Si aquest dilluns hi havia un dinosaure a l’habitació està clar que era l’OPA hostil del BBVA contra el Banc Sabadell. Abans de l’inici de la reunió anual del Cercle d’Economia, la pregunta era on es trobava el president de l’entitat catalana, Josep Oliu. La seva cadira estava reservada a la primera fila de l’auditori del Palau de Congressos de Barcelona, com també la tenia el president del BBVA, Carlos Torres. Quan estava a punt d’arribar el president del Govern central, Pedro Sánchez, continuaven buides perquè tots dos l’estaven esperant per saludar-lo a l’entrada. Acompanyats per la notària Camino Quiroga i l’empresari Marc Puig, Oliu i Torres han intercanviat impressions, o frases incòmodes, abans de l’arribada de Sánchez.
El president espanyol ha deixat pot marge per dubtar sobre la intenció del Govern central després de l’informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), qui va donar llum verda per unanimitat a l’operació d’absorció la setmana passada. A la xerrada inaugural, Sánchez ha assenyalat que la CNMC ha detectat “alguns excessos” en la concentració en mitjans de pagament, dipòsits i crèdits a particulars i pimes, per la qual cosa l’operació està subjecta a compromisos que poden prorrogar-se.
Per decidir si l’operació s’eleva al consell de ministres, l’executiu ha decidit obrir dimarts una consulta pública prèvia per recollir les opinions d’organitzacions, associacions i ciutadans. “La nostra intenció és ajudar al fet que les nostres empreses creixin i guanyin competitivitat, sempre que beneficiïn l’interès comú del país”, ha subratllat Sánchez.
Una proposta que ningú esperava a la sala, amb una primera fila ocupada pel ministre d’Indústria, Jordi Hereu, el president de la Generalitat, Salvador Illa, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i empresaris com Marc Murtra (Telefónica), José Creuheras (Planeta) i Marc Puig (Puig). Tampoc ho sospitava el president del BBVA, qui no ha trigat gaire a abandonar la reunió, acomiadant-se escaridament amb un “màxim respecte” a les decisions. Diferent s’ha sentit aquest baló d’oxigen al Banc Sabadell després del desencís que va provocar l’informe positiu a l’operació per part la CNMC. Sense voler esplaiar-se massa tampoc, Oliu ha valorat el pla del Govern central com a “positiu”.
En la mateixa línia han reaccionat les patronals Foment del Treball i Pimec. “Hi ha partit”, ha valorat el president de Pimec, Antoni Cañete, mentre que el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha demanat que el Govern central paralitzi una operació que pot provocar una pèrdua de crèdit de 70.000 milions d’euros. Per a l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, es tracta d’una “molt bona notícia”, segons ha declarat el seu president, Jordi Casas.
En una reunió del Cercle que vol fer reaccionar a Europa, la guerra a Ucraïna ha estat present: “Els equilibris geopolítics no cal que estiguin a casa teva per amenaçar-te”
Amb l’inici d’un nou capítol del serial financer de l’últim any, hi ha hagut espai per a més. En una reunió del Cercle que vol despertar a Europa davant la incertesa global, la guerra a Ucraïna ha estat present amb la visió del president del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB) i ex Alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, qui ha volgut recordar alguna cosa que no es té tan present a Espanya com que aquest conflicte encara que quedi lluny no ho està tant. “Els equilibris geopolítics no cal que estiguin a casa teva per amenaçar-te”, ha resumit. Per això ha demanat reforçar la capacitat defensiva de la Unió Europea, sobretot, davant un president dels Estats Units que li genera “una enorme desconfiança” i “no és de fiar”.
Però, només set dies després, la gran apagada també s’ha colat a les xerrades. “La nostra voluntat és ferma. Volem arribar fins al final”, ha remarcat Sánchez. Encara sense tenir clares les causes, el president del Govern central ha aplaudit la resposta ciutadana i la ràpida recuperació de la normalitat, a més de defensar les energies netes com a palanca de creixement econòmic i fre a l’emergència climàtica.
Aliança de ciutats europees per a l’habitatge
En un fòrum on se solen donar cita els principals representants polítics nacionals, amb el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, previst per a dimarts, les ciutats han aixecat la mà en aquesta edició. Barcelona, París i Roma han participat per posar el focus en la principal font de desigualtat per als seus veïns: l’habitatge. “Compartim els mateixos reptes”, ha defensat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Els tres governs municipals reclamen fons europeus específics per a la construcció d’habitatge públic, sumant també al sector privat, segons ha afegit l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo. Abans de portar-lo al Comitè de les Regions en els pròxims dies, Collboni i Hidalgo, juntament amb l’alcalde de Roma, Roberto Gualtieri, li han presentat a Sánchez, qui ha donat suport a la demanda.
