Madrid © Julius Silver

Barcelona i Madrid: dues ciutats, una mateixa pregunta de fons

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona impulsa el cicle Barcelona/Madrid 2050 per analitzar els reptes compartits de les dues metròpolis

Aquesta setmana, A Coruña ha pres una decisió poc habitual: renunciar a ser seu del Mundial de futbol del 2030. “Estàvem plenament capacitats, però això implica exigències organitzatives i d’inversió”, ha explicat la seva alcaldessa, per deixar clar que la ciutat no està disposada a ser-ho “a qualsevol preu”. No és, doncs, una qüestió de capacitats, sinó de model. De quin tipus de ciutat es vol ser. Una pregunta que, a una altra escala, ha sobrevolat el tret de sortida del cicle Barcelona/Madrid 2050. Un cicle impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona que busca reflexionar sobre el futur d’ambdues ciutats en l’horitzó 2050.

Fins a quin punt Barcelona i Madrid són diferents? El debat entre aquestes dues ciutats és sempre vigent, però poques vegades s’ha tractat de manera estructurada i des del vessant metropolità. Amb l’aparició del llibre de Fernando Caballero, Madrid DF, el debat s’ha reactivat, i el nou llibre d’Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja, Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città, n’és una nova contribució. Editat per Angelo Mazza i publicat per CLEAN Edizioni, de Nàpols, el llibre reprodueix, en format conversa, les reflexions d’ambdós autors sobre l’evolució recent de les seves respectives ciutats.

És possible, doncs, mantenir un diàleg crític, però constructiu, entre ambdues ciutats? El PEMB s’hi ha atrevit amb la primera sessió del cicle, celebrada aquest divendres al Canòdrom de Barcelona, que ha servit sobretot per obrir preguntes més que per tancar respostes.

Carol Recio: “A vegades contraposem Madrid i Barcelona com si fossin rivals, però tenen reptes compartits”

Des de l’inici, la voluntat ha estat fugir del marc de la competència. “A vegades contraposem Madrid i Barcelona com si fossin rivals, però tenen reptes compartits”, ha apuntat Carol Recio, presidenta de la Comissió Executiva del PEMB. En la mateixa línia, el coordinador general, Oriol Estela, ha subratllat la “permeabilitat” existent entre ambdues metròpolis, amb professionals, projectes i interessos que travessen constantment les dues ciutats.

El diàleg central, conduït per la periodista Clara Blanchar, ha girat al voltant del llibre de Nel·lo i Hernández Aja. Tots dos han insistit a desmarcar-se de la confrontació. “No és un llibre per contraposar ciutats, sinó una conversa entre dos passejants”, ha explicat Hernández Aja. Nel·lo, per la seva banda, ha remarcat la voluntat d’analitzar “elements comuns” com la desigualtat, la mercantilització de l’habitatge o el paper de les metròpolis en la globalització. 

A partir d’aquí, el debat s’ha estructurat en quatre grans àmbits —territori, model econòmic, posicionament global i reptes— amb el suport d’infografies del llibre comentades pel geògraf Joan López, que, segons ha explicat, buscaven “posar una base numèrica” i “explicar històries a partir de dades”.

Diàleg entre Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja al voltant del llibre Barcellona / Madrid. Un dialogo critico tra due città

El territori ha marcat al llarg de la història grans diferències en les formes de creixement d’ambdues regions—més intensiu a Barcelona i més extensiu a Madrid, segons López—. Però també hi han influit el pes de les decisions polítiques en el model econòmic, que Maria Buhigas ha situat en el cas madrileny en una “voluntat d’Estat” de convertir-la en capital econòmica.

Creixent de maneres diferents, però coincideixen els advertiments en el creixement d’ambdues: els límits, l’equilibri i els efectes de la globalització. “Cal preguntar-se per què i per a qui creixem”, ha assenyalat Isabel González García, mentre que Nel·lo ha recordat que, malgrat les dinàmiques globals, “les polítiques urbanes poden aconseguir canvis tangibles en el curt termini”.

El debat s’ha tancat amb una idea compartida, tot i que formulada des de perspectiv

es diferents: els grans reptes —habitatge, desigualtat o cohesió social— són comuns a ambdues ciutats, encara que les estratègies per afrontar-los divergeixin.

Aquesta primera sessió no ha buscat tant establir conclusions com posar les bases d’una conversa que continuarà al llarg del 2026. La pregunta, de fons, queda oberta: més enllà de comparar-se, seran capaces Barcelona i Madrid de pensar-se conjuntament?