Caixes i més caixes abarroten l’oficina d’Open House Barcelona, que s’aboca sobre la Rambla Catalunya entre cartells, sobres, fullets i cascos d’obra. Pocs dies abans que arrenqui la 16a edició del 48h Open House, membres de l’equip i voluntaris s’afanyen a rematar els últims detalls. Un mapa de Barcelona amb desenes de punts vermells marcats; una pissarra a vessar d’anotacions; voluntaris preparant centenars de sobres de material. Són els últims preparatius del festival, que el pròxim cap de setmana obrirà pràcticament 200 edificis habitualment inaccessibles per al públic general. “Som una festa ciutadana”, resumeix la directora d’aquest festival de l’arquitectura, Elisenda Bonet, des de l’oficina.
I és que endinsar-se en portes habitualment tancades és una possibilitat que atreu. I si es tracta d’edificis emblemàtics o singulars de la pròpia ciutat, encara més. I no només serà possible fer-ho a Barcelona: participen en aquesta 16a edició un total de set municipis. Són Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt, i junts obriran les portes de pràcticament 200 edificis.
D’ells, 57 són novetat d’enguany, i altres es recuperen després d’edicions del festival sense obrir-se, com el recinte de Fabra i Coats. Novetats? Entre moltes altres, el recentment reformat Edifici Estel, el Palau del Marquès d’Alfarràs del Laberint d’Horta, l’emblemàtica Torre Diagonal One des del Fòrum, o el Parc Sanitari Pere Virgili, en el qual es podran veure els inesperats i curiosos túnels subterranis.
Però, al marge de les propostes noves que se sumin al festival, sempre hi ha una proposta nova per a qualsevol ciutadà: amb prop de 200 propostes, és inabastable; sempre hi haurà una cosa nova per veure. Per a facilitar-ho, ara el festival ha creat una eina recomendadora, que suggereix edificis en funció de gustos i sensacions, i un codi de semàfors que indica el nivell d’afluència en cada edifici. S’actualitza manualment: els voluntaris informen en un canal de Whatsapp de l’estat de les cues, i des de l’equip d’Open House s’actualitza en un excel que després es trasllada a la web. Un procés gairebé artesanal que es fa amb manyaga i atenció al detall, com tot en aquest festival urbà.
— Com avancen els últims preparatius?
— Estem acabant de fer les visites prèvies als edificis amb els voluntaris. Dilluns començarem a lliurar-los el material, i tindrem sessions de formació abans del cap de setmana. Serà intens. Ja ho és durant tot setembre, perquè ja fem una crida de voluntaris, que organitzem en funció dels edificis. Abans d’això, hem fet un estudi de capacitat de cada edifici i hem establert quants guies i quants voluntaris necessitarem en cadascun.
— De cadascun dels gairebé 200?
— Sí, és bastant complex. I després s’assignen els voluntaris, tenint en compte també els seus interessos, és com resoldre un trencaclosques. Després, els guies es preparen per explicar els edificis, encara que en alguns tenen el protagonisme els arquitectes o fins i tot la propietat de l’edifici, o les persones que els usen, ja sigui residint o treballant-hi. És interessant veure com aquests immobles tenen vida. Al final, l’arquitectura és un contenidor d’activitats humanes.
— I tot això s’organitza amb un equip de quantes persones?
— De manera permanent som entre cinc i sis, i l’equip s’amplia a unes 20 persones durant dos mesos pel festival. A més, tenim a uns 30 voluntaris habituals, els proxis, per a nosaltres.
— Si no estiguessis al capdavant de tot això, i el cap de setmana anessis com a visitant al 48h Open House, on aniries?
— Que difícil triar!
— Oi que sí? És molt difícil fer-ho entre gairebé 200 opcions.
— Per un tema familiar, potser aniria al Cercle del Liceu, per veure els vitralls d’Oleguer Junyent, perquè la meva mare i la seva neboda eren amigues. I podria enllaçar-ho amb el Convent de la Mercè, que ara és la seu de Capitania General. Aquests espais marcials sempre donen una mica de respecte, i em sembla interessant veure com es va transformar un convent per acollir un ús diametralment diferent. Hi ha una anècdota que explica que, durant la Guerra Civil, un veí va amagar sota l’escala la Mare de Déu de la Mercè.
— Els edificis expliquen històries.
— Com a arquitecta, també voldria anar a la Fundació Enric Miralles per visitar el seu estudi, o al Monestir de Valldonzella, amb el seu singular claustre amb arcs de maó. I parlant de claustres, també recomanaria anar al de Pedralbes. Hi ha molt per triar!
— I de molts tipus, des de propostes més clàssiques a les més modernes.
— Hi ha un 48h Open House per a cadascú. Tenim propostes per a cada interès. Fins i tot per viatjar per la transformació de la ciutat, mitjançant llocs com la Casa de la Barceloneta, l’últim testimoni de les cases originals del barri. O el Parc Sanitari Pere Virgili i els seus passadissos subterranis; molts han de recordar quan era l’hospital militar, i era inaccessible per als ciutadans. I enguany tenim una altra novetat, i és que ens acostem per primera vegada a llocs d’homenatge als morts: el Tanatori de la Ronda de Dalt i la cripta del Convent dels Àngels, que no s’havia obert en el festival fins ara. O Fabra i Coats, que torna a la programació, i que hem anat veient en diferents fases de transformació.
— Sumar 16 edicions ja permet presenciar el canvi i l’evolució en llocs com aquest.
— Sí, des que vam començar el 2010 han anat canviant moltes coses.
— Com va començar tot?
— A Londres, vaig anar a visitar l’Open House London, que portava fent-se des del 1992, impulsat per Victoria Thornton per acostar l’arquitectura i el disseny urbà a la ciutadania. Des de llavors, voluntaris que van participar en el festival i que es van traslladar fora de Londres van impulsar el festival en altres ciutats. Barcelona va ser la primera ciutat que es va sumar des de fora, sense aquesta connexió dels voluntaris. Vam ser la vuitena ciutat a organitzar el 48h Open House, i va ser llavors quan es va decidir crear una organització paraigua per a tots els esdeveniments, Open House Worldwide. Ara, som 60 ciutats dels cinc continents.
— Des de Barcelona, teniu relació amb aquestes altres ciutats?
— Sí, sobretot amb les europees. De fet, fa tres anys es va crear Open House Europe, amb 16 ciutats. Fem intercanvi de voluntaris, per fomentar precisament l’intercanvi d’idees, de cultures. A més, cada any fem una trobada en una de les ciutats. Ja hem proposat fer-ho també a Barcelona.
— En aquests 16 anys, en què s’ha convertit 48h Open House?
— Som una festa ciutadana: tenim el que té una festa major. Com les festes del barri: et mires el programa, decideixes a què aniràs i amb qui. Estem molt contents que Open House s’ha convertit en això, i en una oportunitat per conèixer un patrimoni a vegades desconegut i infravalorat, sobretot en l’arquitectura contemporània.
— Quin edifici manca al programa?
— Hi ha un que hem perseguit sempre i que de moment no hem aconseguit: un edifici del passeig de Borbó que pertany a la Marina. A l’altre extrem, hi ha altres edificis que ens venen a buscar. Al 48h Open House, sempre hi ha opcions per a tot.
