En els últims mesos, la demanda col·lectiva del sector per la baixada de l’IVA cultural ha situat les galeries d’art al centre del debat. Més enllà del mercat, el seu paper dins de l’ecosistema artístic és fonamental: adquireixen, conserven, investiguen, comuniquen i exposen obres d’art, generant contingut cultural i oferint espais on replantejar-nos la contemporaneïtat.
Les galeries són també llocs on descobrir innovacions artístiques i entrar en contacte amb les preocupacions del nostre temps. Per això, per a qualsevol ciutat és essencial comptar amb un teixit galerístic sòlid que permeti als seus habitants i visitants conèixer les especificitats de l’art que s’hi produeix, acostar artistes internacionals a l’escena local i contribuir a generar una consciència crítica a la societat.
En aquest context sorgeix una pregunta inevitable: gaudeix de bona salut el galerisme a Barcelona?
En els darrers anys s’han produït alguns tancaments sonats de galeries històriques com Sala Dalmau, Galería Eude o Estrany-de la Mota a Barcelona, o Ana Mas Projects a L’Hospitalet. Tot i això, aquests tancaments han coincidit amb noves obertures que mitiguen el cop al teixit cultural que suposen i demostren que la ciutat continua sent un lloc atractiu per a l’art contemporani.
En aquesta línia, entre les incorporacions més recents destaquen Seltz by Ritter Ferrer, BETA o Sorondo, galeries que han arribat amb energia renovada i que en alguns casos han introduït noves dinàmiques per acostar l’art a públics diferents. BETA, per exemple, organitza sopars i trobades que apropen l’art contemporani a una comunitat més jove i diversa.
Un sector organitzat
Un altre indicador de la fortalesa del galerisme a Barcelona és l’existència de dues associacions que articulen i representen el sector: ArtBarcelona i Galeries d’Art de Catalunya (GAC).
ArtBarcelona, fundada el 1990, reuneix actualment 33 galeries de Barcelona i L’Hospitalet. Per la seva banda, el GAC, fundat el 1978 com la primera associació espanyola d’aquest tipus, agrupa 27 galeries barcelonines.
Ambdues associacions treballen durant tot l’any per representar els interessos del sector, crear xarxes de col·laboració entre galeries i reforçar-ne la visibilitat. A més, impulsen alguns dels esdeveniments més rellevants del calendari artístic de la ciutat. ArtBarcelona organitza iniciatives com el Barcelona Gallery Weekend, que s’ha convertit en una cita ineludible on totes les galeries participants inauguren alhora a principis de setembre, i Art Nou, un festival d’art emergent que s’estén durant tot l’estiu. Dues vegades l’any, aquestes iniciatives situen les galeries al centre de l’agenda cultural de Barcelona, atraient professionals, col·leccionistes i públic general.
Per la seva banda, el GAC impulsa la Setmana de l’Art a Catalunya, a més de jornades dedicades a l’anàlisi del sector i els Premis GAC, que reconeixen la tasca d’artistes, galeristes i agents culturals, enfortint així la visibilitat i professionalització del galerisme a la ciutat.
Barcelona en el circuit internacional
Barcelona Gallery Weekend, que aquest setembre celebrarà la seva 12a edició, ha aconseguit situar la ciutat en l’agenda de l’art internacional. Un altre indicador clau per mesurar la bona salut del galerisme és la participació de les galeries en fires internacionals.
Durant la recent Setmana de l’Art celebrada a Madrid, diverses galeries de Barcelona van estar presents a ARCO Madrid, la principal fira d’art contemporani d’Espanya. Entre elles hi havia Chiquita Room, galeria SENDA, Prats Nogueras Blanchard, àngels barcelona, Galería Alegría, ADN Galeria, ProjecteSD, Marc Domènech, Mayoral, Ethall, House of Chappaz, Miguel Marcos, Polígrafa Obra Gràfica, RocíoSantacruz i Bombon Projects. A CAN Art Fair Madrid van participar Víctor Lope Arte Contemporáneo i La Plataforma, mentre que a Art Madrid hi van ser presents 3 Punts Galeria i Pigment Gallery.
Algunes galeries de la ciutat participen a més en fires internacionals de primer nivell. Mayoral, ProjecteSD i Prats Nogueras Blanchard hi són presents de manera regular a Art Basel, considerada la fira d’art contemporani més prestigiosa del món. Altres galeries barcelonines també han participat en cites internacionals com Zona MACO, a Mèxic, on hi han estat galeria SENDA i Sorondo, o en fires europees de gran rellevància com Frieze Londres, amb Bombon Projects, i Art-o-rama, a Marsella, on hi ha participat Chiquita Room.
Aquesta presència internacional contribueix a situar diverses galeries barcelonines al mateix nivell que galeries internacionals rellevants i reforça el perfil global de l’escena artística de la ciutat.
El nou mapa del galerisme: Trafalgar
Si hi ha un fenomen que ha transformat el mapa de les galeries d’art contemporani a Barcelona en l’última dècada és l’aparició d’un nou hub al voltant del carrer Trafalgar. Durant dècades, especialment als anys seixanta i setanta, l’epicentre del galerisme barceloní es trobava al carrer Consell de Cent. Tot i això, a principis dels anys 2000, el canvi del barri i l’augment dels lloguers van provocar el trasllat progressiu de moltes galeries.
El 2015 la galeria SENDA va ser la primera en instal·lar-se al carrer Trafalgar. El seu director, Carlos Durán, explica que en aquell moment buscaven locals en zones com Paral·lel o Poble sec, però no trobaven espais adequats. “Al carrer Trafalgar vam trobar una configuració de local gairebé industrial i a més és a dos minuts de Plaça Catalunya, amb metro i connexions directes a l’aeroport”.
Amb el temps, altres galeries s’han anat sumant al carrer, generant un efecte crida que ha transformat la zona en un petit hub cultural. Avui dia, al mateix carrer Trafalgar i carrers adjacents, es concentren 12 de les 33 galeries que formen part d’ArtBarcelona com galeria SENDA, LAB 36, Bombon Projects, Dilalica, Pigment Gallery, Prats Nogueras Blanchard, FUGA, Escat Gallery, Sorondo, Taché Art Gallery, Galería Miguel Marcos i Valid Foto BCN.
Aquesta proximitat genera dinàmiques interessants. Durant les inauguracions és habitual que el públic passi d’una galeria a una altra, descobrint projectes que potser no hauria visitat individualment. Pau Escat, fundador d’Escat Gallery, està impulsant a més la creació d’un mapa de galeries de la zona amb la intenció de distribuir-lo per la ciutat i facilitar aquests recorreguts culturals. “Intentem coordinar calendaris i coincidir en inauguracions sempre que és possible. La idea és crear una ruta cultural per a un públic ampli, tant local com internacional, complementant les iniciatives ja consolidades i sumant a l’ecosistema galerístic de la ciutat”.
En preguntar-li per l’evolució del carrer Trafalgar i l’aposta per aquesta zona, Carlos Durán reflexiona que “la creació d’un hub és molt interessant per a tothom. Com en qualsevol altre sector, la unió afavoreix que el públic visiti diverses galeries, a més, la competència sempre suma”. També assenyala que “és poc habitual que una ciutat important no compti amb un nucli de galeries, com passa a Chelsea a Nova York o a Mitte a Berlín”. En aquest sentit, Barcelona s’alinea amb altres referents internacionals en consolidar el seu propi centre galerístic.
Més enllà de Trafalgar
Tot i que el carrer Trafalgar s’ha consolidat com un dels principals pols galerístics de Barcelona, l’ecosistema artístic de la ciutat s’estén també per altres barris, dibuixant una geografia diversa i en constant evolució. A l’Eixample perviu part de l’històric eix de Consell de Cent, avui un carrer peatonal, on continuen actives galeries com Mayoral, 3 Punts Galeria, Galería Joan Gaspar, Polígrafa Obra Gràfica o la recentment inaugurada segona seu de Rubén Torres Gallery.
Molt a prop es troba el Passatge Mercader, un petit eix cultural on conviuen projectes amb identitats molt definides. Galería Marc Domènech, centrada en artistes del segle XX, però amb incursions al contemporani, com les exposicions de Sara Bonache o José Luis Serzo, dialoga amb ProjecteSD, amb un programa minimalista i conceptual que contrasta amb la línia de Zielinsky, compromesa amb la promoció d’artistes iberoamericans. Tres galeries amb perfils diferents que il·lustren bé la riquesa i diversitat del panorama artístic local.
Altres barris també participen activament d’aquesta cartografia de l’art. A Gràcia, projectes recents com BETA o House of Chappaz, inaugurada el 2021, posen el focus en propostes artístiques de caràcter experimental i d’artistes que treballen des de diferents disciplines.
En zones com Ciutat Vella i Sant Antoni, l’activitat galerística també és significativa, amb espais com Chiquita Room, àngels barcelona, Al-Tiba9 i la històrica Sala Parés, que combina la seva trajectòria centenària amb la promoció d’obra dels artistes contemporanis amb els quals treballa.
Un ecosistema que necessita comunitat
El panorama que dibuixa Barcelona és, per tant, sòlid i dinàmic. Malgrat els tancaments que inevitablement es produeixen en un sector fràgil, la ciutat continua mostrant una notable capacitat de regeneració, amb noves galeries, iniciatives col·lectives i una creixent presència internacional. Tot i això, l’ecosistema galerístic continua afrontant reptes importants: un col·leccionisme encara limitat, la pressió fiscal o les dificultats estructurals pròpies del sector cultural.
Les galeries són agents fonamentals en la creació de patrimoni i en el desenvolupament d’una escena artística viva. Però perquè aquest ecosistema existeixi, és imprescindible també el suport del públic i la creació de comunitat al seu voltant.
En un moment en què moltes ciutats tendeixen a assemblar-se entre si, impulsades per dinàmiques de turistificació i homogeneïtzació, el paper de les galeries resulta més rellevant que mai. En una ciutat com Barcelona, profundament travessada pel turisme, l’existència d’un teixit galerístic informat, amb programes exigents, de qualitat i amb capacitat de risc, no només enriqueix l’oferta cultural, sinó que preserva allò que la fa única.
En gran mesura, les galeries d’art formen la personalitat de les ciutats en què vivim: construeixen el seu context artístic, generen discurs i defineixen la seva identitat.
