Envellir no hauria de ser sinònim de renunciar a la salut. Tanmateix, per a milers de persones amb problemes de mobilitat acudir al dentista continua sent una barrera difícil de superar. Un obstacle que no només pateix la gent gran, sinó també pacients amb ELA en fase avançada, paràlisi cerebral o fins i tot trastorns mentals que els impedeixen sortir de casa. Davant d’aquesta realitat, l’any 2015 l’empresari Sergi Comas juntament amb els odontòlegs Alessandro Marconi—expert en gerodontologia– i Arnau Ayza —especialitzat en pròtesi dental–, van decidir fer un pas endavant per eliminar aquestes barreres físiques. Així va néixer Lura Care (aleshores sota el nom de Dental Residency), amb seu a Barcelona i un model d’atenció bucodental a domicili, especialment orientat a residències i persones grans.
Deu anys després, les xifres evidencien el creixement del projecte: més de 120.000 persones ateses, un miler de residències col·laboradores i una plantilla de gairebé setanta professionals repartits entre Espanya, Itàlia i el Regne Unit, però amb l’objectiu d’esdevenir- líders a tota Europa.
Però darrere d’aquests números hi ha històries humanes. La del mateix impulsor de Lura Care, Sergi Comas, n’és una. Publicista de formació i fundador d’una agència de comunicació que dirigia des del 2004, una dècada més tard buscava iniciar un projecte amb impacte social. El detonant definitiu va ser una conversa amb un amic odontòleg que visitava alguns pacients d’una residència ubicada al costat de la seva clínica.
“Aquella conversa em va fer reflexionar sobre el fet que el sector dental estava dissenyat exclusivament en l’atenció presencial a consulta. Va ser llavors quan em vaig adonar que milers de persones quedaven desateses simplement perquè no es podien desplaçar”, rememora Comas. Des d’aleshores, Lura Care ha ajudat pacients que feia anys que només menjaven triturats a tornar a mastegar o fins i tot deixar de viure amb dolors silenciosos. “La salut bucodental no només en aspectes bàsics com menjar, parlar o somriure, sinó també en la qualitat de vida i l’autoestima”, afirma.
Tot i que la companyia atén pacients al seu domicili —des de persones amb ELA connectades a un respirador fins a pacients amb agorafòbia a qui la seva salut mental els impedeix sortir de casa—, el seu focus principal són les residències i els centres de dia. “En un mateix edifici hi ha centenars de persones amb les mateixes necessitats i les mateixes barreres físiques”, apunta Comas, qui també afirma que la resposta del sector va ser “immediata”, constatant que hi havia “una necessitat que l’Estat no només no subvencionava, sinó que tampoc podia assumir”.
Avui, l’equip de Lura Care treballa en més de mil residències i centres de dia, tant públics com privats, i l’edat mitjana dels seus pacients se situa al voltant dels 87 anys. Molts d’ells presenten una salut bucodental molt deteriorada, pèrdua de peces, a més d’altres malalties físiques o cognitives. “Són pacients amb quadres mèdics molt complexos. El més fàcil per a un dentista és quedar-se a la seva clínica, però els nostres professionals recorren milers de quilòmetres diaris per atendre persones que, de vegades, no ens reconeixen ni col·laboren”, assegura el CEO de la companyia.

L’empresa no ofereix ni tractaments estètics ni ortodòncies, sinó sobretot atenció preventiva: revisions anuals gratuïtes, neteges i seguiment continu. I quan aquests pacients requereixen intervencions quirúrgiques —que no es poden realitzar a la residència sinó en un entorn mèdic controlat—, Lura Care deriva els pacients a clíniques associades, facilitant també transport adaptat i un cuidador per acompanyar-los.
Mentre començaven a col·laborar en aquestes residències, l’equip es va adonar que molts pacients també tenien necessitats no cobertes en oftalmologia i audiologia. Aquest fet els va portar a ampliar la seva cartera de serveis a través d’una aliança amb Alain Afflelou, que presta aquests tractaments sota la coordinació de Lura Care. Paral·lelament, el model s’anava reproduint fora de Catalunya, col·laborant amb residències de tot l’Estat: des de Madrid fins al País Basc.

L’any 2022, amb un model d’atenció dental ja consolidat, la companyia va iniciar la seva expansió internacional: a Itàlia —amb centres a Milà i Treviso— i posteriorment el Regne Unit —amb seu a Hampton Hill, a Londres, i la previsió d’obrir a Manchester—. Només l’últim any, en aquests dos mercats han atès més de 7.000 pacients i han incrementat la facturació en més d’un 300%, tancant l’exercici de 2025 amb tres milions d’euros facturats. L’objectiu, però, és convertir-se en l’empresa líder a Europa en atenció dental a domicili, sobretot en un context com l’actual on “l’envelliment de la població és un dels grans reptes socials dels països desenvolupats”, com remarca Comas.
Amb aquest full de ruta, Lura Care ha obert una ronda de finançament de vuit milions d’euros, amb l’interès de fons nacionals i internacionals, que els ha de permetre desembarcar a Alemanya i França, amb centres a Düsseldorf i a la regió de l’Île-de-France. “És la ronda més gran en termes econòmics, ja que sumant totes les anteriors hem aixecat un total de quatre milions d’euros, però sens dubte la més arriscada va ser la primera”, assegura el conseller delegat.
Tot i que en els diferents països europeus ja existeixen empreses que presten serveis bucodentals a domicili, Comas defensa que el seu element diferencial és la tecnologia. Amb una plataforma pròpia, desenvolupada des de Barcelona, els dentistes poden consultar les rutes per a cada dia, els historials de pacients, registrar revisions i crear informes automàtics directament del mòbil. “En pocs minuts, les famílies reben imatges, informes detallats i poden acceptar el tractament en temps real”, resumeix Comas. A més, els professionals també treballen amb equipaments portàtils, des d’aspiradors fins a dipòsits d’aigua, transportats en maletins utilitzats fins i tot en missions militars.

Segons Lura Care, aquesta ronda de finançament és clau per a la seva trajectòria, ja que veuen Alemanya com un mercat estratègic que els permetrà créixer de manera exponencial. Aquest país compta amb un milió de places residencials —més del doble que Espanya— i, a diferència del mercat espanyol, els tractaments bucodentals estan completament subvencionats. La companyia preveu un creixement accelerat durant els pròxims anys, amb l’objectiu d’assolir una facturació de 25 milions d’euros el 2029. Per aquella data, la companyia també preveu operar des de 25 centres distribuïts en cinc països europeus —Espanya, Itàlia, Regne Unit, França i Alemanya—, atendre més de 300.000 persones i realitzar més de 70.000 tractaments anualment.