L’art contemporani sovint és titllat de conceptual i abstracte. La biennal europea d’art contemporani Manifesta pretenia trencar amb aquestes idees preconcebudes amb la seva arribada a Barcelona i la seva àrea metropolitana. La quinzena edició d’aquesta cita cultural, que va desembarcar del 8 de setembre al 24 de novembre de l’any passat, volia obrir preguntes i generar debat sobre temes com la transició ecosocial o la descentralització de la cultura. Tanmateix, l’objectiu era no quedar-se només en el món de les idees, i aconseguir generar un impacte real en les dotze ciutats que abastava, perquè, una vegada clausurada la biennal, pogués deixar un llegat immaterial però també tangible.
A petició de l’Ajuntament de Barcelona, la biennal —que acumulava catorze edicions en diferents punts de la geografia europea, com Palerm (Itàlia) o Phristina (Kosovo) o fins i tot ciutats espanyoles com Sant Sebastià o Cartagena— no desembarcaria, en aquest cas, en un sol municipi, sinó que treballaria de forma descentralitzada en dotze ciutats metropolitanes. Així, a la capital catalana l’acompanyaven L’Hospitalet, Cornellà, El Prat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
Assumint aquest repte, la biennal es proposava celebrar la seva edició més gran fins a la data. Pel seu caràcter nòmada, ja que canvia d’ubicació en cadascuna de les seves edicions, l’organització està acostumada a treballar en diferents contextos, però mai havia abordat un territori tan extens, poblat i amb tantes realitats diferents. L’objectiu era, per tant, “ser capaços de transcendir les fronteres físiques entre ciutats, fins i tot saltant muntanyes i rius”, segons Emília van Lynden, cap de comunicació, màrqueting i desenvolupament de negoci de Manifesta.
Un objectiu que, segons l’organització, s’ha aconseguit amb escreix. Els més de 291.000 visitants de la biennal van acudir, de mitjana, a 3,8 seus dels 16 espais que proposava la cita, repartits per les 12 ciutats. La xifra, obtinguda a través de més de 1.900 enquestes realitzades per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), revela que la biennal va aconseguir un dels seus principals propòsits: la descentralització de la cultura. És a dir, que els veïns sortissin del seu municipi i viatgessin per les diferents localitats per a descobrir la riquesa i cultura de la regió metropolitana.
A més, Manifesta també va aconseguir arribar al públic que es buscava: els veïns de les 12 ciutats en què desembarcava. En la seva gran majoria, els visitants provenien de la regió metropolitana (un 85,4%), a més d’un 4,8% addicional que venia d’altres parts d’Espanya. Si cada visitant va accedir de mitjana a més de tres seus, significa que els veïns metropolitans van viatjar, almenys, a altres dues ciutats per a acostar-se a alguna de les més de trenta exposicions de la biennal. De fet, gairebé un 69% dels enquestats locals han declarat que el seu interès per l’art, la cultura i la història de l’àrea metropolitana va augmentar després de visitar els espais de Manifesta.
Amb l’objectiu de generar un llegat a les ciutats, la biennal també es proposava un altre repte majúscul: plantar les seves exposicions en espais desconeguts i, en alguns casos, fins i tot inaccessibles. Un dels espais més destacats entre les 16 seus de Manifesta van ser les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, fàbrica que durant anys va actuar com a central tèrmica d’Endesa, fins que va cessar la seva activitat l’any 2011. Des de llavors, la fàbrica estava tancada, fins que la biennal va rehabilitar part de l’antiga sala de turbines, propietat de la Generalitat des de 2023, i va instal·lar estructures, exposicions i videoart en les seves parets.
L’objectiu era aconseguir que aquests llocs tancats s’obrissin per a reivindicar-se com a espais artístics. O, com a mínim, plantar la primera llavor de l’arbre perquè després fossin els municipis qui recollissin els fruits i decidissin el futur d’aquests espais. Una llavor que, uns mesos després del tancament de la biennal, ha començat a ramificar.
Les Tres Xemeneies es convertiran en el futur hub audiovisual Catalunya Mitjana City, les obres del qual començaran previsiblement en 2026. Abans, acolliran activitats del Congrés Mundial d’Arquitectura. L’edifici racionalista de la Casa Gomis del Prat de Llobregat va ser comprat pel Ministeri de Cultura per 7,2 milions d’euros només dos mesos després del tancament de la biennal, assegurant el seu futur com a centre cultural, amenaçat per la possible ampliació de l’aeroport. L’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, que va actuar com a base i oficines per a l’organització de la biennal, també continuarà la seva activitat, acollint les oficines tècniques de la Capital Mundial de l’Arquitectura, que distingirà Barcelona l’any vinent.
Però, més enllà d’aquests espais, la biennal va desembarcar en molts altres, com el conjunt romànic de la Seu d’Ègara de Terrassa, el monestir del segle XI de Sant Cugat o l’antiga fàbrica La Caldereria de Cornellà. Amb totes aquestes seus, la biennal va aconseguir arribar a un altre públic objectiu: el no professional, i és que un 69% dels visitants no provenien del sector artístic i un 92% mai havia sentit parlar de Manifesta amb anterioritat. Per exemple, la fàbrica de les Tres Xemeneies, coneguda com a “Sagrada Família dels treballadors”, ara reconvertida en un temple de cultura contemporani, va ser àmpliament visitada pels seus extreballadors i familiars.
Amb tot, i encara que el públic majoritari va ser local, tampoc van faltar els visitants internacionals, que van representar el 9,8%, i que provenien principalment d’Alemanya, Itàlia i Països Baixos, regions en les quals la biennal havia aterrat anteriorment. A través d’aquests visitants, Manifesta també va generar un impacte econòmic de més de 12 milions d’euros. Així mateix, per cada euro públic invertit, es van retornar 1,8 euros a l’economia regional gràcies a la despesa dels visitants.
A més del llegat tangible, el debat generat pel programa d’art i educació de Manifesta, que va comptar amb més de 90 artistes locals i internacionals —un 55% dels quals va crear o va adaptar projectes específicament per a la biennal—, també s’ha manifestat en publicacions, exposicions i projectes arxivístics. Per exemple, l’exposició Arxius Negres s’ha convertit en una publicació en què es narra “les vivències i la manera de viure Barcelona de les persones que estem en els marges”, segons ha relatat la seva comissària Tania Safura Adam, recollint el testimoni de persones negres de la ciutat. Els arxius recollits per la recerca de Fora per fer escola també s’ha materialitzat en una exposició cedida a l’Arxiu Històric de Roquetes–Nou Barris, fent accessibles al públic documents fins llavors desconeguts.
També ha llegat a l’àrea metropolitana “una manera de treballar descentralitzada i pensant en el conjunt de la regió”, segons Eva Sòria, directora d’Innovació, Coneixements i Arts Visuals de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Els dotze municipis, centrats habitualment en les seves pròpies dinàmiques i realitats, van tenir l’oportunitat de liderar un projecte transversal i d’abast metropolità, un tipus de projecte entre ciutats que rarament es dona, més enllà d’exemples com Dansa Metropolitana.
Després de tancar la seva quinzena edició, la biennal ja prepara la seva pròxima cita, sota la direcció de la seva fundadora Hedwig Fijen, que tindrà lloc l’any 2026 a l’alemanya Renània del Nord-Westfàlia. Una regió en què tornarà a proposar-se generar un impacte comparable al de Barcelona i la seva àrea metropolitana, propòsit pel qual comptarà amb l’arquitecte i urbanista català Josep Bohigas com primer mediador creatiu.
