Propòsits. Manifestar. Journaling. Són conceptes que en els últims anys s’han popularitzat per parlar d’objectius i desitjos, amb la idea que posar-los per escrit els fa més concrets i tangibles. Però més enllà de l’àmbit individual, és un exercici que també fan les institucions —encara que no en diguin vision board, sinó pla estratègic—, amb la mateixa voluntat de fons: definir cap a on van i com hi volen arribar. Una d’aquestes institucions que acostuma a definir-se i repensar-se és el Port de Barcelona, que ha presentat el seu nou Pla Estratègic 2026-2030, en què es recullen inversions i objectius tant tangibles com intangibles. Tot plegat, sota una mateixa premissa que guia els pròxims cinc anys: la resiliència davant la inestabilitat global.
En el cas del Port de Barcelona, el concepte de resiliència no és una paraula buida ni merament inspiracional, sinó una resposta a la inestabilitat dels últims cinc anys. “El transport marítim no havia viscut mai res similar en tota la seva història, com a mínim amb tanta intensitat, com les viscudes en aquest període”, ha resumit el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, durant la presentació del V Pla Estratègic. En pocs anys, les infraestructures marítimes han encadenat un seguit de disrupcions: des de l’esclat de la pandèmia, que va paralitzar les cadenes logístiques globals, fins al bloqueig temporal del canal de Suez, quan el portacontenidors Ever Given va quedar encallat a Egipte, passant per l’augment sobtat de la demanda i la congestió en diversos ports del món.
A aquests episodis s’hi han sumat, més recentment, l’escalada d’aranzels per part dels Estats Units i els conflictes geopolítics que tensionen rutes clau per al comerç global com l’estret d’Ormuz. Tot i que, en aquest darrer cas, l’impacte al Port de Barcelona és limitat —ja que el trànsit amb els països afectats no arriba al 2 o 3% del total—, per a Carbonell aquests episodis “han posat de relleu per a la societat la importància dels ports”, fins i tot en la vida quotidiana, amb afectacions al petroli o al gas natural.
Però aquests episodis també han evidenciat una altra realitat: la vulnerabilitat d’un sistema globalitzat davant d’impactes que, sovint, queden fora de control. Davant d’aquesta realitat, el Port de Barcelona aposta per la resiliència com a eix primordial del seu nou pla estratègic. “No tenim el poder de millorar la situació geopolítica, però sí que podem minimitzar l’impacte de les disrupcions en les nostres infraestructures”, ha defensat Carbonell.
Però els objectius generals no tenen recorregut si no es tradueixen en fites concretes i mesurables —com també passa en els objectius personals quan es plantegen en vision boards—. Per aquest motiu, el Port ha traduït aquest objectiu global en 120 iniciatives agrupades en 25 objectius operatius que formen part del seu Pla Estratègic. Així, com es materialitza aquesta aposta del Port de Barcelona? En primer lloc, amb més infraestructures. Durant els pròxims cinc anys, el Port de Barcelona enfrontarà “el cicle inversor més ambiciós de la seva història”, segons han descrit des de la institució portuària.
Tot i que el Port encara treballa per quantificar amb precisió aquesta ambició, José Alberto Carbonell ha recordat que el 2025 ja es van licitar obres per valor de 300 milions d’euros, una xifra que es preveu mantenir també enguany. Encara que no es preveu que cada any es registrin inversions d’aquesta magnitud, el Port aposta per mantenir un ritme inversor elevat en els pròxims exercicis amb l’objectiu de “millorar les infraestructures per guanyar capacitat i espai logístic”.
Disposar de més espai logístic i de millors infraestructures permet, precisament, absorbir millor aquests desequilibris: evitar saturacions, agilitzar l’entrada i sortida de contenidors i mantenir el flux de mercaderies fins i tot en moments de tensió global. Així, en els pròxims cinc anys el Port preveu inversions en infraestructures com l’ampliació del Moll Adossat, la culminació del BlueTechPort o la reestructuració de les terminals de creuers per a concentrar la seva activitat en la zona sud.
També inclou la construcció de noves terminals —tant de contenidors com ferroviàries—, la millora dels accessos viaris i ferroviaris i la creació de nous punts d’atracada. Aquest creixement es complementa amb l’expansió de l’activitat logística fora del recinte portuari a través de CILSA, l’empresa amb participació majoritària del Port de Barcelona que gestiona la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). En aquest sentit, el Port ja treballa amb la Generalitat per identificar nous espais fora de les instal·lacions portuàries amb l’objectiu d’ampliar la capacitat logística.
Els tres eixos de la sostenibilitat
Ara bé, per a desplegar aquest ambiciós pla inversor, el Port de Barcelona necessita d’una bona salut financera. Per aquest motiu, un altre dels objectius del pla és la sostenibilitat financera: la fita és augmentar un 15% el cash flow, és a dir, la capacitat del Port de generar recursos propis per finançar inversions.
Però la sostenibilitat no és només financera, sinó que impregna tot el Pla Estratègic. En l’àmbit mediambiental, l’objectiu és ambiciós: reduir un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030 respecte al 2017. Una fita que es tradueix en mesures concretes com el desplegament de l’electrificació dels molls (OPS) i l’aposta per nous combustibles com l’hidrogen, el biometà o el metanol. En l’àmbit social, la meta és incrementar un 10% l’evolució dels principals indicadors de sostenibilitat laboral i social respecte al 2025, amb la mirada posada en la qualitat de l’ocupació i la generació de talent.
Aquests objectius beuen, en realitat, del full de ruta anterior (2021-2025), que es va executar en un context convuls i que, malgrat tot, va complir les principals fites: assolir els 40.000 treballadors a la comunitat portuària —sostenibilitat social—, superar els 70.000 milions d’euros de comerç exterior anual —sostenibilitat econòmica— i avançar en l’electrificació dels molls —sostenibilitat mediambiental—.
Una de les grans novetats del full de ruta per aquests pròxims cinc anys és la seva concepció global. En un context en què la ciutadania és cada vegada més conscient de l’impacte del Port en el seu dia a dia, a conseqüència també de la inestabilitat geopolítica, la infraestructura vol reforçar el vincle amb la ciutat a través del Port Vell, espai obert a la ciutadania i escenari d’activitats com el Nadal al Port. Així, per primera vegada, el Pla Estratègic del Port Vell s’integra dins de l’estratègia global, projectant un únic full de ruta per a les tres dimensions del recinte: el port comercial, el logístic i el ciutadà.
