs espanyoles. I aquestes empreses a Catalunya generen al voltant de 4.000 llocs de feina i un impacte econòmic de fins a 420 milions d’euros.
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha generat el 5,3% de totes les spin-offs espanyoles
Les spin-offs són empreses que neixen dins d’una altra organització (sigui universitat, empresa o centre d’investigació) i que se separen de la matriu per explotar una tecnologia o producte. A Catalunya, la major generadora d’spin-offs és la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que ha generat el 5,3% de totes les spin-offs espanyoles.
Passar dels papers to business és també la raó de ser de Leitat. Jordi Cabrafiga, director general de Leitat, ens explica davant de l’estand del centre tecnològic al Mobile “que el congrés està funcionant com a catalitzador per atreure talent tecnològic, i és el que necessitem. Atraure talent és el principal repte de Catalunya per assolir el futur tecnològic que tenim per davant”.
Un talent, per cert, que aquests dies té el seu espai propi en el Talent Arena, la branca del Mobile World Congress que va néixer l’any passat amb una voluntat clara: “tancar el cercle”, en paraules de Jordi Arrufí, responsable de Talent Digital de la MWCapital. L’èxit del congrés ubicat al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona va ser rotund: en la seva primera edició va reunir més de 20.000 assistents.
Enguany, però, el repte del Talent Arena no serà tant omplir el recinte com omplir-lo de contingut: garantir que el talent digital sigui capaç de dominar aquesta nova etapa. Perquè la IQ Era no serà només la dels algoritmes que decideixen, sinó la de les societats capaces de convertir el coneixement en prosperitat compartida.
