Quan surt el sol, aquest home ja fa hores que treballa. Duu el rellotge de forner, com el duien el seu pare, Daniel, i el seu avi, Pere. Al número 5 de la Plaça Garrigó hi té la seva botiga, el nom de la qual, Panes Creativos, ja adverteix què fa Daniel Jordà. L’obrador i el forn són a la rebotiga on, quan encara és ben fosc, comença a posar en dansa les safates amb porcions d’una massa que ha dormit més que ell, molt més.
En aquest obrador, toca fer coses com sempre i coses com mai s’han fet. És un laboratori on el passat i el futur es troben. I tot passa per la imaginació i les mans del Daniel, que amb tot el que va aprendre en la carrera de Belles Arts ha acabat fent un camí d’enriquiment creatiu per a tot allò que fa entrar al forn.
Farines ecològiques de blats antics juguen amb aromes d’espècies, cítrics, fruits secs, sabors que el Daniel imagina que poden congeniar. Aquest forner és com una Celestina entre matèries primeres. Prova i prova de veure què lliga millor. És la manera de fer néixer propostes cada molt poc.
El Daniel va estudiar Belles Arts anant a classe a les tardes, perquè de nit treballava amb el seu pare al Forn Trinitat, que ara porta un dels seus germans. Allà va començar tot, l’any 1927, quan els avis, fills de Banyoles i del Poblenou, van instal·lar-se a viure al barri de la Trinitat Vella. Era l’extraradi de la ciutat. Alguns estiuejants de Barcelona s’havien fet una caseta en una parcel·la d’aquell Sant Andreu que a poc a poc aniria rebent gent d’Extremadura, de Galícia… que en solars del barri aixecaven la casa.
Els Jordà se la van fer també, casa, forn i obrador de pa, tot junt. Viure a la rebotiga feia que treballar i jugar, per al Daniel i els seus tres germans, fossin pràcticament el mateix. L’avi els feia fer pa ratllat, traginar la llenya i recollir l’obrador. Els dos germans més grans, el Daniel i el Jordi, baixaven a treballar; el qui tenia les mans fredes anava a la pastisseria a fer xocolata, i qui les tenia calentes — i, per tant, desfaria la xocolata— anava al forn.
La vida, quan no hi havia escola, passava tota entre la botiga i la rebotiga, que era on vivien els quatre germans, els pares i els avis paterns i materns. El forn ho era tot. S’hi coïa la vida sencera. I el Daniel sempre explica: “Vinc d’un barri que en els anys 70 i 80 tenia molt mala fama. La droga va fer molt mal i teníem la presó de joves”.
Però aquell context, en principi, tan poc afavoridor, no va ser cap obstacle perquè el Forn Trinitat prosperés fent pa per a tothom i de bona qualitat. I quan les estrelles Michelin van començar a catapultar cap a la fama alguns restaurants de tot l’Estat, els diumenges, el Daniel comprava el diari i buscava els articles que en parlaven. Dilluns els trucava i els oferia enviar els seus pans perquè el tastessin, sense cap cost. Així es va fer més d’una dotzena de clients, restauradors que el van fer esdevenir el forner de les estrelles. I l’any 2008, l’Ajuntament els va concedir el nomenament de Millor Botiga del Món.
I tot, des de la humil Trinitat Vella, on els avis i pares havien matinat tant per no deixar sense pa ningú. En una llibreta, anaven apuntant a qui fiaven, i el dia que els pares del Daniel es van casar, van cremar aquella llibreta. Detalls així fan que el pa dels Jordà sigui més bo, i també que els gegants de la Trinitat Vella siguin els pares del Daniel, la Teresa Peña i el Daniel Jordà, per l’estima del barri a la parella de forners.
Aviat, el forn de la Trinitat Vella, del 1927, farà cent anys. La família encara conserva algunes cartilles de racionament, de després de la guerra. Moltes anècdotes viscudes en el seu obrador, han anat farcint els llibres que el Daniel ha fet. Són el llegat d’una petita saga d’autèntics forners de barri, que és el que ell ha triat continuar sent des del projecte personal dels pans creatius, nascut l’any 2007. Ha sabut maridar tècniques apreses quan estudiava Belles Arts, aleshores amb els colors de la pintura, i avui amb aromes i tonalitats de diferents ingredients.
En aquest obrador tot és possible i, cada matinada, tot està per fer. Al fons, hi ha molts sacs de farina. “N’hi de 100% integral, una altra, al 73% d’integral, de sègol, de blats antics amb el gluten més dèbil, tantes com pensis, hi són. La taula on les treballa, de vegades la comparteix amb aprenents de l’ofici. Panes Creativos participa en el programa municipal El Comerç i les Escoles, que fa de pont entre el comerç dels barris i l’alumnat dels centres d’ensenyament que podran fer una immersió en els valors del teixit comercial.
El Daniel, com els seus pares ja havien fet a la Trinitat, fa molta pinya veïnal, i també cursos per a qui vol aprendre a fer pa a casa, com qui ja en sap fer i vol millorar-ho. Fa anys que alumnes de l’Escola Lexia, de Gràcia, entren a l’obrador del Daniel a pastar, amb tot l’amor que poden, una massa a la qual donen la forma que volen. Van seguint les indicacions que el mestre forner els dona i tornen a l’escola amb les seves creacions cuites al forn.
A l’obrador del Daniel està vist que Love is in the bread (l’amor està en el pa) no és només el lema que dona la benvinguda a la botiga, sinó que traspua en la molla que conforma cadascuna de les peces de pa o brioixeria, els panettones, les coques, tot el que es cou en aquest forn de Nou Barris. I Love is in the bread és també el títol d’un dels quatre llibres d’aquest forner que el 2022 va fer el millor panettone de l’Estat i l’any passat la millor mona de pasqua tradicional i el millor llonguet de Catalunya. Panes, Al barro con Daniel Jordà i Panetones y brioches són les altres tres publicacions, llegat d’aquesta tercera generació de forners que tant llueix amb orgull allò que crea, com on ho crea.
El passat 17 de maig, Daniel Jordà va ser pregoner de la festa major del districte de Nou Barris. I al seu parlament va voler destacar que a l’equip espanyol que es treballa un lloc al podi del millor panettone del món, que l’any passat es va endur Ton Cortés, hi ha tres o quatre persones que han treballat, són o estan vinculades a Nou Barris. Per això, quan preparava el pregó, van estar buscant la bandera de Nou Barris per portar-la al mundial. Com que no la van trobar, amb símbols del barri, van dibuixar-la i la van ensenyar i deixar al districte. El pròxim octubre, a Milà, aquest equip mirarà de sorprendre amb un panettone ben especial, per a l’elaboració del qual el Daniel n’és l’assessor veterà.
Durant l’any, el seu rellotge de forner va resseguint el calendari festiu. De celebració en celebració, sempre el trobem preparant la festa, però mai fent-la. El dia de l’apagada va veure que la gent recorda la petita botiga quan passen coses. Varen fiar el pa als clients que hi van anar, que l’endemà hi van anar a pagar el deute.
I diu, molt satisfet: “No hi ha dia que no m’agraeixin que sigui aquí i no en un altre lloc”. El Daniel assisteix a competicions mundials i sempre té Nou Barris a la boca. “Quan tanca un forn, qualsevol petit establiment de sempre, mor alguna cosa important. És la llum que hi ha al carrer, saps el nom de la gent gran, els fills venen perquè se’n refien. Com als pobles, si desapareix el forn, desapareix un punt de trobada”.
Aquest home que domina l’art de fer passar tots els sabors per una massa de pa, el vam poder veure en les banderoles de l’Ajuntament de Barcelona en la seva campanya Comerços amb cara i ulls. Ara sabem que, el d’ell, a més de cara i ulls, és un comerç amb cor i ànima.
