Barcelona ja es prepara per a una de les nits més lluminoses de l’any amb la nova edició de Llum BCN, que enguany esdevindrà el primer gran esdeveniment de ciutat per donar la benvinguda a la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura, pensada com tota una declaració d’intencions sobre el futur de la metròpoli. Entre el 6 i el 8 de febrer, aquest festival no només transformarà el paisatge urbà amb la seva habitual perícia tecnològica, sinó que sintonitzarà amb un batec institucional d’abast global, actuant com a tret de sortida.
Aquesta distinció, atorgada per la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes, no és un simple títol honorífic, sinó el reconeixement a una ciutat que entén els seus murs, paviments, places i racons com un organisme viu en transformació constant. Enguany, el festival abandona la seva concentració habitual al Poblenou per arribar a cadascun dels deu districtes de la ciutat, traçant una malla que connecta la perifèria amb el centre i la memòria històrica amb l’avantguarda digital. És un gest audaç que convida el ciutadà a redescobrir la seva pròpia casa sota una llum nova, una llum que interroga el cos, l’espai i el temps.
La benvinguda a aquesta capitalitat arquitectònica es manifestarà, primer de tot, en un gest d’unitat visual sense precedents amb la il·luminació simultània de les vuit localitzacions de Barcelona declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat. Seran la Sagrada Família, la Casa Vicens, la Casa Batlló, la Pedrera, el Palau i el Parc Güell, el Palau de la Música i el Recinte Modernista de Sant Pau, tots ells banyats pel color blau de la UNESCO durant les tres nits que dura l’esdeveniment.
Com un far, aquesta acció posa en valor la riquesa monumental de Barcelona alhora que ens recorda la singularitat de la ciutat en el context internacional, donat que és una de les poques urbs amb tan alta concentració de béns inscrits en aquesta llista d’excel·lència. Aquest mosaic blau és el teló de fons perfecte per a un itinerari que ens obliga a moure’ns i a sentir la ciutat com un espai comú. Per aquest motiu, des del The New Barcelona Post us proposem un recorregut per cada dia de festival.
Divendres inaugural, del Born a l’Eixample
Aquest recorregut és ideal per a qui vulgui copsar el pols de l’obertura, ja que moltes de les peces de dansa i música en directe només coincideixen aquest dia. Proposem començar el nostre recorregut al cor de Ciutat Vella, on el passat i el present col·lideixen de manera poètica. Al Born Centre de Cultura i Memòria, Toni Mira i el Quartet Brossa ens proposen el Passeig imaginari, una peça on l’arqueologia no és un silenci estàtic, sinó un escenari vibrant. Mitjançant la dansa contemporània i la música en directe, les runes del Born recuperen una veu efímera, activant la memòria col·lectiva a través del moviment del cos.
Des d’aquí, la lògica ens porta a remuntar el mapa cap a l’Eixample, concretament al Fort Pienc. En aquest node de la vida veïnal, la companyia Sacude Danza presenta Allà on em miro i em veig, una intervenció que transforma la biblioteca i el centre cívic en un espai de reflexió sobre el cicle de l’aigua. Dues figures femenines ens narren, a través d’una coreografia suspesa, la fragilitat d’una gota que cau, flueix i s’evapora, servint de metàfora per al nostre propi viatge vital i la resistència de la matèria.
Si continuem el nostre camí cap al sud-oest, arribem a Sants-Montjuïc, a la Lleialtat Santsenca, un espai que respira història obrera i cooperativista. Aquí, la col·laboració entre Bayona Studio, MID Studio i la ballarina Agnès Balfegó ens ofereix una experiència dual i immersiva. D’una banda, la instal·lació LxF ens submergeix en una tempesta lumínica i sonora inspirada en els elements naturals, mentre que el solo Eixos Live set ens mostra com el cos humà pot ser una arquitectura invisible capaç de traspassar qualsevol límit físic.
Aquest mateix solo el podrem retrobar a les Corts, al Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart”, on es marida amb Persistence of times de Xavi Bové Studio, una instal·lació de llums cinètiques que, amb una precisió gairebé quirúrgica, reflexiona sobre com la informació persisteix en el temps i com la memòria col·lectiva es transmet de generació en generació, com si cada pols de llum fos una neurona connectant el passat industrial amb el futur digital.
Dissabte de tresors amagats, de Sarrià-Sant Gervasi a Sant Andreu
Aquesta és una oportunitat per visitar espais que normalment no veiem sota aquesta llum (literalment). A la part alta de la ciutat, el recorregut ens reserva una de les joies més atmosfèriques d’aquesta edició al districte de Sarrià-Sant Gervasi. El Dipòsit del Rei Martí es converteix en l’escenari d’Interfície, una proposta de Bayona i MID Studio que explora el llindar entre el que és visible i el que és imaginat. L’ús del fum i la llum en aquest espai subterrani crea un paisatge mutable on el visitant, en caminar per una passarel·la incandescent, deixa de ser un simple espectador per convertir-se en part integrant de l’obra. És una experiència que ens connecta amb la Barcelona oculta, aquella que es troba sota els nostres peus i que l’arquitectura ens permet habitar.
Però el festival també té espai per a la transformació volumètrica i l’audàcia cromàtica. Ens movem cap a Horta-Guinardó, cap a la Casa de les Altures que ens rep amb Altures de rosa, una intervenció de Penique Productions que desafia la nostra percepció espacial. Mitjançant grans inflables de plàstic monocrom, l’espai interior es redefineix completament, creant una atmosfera on la llum i la textura s’embolcallen en un volum rosa que ens obliga a mirar l’arquitectura des d’una perspectiva gairebé uterina. Aquesta proposta és especialment interessant perquè es pot visitar durant el dia, permetent una interacció diferent amb la llum solar.
I per acabar la jornada, si ens desplacem cap a Sant Andreu, el Canòdrom, ara convertit en Ateneu d’Innovació Digital, acull Equilibri de l’atzar de Xavi Bové Studio. Aquí, la intervenció cinètica ens parla del caos que troba el seu ordre dinàmic, una investigació visual que sembla mimetitzar-se amb els mateixos algorismes que defineixen la nostra era contemporània.
Diumenge cloenda de barris, de Gràcia a Nou Barris
És el dia fort per a aquests dos districtes amb propostes de gran format vertical. Arrenquem a la Vila de Gràcia, on la façana de la Casa de la Vila es transforma en una brúixola viva amb El respirar del temps, on quatre ballarins aeris de la companyia Sacude converteixen la Torre del Rellotge en un organisme que respira, recordant-nos que el temps de la ciutat és, també, un temps humà.
I si ens desplacem cap a Nou Barris, a l’Antic Institut Mental de la Santa Creu, Toni Mira torna a prendre el protagonisme amb Modulor. Aquesta obra és un prodigi de sincronització que uneix la dansa en viu amb el mapping, creant un joc de miralls entre el cos real i la seva projecció digital, una reflexió perfecta sobre l’escala humana que Le Corbusier va intentar fixar en els seus cànons arquitectònics.
Hem deixat a part el Museu d’Història de Barcelona Oliva Artés, a Sant Martí, que serveix de marc per a Aüc, de Laia Estruch, que es podrà veure durant els tres dies. Aquesta peça és potser una de les més enigmàtiques, ja que recupera l’efecte “Pepper’s Ghost”, una tècnica d’il·lusionisme del segle XVI que fa aparèixer figures humanes suspeses en la foscor. És un tancament de cercle perfecte, amb l’ús de la tecnologia més antiga al servei de la sensibilitat més actual, recordant-nos que l’arquitectura i la llum sempre han estat els nostres aliats per generar miracles òptics.
Llum BCN 2026 es configura en aquesta edició no només com un festival de tecnologia i llum de tres nits, sinó com l’obertura d’un any en què Barcelona es posa de manifest i es reconeix com a Capital Mundial de l’Arquitectura. Aquest recorregut que us hem proposat ens convida a caminar, a mirar cap amunt buscant el blau de la UNESCO i a entrar en espais que potser crèiem conèixer, però que la llum ens revela com a nous.
Aquests itineraris pels deu districtes són la prova que la ciutat no és només un conjunt de pedres inertes, sinó un espai viu, participatiu i en transformació constant, on la mirada de l’artista i la visió de l’arquitecte es fonen per oferir-nos una versió més amable, poètica i profunda del lloc on vivim. És, en definitiva, una invitació a ser part d’una ciutat que s’encén per celebrar la seva pròpia essència arquitectònica i la seva projecció cap al futur.
