“No he perdut res de la meva curiositat, del desig d’escoltar i conèixer, d’explorar sons i lèxics musicals mitjançant els quals entendre el món i reflexionar sobre realitats i vivències al marge del poder”. Els acords de Tangambara, d’Ali Farka Touré, se senten des del Bar. Asseguda a la terrassa, amb un cigarret de marihuana en mà, la Sarah Ardite vermuteja amb una canya i cacauets torrats. “Entenc i visc la música com l’expressió ontològica dels pobles, com el mitjà per a arribar a la seva veritat”, afegeix.
Criada en el si d’una família amb ampli coneixement sonor, Sarah va aprendre del seu avi i el seu pare els misteris dels pals flamencs, de la seva mare l’amor per la clàssica i, a través dels seus quatre germans, Xavier, Joan, Eva i Toni, va descobrir mil i una corrents. “Des del blues i el R&B, fins al rock, passant pel jazz, el folk, el postpunk, i músiques importantíssimes com la cubana o l’índia”. A casa, tots van passar pel piano que hi havia en el líving –“també vaig estudiar violí, i els meus germans altres instruments”– i, en el cas d’ella, les notes se li van ficar en l’ànima i els peus i des de la seva infantesa no ha deixat de ballar: “ballet, jazz, contemporània, dansa japonesa, sabar senegalès, sirtaki… He ballat de tot”, riu.
Va estudiar Econòmiques i va fer un màster en Ciències Polítiques i, de sobte, la seva vida va fer un tomb quan va marxar a viure al continent africà. “Allà vaig treballar de consultora i, més endavant, de vicepresidenta d’una multinacional. Em movia amb cotxe d’un costat a un altre, pels països de parla portuguesa, a més de Sud-àfrica, Zimbàbue i Mauricios”. Aquella experiència va durar deu anys i la va exposar als mil i un sons africans, “que poden arribar a canviar radicalment d’un poblet a un altre”. Un patrimoni infinit del qual van sorgir amors eterns com Oliver Mtukudzi, el jazz etíop i el sud-africà, l’afrobeat de Fela Kuti, Franco Luambo i la música congolesa –“veritable bressol de gairebé tot allò que escoltem”–, la música angolesa i un interminable etcètera.
“Vaig començar a exercir de DJ a Ciutat del Cap i Luanda, a conèixer i col·laborar amb músics, artistes, i col·lectius com Panafrican Space Station o Chimurenga, de Ntone Edjabe, al costat del qual vaig descobrir un munt de sons en inoblidables sessions d’escolta dels milers de discos que tenia a casa”, rememora. Res no tornaria a ser el mateix.
El viatge compartit
Després d’una breu etapa en Dubai –“un aberrant i turbocapitalista paper cartó on culturalment no hi ha res d’interès”–, Sarah Ardite va tornar a Barcelona amb el bagatge sonor atresorat en el continent africà. Un patrimoni cultural que no ha deixat d’anar ampliant “a través dels sons del Golf Pèrsic, els del Magreb i els del mal anomenat Orient Mitjà”. Però un viatge tan apassionant no pot ser solitari.
Des de la seva tornada a Barcelona, no ha deixat de col·laborar amb ràdios, com Gladys Palmera o Contrabanda FM; museus, com el CCCB; esdeveniments, com el Festival Internacional de Cinemes Africans; i biblioteques i centres culturals, com l’Albareda, on ha activat les sessions Musicalment parlant, “xerrades amb debat en les que la música és el mitjà per a visibilitzar contextos socioculturals concrets” o els cicles Àfrica és el ritme del món, “tallers articulats al voltant d’aspectes concrets com, per exemple, el paper de la música en les lluites de la descolonització, o en el panafricanisme”.
Aproximar-se a l’obra de la filòsofa Marina Garcés i cursar el seu màster va ser el punt d’inflexió final que anticiparia l’actual projecte de Sarah, Músicas Sospechosas, una plataforma que neix de la necessitat d’articular un discurs “en què, més que una fi en si mateix, la música és un mitjà per a conèixer realitats al marge dels poders”.
A més de programes de ràdio, articles i entrevistes publicades en capçaleres com Afribuku, Ramag o In’n’Out Jazz, el projecte també cobra forma a través d’una sèrie de fanzins editats amb Anabel de la Paz i Ricardo Duque. El primer, N’écoutez pas la musique des noirs, recorre els sons d’Haití “capaços de sobreviure a la necropolítica local”, està traduït a cinc idiomes (inclosa la llengua haitiana) i ofereix, mitjançant QR, una àmplia guia d’escolta per a endinsar-se en la música del país del Carib.
On viuen i vibren els processos creatius
Malgrat que no li agrada veure “com han convertit Barcelona en una vaca que uns pocs no deixen de munyir, deixant-la sense alegria, sense nens, sense gent jove, sense espais on crear, abocant els punts comuns a la seva desaparició”, Sarah continua estimant-se la ciutat.
“Adoro pedalar-la, solcar el Raval, ficar-me en els bars subterranis on es fuma i les coses passen sense permís”. I acaba la seva cervesa, abans de sentenciar: “malgrat els aspectes que detesto, continua sent el lloc on els meus processos creatius cobren vida”.
— El que, sens dubte, ajudarà a endolcir els teus processos creatius és la nostra oferta gastronòmica. S’acosta l’hora de dinar i tenim tapes, plats i menú deliciosos.
Sarah Ardite no perd ocasió per a fer una altra reivindicació, “d’unes tapes fetes amb bons ingredients i preus raonables, una cosa cada cop més rara en aquesta ciutat”. I somriu, movent el cap al ritme de Savane d’Ali Farka Touré, demanant de pas una altra canya, i sabent que aquest cop és en el Bar adequat.
