“Caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar”. Aquest és el poderós missatge d’un dels grans poemes d’Antonio Machado: la nostra sendera vital no és definida, sinó que es construeix mentre caminem i avancem. Però aquesta és, també, la senzilla, però, al seu torn, complicada, recepta i filosofia empresarial de Joaquim Uriach, cinquena generació al capdavant de la farmacèutica Uriach, popular per medicaments com Fisiocrem, Aquilea o Biodramina. Les claus per a liderar una empresa familiar amb gairebé 200 anys de trajectòria i que factura gairebé 500 milions d’euros? Caminant, fent passos, a poc a poc, però sense detenir-se ni perdre la visió, el sentit i, el més important, la passió.
“Uriach ha sobreviscut a dues repúbliques, una guerra civil, dues guerres mundials, una dictadura… i una pandèmia!”. I és que la història de la farmacèutica catalana es remunta a 1838, quan Juan Uriach va iniciar la seva trajectòria laboral en una petita drogueria del barri del Born. Un local que, a poc a poc, es va anar quedant petit i que, gairebé 200 anys més tard, s’ha convertit en una gran companyia que ha tancat l’exercici de 2024 amb una facturació de més de 476 milions d’euros —un 54% més respecte a l’any anterior—.
El secret per a superar les adversitats i la inestabilitat? “Encarar els projectes amb sentit, amb il·lusió i passió, i amb la missió i objectiu de transmetre un llegat valuós a les següents generacions”. “Una recepta tan senzilla, i, alhora, tan complicada” ha resumit Joaquim Uriach (Barcelona, 1966) en una trobada organitzada per l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC) que, periòdicament, convida líders i directius que puguin servir d’inspiració per als joves empresaris en el seu camí professional i vital. L’empresari, que va exercir de president del Grup Uriach entre 2012 i 2021, representa la cinquena generació d’aquesta llarga saga familiar, al costat dels seus altres quatre germans Uriach Torelló —únics accionistes de l’empresa, a més del fons britànic ICG, que manté un 30% del capital—.
“El concepte de llegat és una idea que tenim molt integrada a Uriach, però no com una càrrega, sinó com una oportunitat. L’oportunitat de transmetre, de generació en generació, una empresa amb cada vegada més valor”. I és sobre aquest llegat, transmès de fills a pares, des que el rebesavi de Joaquim impulsés la farmacèutica, sobre el qual es va construint el projecte.
Així, Joaquim i els seus quatre germans van continuar aquest projecte a partir d’unes decisions valentes, liderades pel seu pare, qui va decidir “podar l’arbre genealògic empresarial”, comprant totes les accions i “simplificant la complexitat del negoci familiar”, negocio que posteriorment va llegar als seus cinc fills. Una valentia que també ha aplicat aquesta cinquena generació al capdavant del grup empresarial, qui han basat la seva gestió en tres pilars fonamentals: reorientar el focus estratègic, professionalització i internacionalització. Tot, amb el propòsit de fer créixer a la companyia, que ja dona feina a 1.400 treballadors —350 a Catalunya— amb filials en onze països, i transmetre un major llegat a la següent generació.
Focus estratègic, professionalització i internacionalització
Valentia per a reorientar el negoci familiar i canviar el focus estratègic d’Uriach, reemplaçant l’enfocament d’R+D i la innovació amb nous medicaments del seu pare per una estratègia centrada en els medicaments OTC (medicaments sense recepta, per les sigles en anglès d’over the counter) i el segment natural consumer healthcare. És a dir, reorientant l’estratègia comercial cap a productes naturals, medicaments sense recepta i complements alimentaris com el Fisiocrem o l’Aero-red.
Un segment en què ja “tenien un petit peu”, ja que des de 1952 fabriquen i comercialitzen la Biodramina, per a la prevenció del mareig, però que consideraven que podia ser la gran aposta de futur de la companyia, ja que era un segment en creixement a tota Europa. “Abandonar l’enfocament d’R+D, que tant d’esforç li havia costat construir al meu pare, no va ser fàcil”, ha assegurat Uriach. “Si apostar per l’R+D continua sent una decisió valenta avui, encara ho era més quan el meu pare va crear aquest departament dins de la companyia, l’any 1958”, ha destacat el directiu davant els membres d’AIJEC.
Tanmateix, els cinc germans aviat van detectar que basar l’estratègia comercial del negoci en la creació i distribució de nous medicaments era una aposta massa arriscada tant econòmicament com tècnicament. “Només una de cada cent mil molècules que un investigador examina pel microscopi realment acaben arribant al mercat”, ha remarcat Uriach. Per aquest motiu, els cinc germans van entendre que havien de canviar el focus estratègic de la companyia i apostar per medicaments sense recepta, que no depenguessin de regulacions públiques ni “mandats polítics”.
I encara que, en un principi, va ser difícil convèncer el seu pare d’aquest canvi estratègic, un altre dels valors que han marcat Uriach i la seva trajectòria ha estat “la confiança, quan el meu pare va confiar en els seus fills i en el seu olfacte empresarial, però també ara, quan deleguem la nostra confiança en un conseller delegat extern a la família”. Tanmateix, el canvi estratègic no va ser fàcil, “ni es va prendre de la nit al dia, sinó que es va construir, com tot el projecte, a poc a poc, fent petits passos, però amb determinació”, ha resumit l’empresari.
Precisament la confiança i professionalització va ser una altra de les apostes de la companyia: incorporant un conseller delegat extern a la família i un consell assessor format per professionals independents. “Un pas que no sempre és obvi en les empreses familiars, i més quan els cinc germans treballen en la companyia”, ha recordat Uriach.
Però les decisions valentes no estan exemptes de riscos ni d’errors. Perquè quan es fa camí fent petits passos, provant i avançant, un també s’equivoca. “Així, per exemple, quan vam incorporar el primer conseller delegat extern no va funcionar, perquè els germans no vam saber retirar-nos del tot i no posar-hi el nas contínuament. Però vam aprendre. I quan vam tornar a buscar un nou conseller delegat, va funcionar perquè hi havia confiança mútua”, ha admès qui va ser president del grup farmacèutic fins a 2021.
El tercer pilar del lideratge de Joaquim Uriach, la internacionalització, ha estat la conseqüència natural d’aquesta filosofia vital i empresarial tranquil·la, conformada per petites decisions que van construint un camí amb sentit i propòsit. Avui, Uriach distribueix els seus productes en 80 països de tot el món i preveu tancar l’exercici de 2025 amb una facturació de més de 500 milions d’euros.
I sense oblidar la passió
Aquest majúscul llegat és el que deixen ara a la sisena generació del llinatge familiar i empresarial, formada per dotze cosins, qui hauran de continuar fent petits passos per a fer gran aquesta saga centenària. Dotze cosins que, tanmateix, no treballen directament en la gestió d’Uriach, encara que sí que s’incorporaran al consell familiar. “Uriach no ha de ser un sofà, on quedar-se reposant còmodament i anar rebent diners, sinó que ha de ser un impulsor i un trampolí”, ha reivindicat l’empresari.
Un trampolí des del qual saltar a diferents projectes. Així, “cada persona d’aquesta sisena generació, encara que sàpiguen que en el dia de demà es convertiran en accionistes, han d’emprendre el seu projecte personal i professional”, ha defensat Uriach, mostrant-se orgullós dels diferents camins que estan prenent els dotze professionals que formen part d’aquesta sisena generació, explicant, com a exemple, la recent presentació de tesi doctoral d’una de les seves filles.
En aquest trajecte professional, Uriach també anima la sisena generació a “liderar iniciatives de manera gratuïta i totalment altruista amb el propòsit de servir els altres”, ha remarcat l’empresari. Així, per exemple, des de 2022 Joaquim Uriach presideix el Palau de la Música Catalana, com un exemple d’aquestes accions altruistes però amb propòsit, sentit i, sobretot, passió.
