En un moment en què l’habitatge s’erigeix com un dels grans reptes de Barcelona, la ciutat ha tornat a ser l’escenari de The District, el principal congrés immobiliari del sud d’Europa, amb la voluntat de mantenir el creixement dels primers tres anys de vida de l’esdeveniment. En els primers dos dies del congrés, més enllà de tendències i oportunitats d’inversió hi havia una pregunta que flotava a l’aire i no és una altra que quines són les millors solucions per resoldre la crisi de l’habitatge que pateixen les grans ciutats com Barcelona. Davant d’un sector sovint demonitzat i estereotipat com l’immobiliari, els seus agents coincideixen en el fet que cal més habitatge i rebaixar els preus perquè si no serà impossible que aquesta crisi acabi desapareixent.
Les estadístiques diuen que a Catalunya falten uns 125.000 habitatges actualment i per aconseguir-ho cal alinear les aspiracions de constructors, inversors i institucions públiques, un fet no gens senzill, i més tenint en compte l’experiència dels últims anys. Això mateix apuntava el managing director de CBRE a Barcelona, Xavier Güell, durant la primera sessió del nou cicle Eixample Talks organitzat per The New Barcelona Post juntament amb Pimec, lamentant que s’ha legislat d’esquena al sector privat i no buscant una entesa entre totes les parts implicades.
La crida de Güell sembla haver estat escoltada per tots els protagonistes a The District, que asseguren que s’han de trobar les fórmules per aconseguir aquest encaix i solucionar la crisi de l’habitatge que pateix Barcelona i la resta del país. Una bona base per a començar a buscar la solució són els 70.000 habitatges promesos per l’alcalde Jaume Collboni. En aquesta línia, el director del congrés, Juan Velayos, assegura que aquests 70.000 pisos no posen fi a la crisi, però sí suposen un molt bon inici i començarien a posar fil a l’agulla davant d’aquesta problemàtica. Ara bé, també pressiona a l’Ajuntament perquè “no es quedin en un titular” i reclama anar per feina en aquesta matèria. Tot i això, el sector sap que aquesta és una solució a mitjà termini i que fins d’aquí a tres o quatre anys potser no veiem ni una petita part d’aquests pisos completats, com recorda el CEO d’Amat Immobiliaris, Guifré Homedes.
En la mateixa línia, asseguren que el principal punt de sortida a la crisi actual és que s’iniciï un procés de col·laboració publicoprivada per tirar endavant aquests projectes. Per aconseguir aquesta simbiosi, Velayos demana, per una banda, que les administracions intentin entendre com es comporten els inversors i el capital i començar a donar-los incentius i, per l’altra, que aquests últims deixin enrere l’escepticisme, tot recordant que en un mercat com l’immobiliari cal, efectivament, una regulació, tot i que apunta que no excessiva. En definitiva, recorda que cal generar un clima de confiança mútua entre les dues per començar a treballar. Per altra banda, Homedes, reclama a les administracions unes “regles de joc clares i estables” per no generar confusió i incertesa al capital i que es vulgui invertir a Barcelona i Catalunya.
Per la part de les administracions, la cap d’àmbit de l’àrea comercial d’INCASÒL, Sílvia López, assegura que estan presents en places com The District per a mostrar als potencials inversors tot el que s’està fent a Catalunya —amb Barcelona i l’àrea metropolitana al capdavant— en matèria immobiliària i aconseguir captar-los. Pel que fa a potencials inversions, López assegura que, efectivament l’interès per invertir a Catalunya existeix, però accepta que el principal problema que es troben és com poden treballar plegats amb la inversió privada per tal que tothom quedi satisfet. A més, admet que els agradaria poder ser molt més àgils com a administració, però recorda que normalment han de valorar molts factors, en zones com, per exemple, Gavà i Viladecans, on s’han de tenir en compte tots els espais protegits de la desembocadura del Llobregat i com afectarien les possibles noves construccions a la zona.
Cal mirar més enllà de Barcelona ciutat
Per altra banda, un dels conflictes del sector, especialment a Barcelona és la manca d’espai. Geogràficament, Barcelona no pot créixer més i està molt limitada en espai. Aquesta problemàtica provoca que, especialment els barris més cèntrics rebin molta demanda, però, contràriament, generin molt poca oferta i que els preus pugin desorbitadament, tal com s’ha vist en els últims anys.
Actualment, la Marina del Prat Vermell s’ha erigit en un espai on construir, però aquesta zona no serà infinita, i, per aquest motiu, tots els actors dels sectors asseguren que cal mirar més enllà de Barcelona ciutat i ampliar aquesta mirada a l’àrea metropolitana, on sí que hi ha possibilitat de construcció d’habitatge assequible per acollir l’augment poblacional que ha viscut, i encara viu, la ciutat en els últims anys. Tot i això, sí que és cert que actualment manquen infraestructures de mobilitat àgils per aconseguir atreure els demandants d’habitatge residencial als afores de la ciutat i començar a viure en aquesta “gran Barcelona” a la qual està destinada la ciutat.
El mercat d’oficines encara creix a Barcelona
Més enllà del mercat residencial, a The District també hi són presents ponents i assistents d’altres àmbits, com, per exemple, del mercat d’oficines, que sembla que tornarà a tancar un molt bon any 2025 amb prop de 300.000 metres quadrats llogats gràcies, principalment, a la revitalització del 22@, segons el director del departament d’oficines de Forcadell, Manel de Bes.
Enguany, la ciutat continua veient com el capital té interès a invertir, especialment al centre de la ciutat, però en els últims anys les grans tecnològiques i les escoles internacionals s’han tornat a interessar pel Poblenou i el 22@, especialment en edificis d’última generació. Alhora, de Bes comenta que hi ha altres zones de la ciutat, com el pol pròxim al Llobregat que comencen a prendre embranzida gràcies a sectores com el farmacèutic, fent que l’interès d’empreses i inversors s’ha deslligat del que és el centre de Barcelona estrictament. Això sí, apunta que cada cop és més habitual que les empreses busquin espais amplis i edificis més moderns, un fet que dificulta la sortida a espais reduïts per a llogar i dels edificis més antics situats al centre de la ciutat.
Una altra de les tendències d’aquest The District és la voluntat d’invertir en centres logístics i centres de dades, dos tipus d’infraestructures cada cop més necessàries i que requereixen no només d’una inversió elevada sinó que també de la infraestructura adient per assegurar la potència elèctrica que reclamen, especialment els centres de dades. Des de les administracions celebren aquest interès i asseguren que ja s’estan posant en marxa algunes unitats, però alerten que en la majoria d’espais encara s’ha d’adequar la infraestructura de les parcel·les. Pel que fa a la logística, ha estat un subsector que ha copat gran part del sòl industrial disponible, encara que en aquest cas cal trobar nous espais prou grans per encabir-hi aquests centres. En aquest cas, la projecció de l’INCASÒL és dirigir aquesta demanda a l’àrea metropolitana, ja que, com passa amb l’habitatge, l’espai disponible a Barcelona ja és molt reduït.
Sensacions positives
Amb tot, en l’ambient de The District al recinte Gran Via de Fira Barcelona es notava un cert esperit de satisfacció i esperança cap al futur del mercat immobiliari. En un pavelló 4 que, durant tres dies, s’ha aconseguit omplir, els congressistes presents també admetien que arribaven a Barcelona amb unes altes expectatives sobre The District, expectatives que, en alguns casos, no s’han acabat de satisfer. Tot i això, l’organització considera que l’edició d’enguany aconseguirà reunir a Barcelona prop de 15.000 persones, multiplicant per tres les xifres de la primera edició, assegurant que el congrés “va tan bé com ens esperàvem, o fins i tot millor”, tot recordant que fins que no s’acabi el congrés no tindran xifres definitives. “El primer dia va anar millor que l’any passat, tenim sensacions molt positives” assegura Velayos, que també percep un sentiment “molt optimista i agraït” per part dels congressistes, tot assegurant que estan traient profit de l’esdeveniment.
