Pere Camps, fundador de BarnaSants, i Marçal Girbau, actual director. © Juan Miguel Morales.
Pere Camps, fundador de BarnaSants, i Marçal Girbau, actual director. © Juan Miguel Morales

Cançó d’autor catalana: sis exconsellers i la reivindicació d’un ateneu

Barnasants redobla l'impuls d'aquest equipament reunint el suport de sis dels vuit exconsellers de Cultura dels últims 20 anys, i demandar suport institucional per a posar-lo en marxa

Erigir un espai per preservar i projectar la cançó d’autor catalana. Aquest és l’objectiu que persegueix Barnasants des de fa anys, i que es concreta mitjançant la demanda d’un equipament: l’Ateneu de la Cançó d’Autor. Ara, el festival ha fet un pas més en aquest camí de reivindicació: ha reunit el suport de sis dels vuit consellers de Cultura que la Generalitat ha tingut en les dues últimes dècades. Ferran Mascarell, Joan Manel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig, Laura Borràs i Àngels Ponsa han fet oficial el seu suport a la proposta mitjançant una carta oberta, a la qual no descarten sumar més adhesions. 

Així, l’objectiu és clar: impulsar un equipament de referència dedicat a preservar, estudiar, desenvolupar i projectar la cançó d’autor. I és que els impulsors conceben aquest espai com una infraestructura clau per cuidar la memòria musical, impulsar la creació contemporània i donar suport al talent emergent, així com reforçar la projecció internacional de la cançó d’autor, especialment catalana i occitana. 

Davant aquest objectiu, l’equipament ha de ser “la casa gran dels cantautors i cantautores”, que pugui combinar l’estudi amb la preservació, la creació i també una programació regular i estable, segons el fundador i director de Barnasants durant 30 anys, Pere Camps. El cicle de cançó d’autor barceloní —ara sota la direcció de Marçal Girbau— lidera la iniciativa davant el que considera un equipament imprescindible: “És una absoluta anomalia nacional que la ciutat de Barcelona no compti amb un centre d’estudi, creació i exhibició de la cançó d’autor, probablement el gènere artístic més genuí del nostre país”, remarca Girbau.

I és que els orígens de la cançó d’autor catalana arrelen profund, amb un valor històric que enllaça la tradició trobadoresca fins a l’actualitat, passant per la Nova Cançó durant el franquisme. Amb aquesta proposta, els impulsors estan determinats a posar tots els elements per garantir la continuïtat d’aquest patrimoni cultural. Com? Amb un espai que inclogui documentació, recerca, creació, exhibició i que exerceixi alhora de punt de trobada, amb mirada també internacional. 

Tot això, en un projecte llargament reivindicat pel sector cultural i musical, i que va començar a prendre forma el 2020, mitjançant un estudi de la sociòloga i especialista en gestió cultural Gemma Ponsa, sota la tutorització de l’exregidor i doctor en Ciència Política Ricard Gomà. L’aposta per posar en marxa l’equipament ja va reunir llavors el suport de 260 músics, mitjançant un manifest que ha continuat acumulant adhesions fins a superar els 350 cantautors. 

1.800 metres quadrats i 1,2 milions

L’aposta per aquest nou equipament no es fa en abstracte, sinó sobre la base d’una proposta ja concreta, mitjançant l’estudi de Ponsa. En concret, els impulsors defensen posar en marxa un equipament de 1.800 metres quadrats amb un pressupost anual de 1,2 milions d’euros, amb una aportació pública de 64%, i amb una gestió cívica. 

Per convertir-ho en una realitat, és imprescindible el compromís institucional, com destaquen els impulsors. Així, insten Ajuntament, Generalitat, Diputació de Barcelona i fins i tot al Ministeri de Cultura a treballar de manera coordinada amb el conjunt del teixit cultural per construir aquest projecte, com a bastió de la cançó d’autor i el seu futur, i com a altaveu del paper de Barcelona, i de la seva cançó d’autor, com a capital cultural de referència internacional.